Francesc Carreras i Candi

historiador i polític català
(S'ha redirigit des de: Francesch Carreras y Candi)

Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 4 de juliol de 1862 - Barcelona, 22 de gener de 1937) va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic. Destacat per la seva erudició, va formar part de diverses institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o el Centre Excursionista de Catalunya, i va publicar nombrosos articles a diaris, butlletins i altres publicacions. També va ser director de la Geografia general de Catalunya i autor del volum dedicat a la ciutat de Barcelona, considerada una de les monografies més completes dedicada a l'estudi de la seva evolució urbanística. A més, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista, càrrec des del qual va promoure la publicació de documents inèdits de l'Arxiu Municipal de Barcelona, com el Manual de novells ardits o les Rúbriques de Bruniquer.

Infotaula de personaFrancesc Carreras i Candi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juliol 1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1910 – 1913
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1890 – 1893 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, geògraf Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador
Lliga Regionalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

BiografiaModifica

Va néixer el 5 de juliol de 1862 al carrer de l'Argenteria, 9, de Barcelona.[1] La seva família era de tradició argentera;[2] el seu pare era l'argenter barceloní Gaietà Carreras i Aragó, i la seva mare Agnès Candi i Casanovas, natural de Castelló d'Empúries. L'endemà del seu naixement va ser batejat a la catedral de Barcelona.[1] Oncles seus foren: Càndid Candi i Casanovas i Lluís Carreras i Aragó.

Va llicenciar-se en Dret per la Universitat de Barcelona el 1882.[2][3] Amb tot, les seves activitats van ser molt diverses: història, geografia, política, periodisme, excursionisme, filatèlia o arqueologia.[3][4]

El 1898 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual va ser president de 1918 a 1931 i de 1934 a 1937.[3] El 1901 va impulsar la creació del butlletí d'aquesta institució,[5] on va publicar nombrosos treballs d'història.[3] Des de 1903 va ser professor de la càtedra d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans, però va abandonar-la el curs de 1905-1906, segons Jordi Rubió, per desengany o cansat d'impartir-la.[5] Va impartir la mateixa matèria a l'Ateneu Enciclopèdic Popular.[3] El 1908 va promoure el primer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó amb motiu del setè centenari del naixement del rei Jaume I.[5] També va ser acadèmic numerari de la Reial Acadpemia de Belles Arts de Sant Jordi des de 1920, i corresponent de la Reial Acadèmia de la Història des de 1897, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Sevilla des de 1899 i de la Reial Acadèmia Gallega des de 1926.[2][6]

Quant als seus treballs històrics, tracta de manera abundant els aspectes polítics, militars i eclesiàstics, però també sovint parla d'història econòmica.[7]

Afeccionat a l'excursionisme, el 1881 va ingressar a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i en va ser secretari el 1888-1890 i vicepresident del centre el 1912. També va ser director del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya en els seus inicis.[8]

Col·laborador actiu de la premsa, va publicar articles a La Ilustració Catalana, La Vanguardia, Las Noticias, a més de butlletins de diverses entitats, i també va ser director de la Revista Mercedaria el 1918. Els seus articles sempre van ser de temàtica molt variada.[8] En els seus escrits va utilitzar el pseudònim Cèsar Cardiran.[3]

Va participar també en política. El 1890 va entrar al Cercle Liberal Conservador i va presidir la Joventut Conservadora fins a 1897. Va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona entre 1891 i 1893 per la Lliga Regionalista, i va tornar a ser elegit el 1910.[2] Des del seu càrrec, va promoure la publicació de documents inèdits de l'Arxiu Municipal de Barcelona, com el Manual de novells ardits o Dietari de l'antic consell barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la comissió d'Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro des de 1923.[9]

Va ser director dels sis volums de la Geografia general de Catalunya, dels quals un està dedicat a Catalunya en el seu conjunt, quatre a les províncies administratives, i el darrer el va dedicar en exclusiva a la ciutat de Barcelona i que va escriure ell mateix. Posteriorment, va dirigir els cinc volums de la Geografia general del País Valencià i, paral·lelament, la Geografía general del País Vasco-Navarro,[7] publicada a partir de 1910.[10]

També va estar interessat de la filatèlia. Va començar a col·leccionar segells amb quinze anys[11] i va arribar a reunir una destacada col·lecció.[12] A més de ser filatelista, també va publicar diversos articles sobre la temàtica i la història del correu amb molt de rigor i de tall científic, que hom el considera el primer tractadista filatèlic de la península Ibèrica. Va participar originalment en la Societat Filatèlica Barcelonesa el 1888, però un cop desapareguda va ser fundador de la Societat Filatèlica Catalana el 1901, de la qual va ser president fins a 1904.[11] A més, va ser membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna de 1900 i de Roma de 1906.[12]

