Viquipèdia

Bresca (Gerri de la Sal)

poble del municipi del Baix Pallars
(S'ha redirigit des de: Bresca (Baix Pallars))

Bresca és un poble petit del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Gerri de la Sal.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBresca
Imatge
Bresca, en una fotografia de 1888.
Localització
Map
 42° 18′ 46″ N, 1° 04′ 09″ E / 42.31282°N,1.0693°E / 42.31282; 1.0693
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud819,1 m Modifica el valor a Wikidata

És al sud de l'antic cap de municipi, Gerri de la Sal, a l'esquerra i a prop de la Noguera Pallaresa, aturonada a la dreta del Riu Major, al capdamunt de la Roca de la Crestellera.

Pertanyen a Bresca algunes masies i bordes, com ara la Casa de Romaior, la Borda de Camacrua, la d'Escales, la de Josepàs, la de Manyanet, la de Simoneta i la Cabana de Teixidor.

Bresca té l'església de Sant Miquel en el mateix poble i conserva les restes de l'antic castell.

Etimologia modifica

El nom del poble prové del mot comú bresca, segons Joan Coromines, en al·lusió als merlets del castell del poble o a la silueta de les cases del mateix retallades sobre el cel. Es tractaria, així, doncs, d'un topònim ja romànic, medieval, de caràcter descriptiu.[1]

Geografia modifica

El poble de Bresca modifica

El poble és en un coster, amb les seves quasi vint cases agrupades a l'entorn de l'església de Sant Miquel, sota el penyal, Rocastell, on hi havia hagut el [[Castell de Bresca|castell]].

Les cases del poble[2] modifica

  • Casa Armat
  • Casa Blanco
  • Casa Camacrua
  • Casa Favà
  • Casa Gasparet
  • Casa Guerxo
  • Casa Geroni
  • Casa Manró
  • Casa Manset
  • Casa Marta
  • Casa Miquelet
  • Casa Pui
  • La Rectoria
  • Casa Teixidor
  • Casa Toà
  • Casa Toaret
  • Casa Xerella

Història modifica

Edat mitjana modifica

El lloc de Bresca, la seva església de Sant Miquel i el Bosc de Pentina foren donats al monestir de Santa Maria de Gerri el 910 pel comte Isarn. Per tant, l'existència del poble de Bresca és anterior al mític any 1000. Al llarg de tota l'edat mitjana, el castell i el lloc de Bresca foren sovint residència dels abats del monestir de Gerri en els moments conflictius de les pugnes entre el monestir i el comte de Pallars.

Edat moderna modifica

A l'inventari de les possessions del monestir de Gerri, del 1777, es descriu aquest poble dient que tenia en aquell moment 14 cases, la major part pobríssimes. S'hi esmenta el castell com ja en ruïnes.[3]

Edat contemporània modifica

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Bresca. S'hi pot llegir que el poble està situat en un turó envoltat d'altres turons més elevats, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, però força sa, ja que només s'hi pateixen algunes inflamacions i apoplexies. Tenia en aquell moment 10 cases, amb una església, dedicada a Sant Miquel, sufragània de la de Gerri de la Sal. Esmenta el Riu Major com a Romeyo, les aigües del qual reguen uns quants horts de Bresca.[4]

S'hi collia blat, ordi, moltes patates, poc raïm, i hi havia sobretot vaques, però també ovelles i altre bestiar. Hi havia caça de conills i perdius, i pesca de truites al Riu Major. També hi havia dos molins, que ja estaven en decadència. La població, la comptabilitza juntament amb Gerri de la Sal.[4]

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1970198120002002200420062008201020112013
16166881316171717

Cultura popular modifica

A Bresca, gent de l'esca, diu la dita popular, a la comarca.[5]

Comunicacions modifica

Bresca és a 3 quilòmetres de Gerri de la Sal, seguint la carretera nacional en direcció sud i trencant per la pista de Baén.

Referències modifica

  1. ↑ Coromines 1995.
  2. ↑ Montaña 2004.
  3. ↑ Moliné 1993.
  4. ↑ 4,0 4,1 Madoz 1846.
  5. ↑ Lluís 1961.

Bibliografia modifica

  • Coromines, Joan. «Bresca». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  • MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. IV, pàg. 438. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Moliné, Enric. «El monestir de Gerri i el seu territori: una descripció de l'any 1777». A: Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars 1992-1993. Tremp: Centre d'Estudis del Pallars, 1993, p. 135-196. ISBN 84-88294-22-0. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pladevall i Font, Antoni; Castilló Cadena, Arcadi. «Gerri de la Sal». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bresca

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bresca_(Gerri_de_la_Sal)&oldid=28732150»