Buchi Emecheta

escriptora nigeriana

Florence Onyebuchi Emecheta, coneguda pel seu nom de ploma Buchi Emecheta, (Lagos, 21 de juliol de 1944 - Londres, 25 de gener de 2017) fou una escriptora nigeriana resident al Regne Unit, novel·lista consagrada a narrar les desigualtats en les dones immigrants i l'opressió dins les societats africanes.[1][2]

Infotaula de personaBuchi Emecheta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juliol 1944 Modifica el valor a Wikidata
Lagos (Nigèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIgbos Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Londres (1970–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis de gènere, treball social i bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, dramaturga, editora, sociòloga, novel·lista, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Londres Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm2844783 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer en una família Igbo originaria de l'estat de Delta que s'havia instal·lat a Lagos, capital de Nigèria a l'época. Estudià a una escola de missioners per a nenes fins al deu anys, i en una Escola Metodista de secundària per a noies fins al 1960 quan, als setze anys, es va casar amb Sylvester Onwordi, i amb qui va emigrar a Anglaterra el 1962 per buscar feina. Víctima de violència domèstica, com relata en la seva novel·la autobiogràfica Second-Class Citizen, per mantenir el seny va començar a escriure. El seu marit, recelós dels seus escrits, va cremat el seu primer manuscrit The Bride Price (publicat el 1976 després de ser reescrit sencer). Emecheta el va abandonar el 1966, i va començar a treballar, mentre criava els seus cinc fills, i a estudiar sociologia a la Universitat de Londres; va llicenciar-se el 1972, i doctorar-se el 1991.[3][4][5][2]

Va treballar com a bibliotecària al Museu Britànic de 1965 fins al 1969, i després com a treballadora social i sociòloga per la Inner London Education Authority els anys 1970.[3] Des de finals dels anys 1960, també escrivia una columna al New Statesman, on relatava les seves experiències personals com a emigrant, dona negre africana, al Regne Unit. Sota el títol In the Ditch fora publicat un recull d'aquest escrits el 1972.[6] Dos anys més tard, el 1974, va publicar l'obra sobre l'opressió de les dones, Second-Class Citizen, tot seguit de The Bride Price (1976); The Slave Girl (1977) o The Joys of Motherhood (1979)[3] tractant també l'efecte envers les dones que havia suposat el colonialisme i els seus líders militars, a l'Àfrica, com a la utòpica Destination Biafra (1983), entre d'altres.[7] Emecheta va descriure les seves històries en forma de novel·la com «històries del món ... [on] ... les dones s'enfronten als problemes universals de la pobresa i l'opressió i, com més temps es queden, no importa el seu origen, més s'assemblen els seus problemes».[8] Tanmateix va escriure relats per infants i joves, Titch the Cat (1979); Nowhere to Play (1980) i The Wrestling Match (1981), i la seva autobiografia, Head Above Water (1984).[3][4] Els seus assajos sobre l'esclavitud, la maternitat, la llibertat i la independència de les dones a través de l'educació van obtenir el reconeixement dels crítics i, el 2005 fou condecorada amb l'Orde de l'Imperi Britànic pels seus serveis a la literatura.[3]

Ja reconeguda com a autora, els anys 1970 i 1980, va ser sol·licitada per a donar classes en moltes universitats als Estats Units, Nigèria i el Regne Unit, com la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles, la Universitat Yale, la Universitat de Calabar o la Universitat de Londres, entre d'altres.[2][9] A més de la seva feina com a escriptora i docent, Emecheta va participar amb moltes organitzacions culturals i literàries, com el Centre d'Àfrica de Londres, com a membre del consell assessor del Premi Caine per a l'escriptura africana[10] i com a membre del Consell Consultiu sobre la Raça de la Secretària de la Casa Britànica.[4]

Referències

modifica
  1. Akyeampong, 2012, p. 298.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Buchi Emecheta». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 abril 2017].[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Akyeampong, 2012, p. 299.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ray, 2007, p. 164.
  5. Ross, 2002, p. 319.
  6. «Buchi Emecheta: Nigerian author who championed girls dies aged 72». BBC News, 26-01-2017 [Consulta: 25 abril 2017].
  7. Ogunyemi, 1995, p. 228.
  8. Dawson, 2007, p. 95-119.
  9. Neale, 2003, p. 162.
  10. «Tribute to Buchi Emecheta (1944 - 2017)». The Caine Prize. [Consulta: 25 abril 2017].

Bibliografia

modifica
  • Akyeampong, Emmanuel K. Dictionary of African biography. Oxford: Oxford University Press, 2012. ISBN 9780195382075. 
  • Dawson, Ashley. Mongrel nation: diasporic culture and the making of postcolonial Britain. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2007. ISBN 9780472069910. 
  • Neale, Alison. International who's who of authors and writers 2004. London, England: Europa Publications, Taylor & Francis Group, 2003. ISBN 9781857431797. 
  • Ogunyemi, Chikwenye Okonjo. Africa wo/man palava : the Nigerian novel by women. Chicago: University of Chicago Press, 1995. ISBN 9780226620855. 
  • Ray, Mohit K. The Atlantic companion to literature in English. New Delhi: Atlantic Publishers & Distributors, 2007. ISBN 9788126908325. 
  • Ross, Robert L. Colonial and postcolonial fiction : an anthology. Londres: Garland Pub, 2002. ISBN 9780815314318. 
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Buchi Emecheta