Obre el menú principal

Pere Joan Ferrer i des Torrent

(S'ha redirigit des de: Pere Joan Ferrer)

Pere Joan Ferrer i des Torrent (14311504) fou un noble, militar i escriptor català. La seua figura continua essent present, ja que tant els Gegants de Mataró com els de Cabrera de Mar tenen una figura a cada colla que el representa.

Infotaula de personaPere Joan Ferrer i des Torrent
Biografia
Naixement 1431 (Gregorià)
Mort 1504 (Gregorià) (72/73 anys)
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

En esclatar al Principat de Catalunya el 1462 la guerra contra Joan II d'Aragó, Ferrer i des Torrent, que residia al castell de Burriac (Cabrera de Mar), es llença a la lluita i poc temps després anà a Perpinyà en defensa del Principat[1] contra Lluís XI de França, dirigint les operacions amb tant d'encert, que els diputats de la Generalitat l'anomenaren capità general i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya. Perduda aquesta ciutat (8 de gener de 1463), Ferrer i des Torrent continuà la guerra en altres llocs d'aquells comtats, assolint l'octubre del mateix any el comandament de les tropes destacades al Llobregat i el Penedès.

El 1464 socorregué Cervera, Besalú i altres poblacions i assistí a la presa de Torroja del Priorat, i l'any següent fou elegit diputat de la Generalitat pel braç militar, cooperant en el setge i presa de La Bisbal. El gener de 1466 va socórrer amb 20 vaixells, la vila de Puigcerdà, i el 6 de juliol fou nomenat capità general de l'Empordà, junt amb Juan de Armendariz. El març de 1467 fou cridat a Barcelona per a disculpar-se de diverses inculpacions, i tornat a l'Empordà, prengué part en el combat de Viladamat, on s'escapolí de caure a les mans del príncep Ferran d'Antequera.

El 1469 prengué part en el setge de Girona, a finals de 1470 assistí al setge de Cadaqués, i el 1471 es passà, junt amb altres militars, a la causa de Joan II, que li entrega en penyora la vila de Mataró, el castell de Burriac i els pobles d'Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià que una dècada més tard s'afranquirien del domini feudal per passar al carreratge de Barcelona.[2]

Ferrer i des Torrent prengué part en el combat de la torre Baldovina, on fou ferit; el 1472 prengué Argentona, i acabada la guerra, reedificà el castell de Burriac, convertint-lo en la seva residència habitual. El 1474 compartí amb Joan II les penalitats de la campanya del Rosselló, distingint-se pel seu valor. Com a remuneració a llurs serveis, el següent any se li concedí la jurisdicció civil i criminal sobre llurs vassalls, i des d'aquesta data continuà residint en el seu castell, on degué escriure llurs obres Pensament, inclosa en el Jardinet de Orats, i Sumari de batalla á ultrança, editada aquesta última per Francesc Carreras i Candi (Mataró, 1898), precedida d'una biografia.

ReferènciesModifica

  1. Gegants de Mataró [1]
  2. Alexis Serrano. «Pergamí gegant de les franqueses de la Baronia del Maresme». Arxiu Comarcal del Maresme. [Consulta: 8 setembre 2016].

BibliografiaModifica

  • Francesc Carreras i Candi, Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme Mataró : Alta Fulla, 1987 ISBN 978-84-86556-24-2
  • enciclopèdia Espasa, Tom Núm. 23, pag. 930