ObresModifica

LlegatModifica

El 16 de març de 1980, el Centre Excursionista de Catalunya va dedicar-li un homenatge amb una sessió acadèmica, on diverses personalitats van parlar de la importància de la seva figura. Uns anys més tard, el 25 de gener de 1986, el diari Avui va publicar-ne una ressenya biogràfica.[25]

Després de la seva mort es va instal·lar un bust de Carreras Candi al parc de la Ciutadella de Barcelona, obra de Jacint Bustos, per al qual va fer de model un dels fills de l'historiador.[3]

Fons personalModifica

El seu fons personal gràfic es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega correspondència, en format postal, entre diferents membres de la Família Carreras-Candi i Mercader i les seves amistats. Les targetes postals reprodueixen, principalment, vistes d'indrets de Catalunya i Espanya, encara que també se'n troben algunes d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. El fons, a més, conté 3 retrats de la família Canaleta, nissaga catalana del tèxtil emparentada amb la família Mercader pel matrimoni de Josep Canaleta amb Dolors Mercader.[26]

Així mateix, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona també conserva una part del fons personal de Francesc Carreras i Candi.[27] La seva col·lecció d'enters postals, format per la seva correspondència personal i targetes postals, es troben a la col·lecció filatèlica Ramon Marull.[11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Naixements.1862.Llibre 2.Foli 360.Registre núm.3029». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 05-07-1862. [Consulta: 22 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Yturbe y Carreras-Candi, Francisco-Berenguer de. «Francisco Carreras y Candi» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 març 2023].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Francesc Carreras i Candi». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 5 març 2023].
  4. 4,0 4,1 Bertran, Enric. «Francesc Carreras i Candi». Societat Catalana de Geografia. [Consulta: 5 març 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 Balcells, Albert. Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985). Per una Universitat Catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011, p. 18, 28. ISBN 978-84-9965-041-8. 
  6. Miralpeix Vilamala, Francesc. «Carreras Candi, Francesc». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans, 06-03-2016. [Consulta: 6 març 2023].
  7. 7,0 7,1 Roca i Rosell, 2022, p. 177-178.
  8. 8,0 8,1 Barberà i Suqué, 1996, p. 35.
  9. Correo de Tortosa de 9/4/1923, pàgina 2.
  10. «Carreras i Candi, Francesc» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 7 març 2023].
  11. 11,0 11,1 11,2 «Col·lecció d'enters postals de Francesc Carreras Candi». Ajuntament de Barcelona. Col·lecció Filatèlica Ramon Marull. [Consulta: 5 març 2023].
  12. 12,0 12,1 12,2 Barberà i Suqué, 1996, p. 36.
  13. «Manual de novells ardits». Diccionari d'historiografia catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 6 març 2023].
  14. «Argentona histórica» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 6 març 2023].
  15. Butlleti del Centre excursionista de Catalunya. Tipografia "L'Avenc", 1891, p. 8 [Consulta: 1r abril 2022]. 
  16. «Lo Cervantisme a Barcelona» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 6 març 2023].
  17. Carreras, F. Notas históricas de Sarriá: Par Francisco Carreras y Candi (en aragonès). Imprenta de Francisco Altés, 1897 [Consulta: 1r abril 2022]. 
  18. «Las tarjetas postales en España» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 6 març 2023].
  19. «Lo drama de Sanct Miquel» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 6 març 2023].
  20. Anscari M. Mundó, R.A.. Estudis d'història medieval, vol. 1. Institut d'Estudis Catalans, p. 99 [Consulta: 1r abril 2022]. 
  21. «Narraciones montserratianas» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 6 març 2023].
  22. «Notes históriques de Sant Hilari Ça-calm» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 6 març 2023].
  23. «Visites de nostres reys a Montserrat» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 6 març 2023].
  24. «Les dreçanes barcelonines : sos inventaris y restauració» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 6 març 2023].
  25. Barberà i Suqué, 1996, p. 37.
  26. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 169. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  27. Inventari del Fons personal de Francesc Carreras i Candi. Arxivat 2015-10-02 a Wayback Machine. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

BibliografiaModifica


Premis i fites
Precedit per:
Víctor Gebhardt i Coll
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XI

1898-1937
Succeït per:
Lluís Pericot i Garcia