Bressui
Bressui és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formava part del terme primigeni de Sort.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Sort  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 844,4 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Dia festiu | ||||
El poble és al nord-oest del seu actual cap municipal, Sort, molt a prop, a l'esquerra de la Llau de Baradella i a l'extrem meridional de les Costes de Sant Joan.
Etimologia modifica
Segons Joan Coromines,[1] Bressui és un topònim que podria ser preromà (-ui/-oi és un sufix toponímic d'aquell origen, molt comú a la toponímia pirinenca), però que l'eminent filòleg es decanta per interpretar com un nom personal germànic, Bergsind, transposat a Berksind, més tard a Breksind d'on, amb l'afegitó -ui, la forma actual.
Geografia modifica
El poble de Bressui modifica
Bressui està situat en un suau coster, força pla, amb les cases disposades d'una manera irregular, sense formar un poble compacte ni carrers urbanitzats. L'església de Sant Miquel i el cementiri parroquial són a l'extrem meridional del veïnat.
Cases del poble[2] modifica
|
|
|
|
Història modifica
Edat moderna modifica
En el fogatge del 1553, Bressuy declara[3] 4 focs laics (uns 20 habitants).
Edat contemporània modifica
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[4] a Bressui (Bresuy). El defineix com un llogaret adscrit a Sort, situat en el vessant d'una elevada muntanya, a la dreta de la Noguera Pallaresa, combatut pels vents del nord i del sud, amb clima temperat i sa. Formaven el poble 3 cases i l'església, que depenia de la d'Enviny. El territori era montuós, amb terres de qualitat mitjana. S'hi produïa blat, ordi, sègol, moltes nous i poca fruita. De bestiar, hi havia sobretot vaques i mules, i de cacera, conills, perdius i llebres. L'única indústria existent era la cria, venda i exportació de bestiar. La població i la riquesa, eren computats conjuntament amb Sort.
Segons Ceferí Rocafort,[5] Bressui comptava a començament del segle XX amb 10 edificis i 32 habitants.
Demografia[6] modifica
| 1888 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28 | 32 | 24 | 31 | 26 | 21 | 24 | 19 | 12 | 6 | 12 | 17 | 16 | 15 | 17 | 18 | 19 | 21 |
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Coromines, Joan. «Beranui/Bernui». A: Onomasticon cataloniae. III Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Rocafort, Ceferí. «Provincia de Lleyda». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1918. ISBN No en té.