Obre el menú principal

Bradamante

heroïna del cicle carolingi

Bradamante és una heroica cavallera cristiana fictícia, present en dos poemes èpics del Renaixement: Orland enamorat (1483) de Matteo Maria Boiardo i, principalment, Orland furiós (1516) de Ludovico Ariosto.[1] Els poemes, elaborats a partir de les llegendes de Carlemany, cançons de gesta i motius recurrents en la Matèria de França i la Matèria de Bretanya,[2][3] i amb el seu romanç amb el cavaller sarraí Ruggiero com a element bàsic de la trama,[4] van tenir una gran influència en la cultura posterior i Bradamante es va convertir en un personatge recurrent en l'art occidental.[5][6][7]

Infotaula personatgeBradamante
Orlando Furioso 6.jpg
Tipus personatge humà de ficció
personatge literari
Context
Present a l'obra Orland Furiós, Orland enamorat i Orlando furioso
Dades
Sexe dona
Religió cristianisme
Família
Cònjuge Ruggiero Tradueix
Germans Renaud de Montauban Tradueix
Altres
Equivalent Bradamante Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
La valenta Bradamante, aiguafort d'Antonio Tempesta (1597)

Bradamante, paladina de Carlemany, s'enamora d'un guerrer sarraí anomenat Ruggiero, però es nega a casar-se amb ell si no es converteix de l'islam. Valenta i experta en combat, té una llança màgica que desarma a qui toca.[8] Els dos amants estan separats moltes vegades durant la història, i els pares de Bradamante rebutgen el pretendent fins i tot després que Ruggiero es converteixi al cristianisme, preferint un ric noble anomenat Leo. Bradamante convenç a Carlemany de celebrar un torneig: es casarà només amb aquell que aconsegueixin resistir-la en combat des de l'alba fins al vespre, i Ruggiero supera el repte. Els descendents del seu matrimoni donen lloc a la noble Casa d'Este —panegíric d'Hipòlit d'Este—.[9][10]

El llegat del personatge de Bradamante es troba en diverses obres posteriors. Així, s'han escrit diverses obres epònimes sobre l'heroïna com les òperes Bradamante, de Pietro Paolo Bissari amb música de Francesco Cavalli posda en escena per primera vegada el 1650 al Teatre Santi Giovanni e Paolo de Venècia,[11] Bradamante de Louis Lacoste amb llibret de Pierre-Charles Roy, presentada a l'Òpera de París el 2 de maig de 1707, Bradamante de Heinrich Joseph von Collin amb música de Johann Friedrich Reichardt presentada a Viena el 3 de febrer de 1809, Bradamante d'Eduard Tauwitz presentada per primer cop a Riga el 1844, o com a personatge a Alcina de Händel.[12] El 1582, el dramaturg Robert Garnier va escriure la tragicomèdia Bradamante on va desenvolupar més la història d'amor entre la cavallera i Ruggiero[13] o, més tard, es la protagonista d'Il Cavaliere inesistente (1959) d'Italo Calvino, d'entre altres novel·les.[14] També ha estat representada al cinema, com a la pel·lícula italiana basada en les llegendes que envolten als paladins de Carlemany, I Paladini: Storia d'armi e d'amori de l'any 1983.[15]

ReferènciesModifica

  1. Calvino, 2012, p. 180.
  2. Giardina, Henry. «Mad with Desire (Kind Of)». The Paris Review. [Consulta: 25 gener 2018].
  3. Beecher, 2003, p. 28.
  4. «Bradamante». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 23 gener 2018].
  5. Shemek, 1998, p. 13.
  6. Stoppino, 2012, p. 177.
  7. Ward, 2000, p. 13.
  8. Lang, 1905, p. 345.
  9. Bulfinch, 1913.
  10. Kuiper, 1995, p. 166.
  11. Galvani, 1879, p. 33.
  12. Clément; Larousse, 1881, p. 119.
  13. Stone, 2015.
  14. Bloom, 2002, p. 82.
  15. Beecher, 2003, p. 209.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bradamante  
  • Beecher, Donald (ed.). Ariosto: contemporary perspectives. Toronto: Univ. of Toronto Press, 2003. ISBN 0802029671. 
  • Bloom, Harold. Italo Calvino. Broomhall: Chelsea house, 2002. ISBN 9780791068243. 
  • Bulfinch, Thomas. «Legends of Charlemagne». A: Age of Fable. IV. Nova York: Review of Reviews Co, 1913. ISBN 9781587340828. 
  • Calvino, Italo. Orlando furioso di Ludovico Ariosto raccontato da Italo Calvino. Segrate: Edizioni Mondadori, 2012. ISBN 9788852030185. 
  • Clément, Félix; Larousse, Pierre. Dictionnaire des Opéras. París: Administration du Grand Dictionnaire Universel, 1881. 
  • I Teatri Musicali di Venezia nel Secolo XVII (1637-1700): Memorie Storiche e Bibliografiche. Milan: Arnaldo Forni Editore, 1879. 
  • Kuiper, Kathleen. Merriam-Webster's encyclopedia of literature.. Springfield: Merriam-Webster, 1995. ISBN 9780877790426. 
  • Lang, Andrew. The Red Romance Book. Londres: Longmans, Green, and Company, 1905. 
  • Shemek, Deanna. Ladies errant: wayward women and social order in early modern Italy. Durham: Duke Univ. Press, 1998. ISBN 9780822321675. 
  • Stone, Donald «THE PLACE OF GARNIER’S ‘BRADAMANTE’ IN DRAMATIC HISTORY». Journal of the Australasian Universities Language and Literature Association, 26, 1, 06-05-2015, pàg. 260–271. DOI: 10.1179/aulla.1966.26.1.007.
  • Stoppino, Eleonora. Genealogies of fiction: women warriors and the dynastic imagination in the Orlando furioso. Nova York: Fordham University Press, 2012. ISBN 978-0-8232-4037-1. 
  • Ward, A.W. (ed.). The Cambridge history of English and American literature an encyclopedia in eighteen volumes. Nova York: G. P. Putnam's Sons, 2000. ISBN 1587340739.