Burgraviat de Meissen

article de llista de Wikimedia

El Burgraviat de Meissen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la ciutat de Meissen però que després es va estendre a dues porcions de terrenys més (de majors superfície) al sud-oest de la marca de Meissen. S'esmenta per primer cop el 1068, quan Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va instal·lar un burgravi al castell imperial (Reichsburg) de Meissen. Els burgraves de Meissen eren oficials reials nomenats per documentar les reclamacions del rei al poder. Actuaven com un contrapoder del marcgravi i del bisbe de Meissen i estaven basats en un castell existent al lloc de l'Albrechtsburg a Meißen. La senyoria incloïa bastants dels pobles en l'àrea circumdant. El Vogtland no era part del burgraviat, però els dos territoris tenien el mateix senyor. Els burgravis venien de la casa dels Meinherings i, des de 1426, de la casa de Plauen.

El Burgraviat de Meissen no s'ha de confondre amb el Bisbat de Meissen (format per tres porcions dins del Marcgraviat però diferents de les terres sotmeses als burgravi) ni amb el mateix marcgraviat de Meissen.

Llista (incompleta) modifica

Burgravis verificables Des de fins a període de vide Notes
Frederic I of Wettin abans de 1009 1017
1017
Burcard 1076
1076
Assassinat
Burcard II 1114 1117
Enric Caput (Haupt) 1116 Bescanviat per Enric V per Wiprecht de Groitzsch, Lluís I de Turíngia i Burcard II.
Hoyer Esmentat el 1180
Burgravis
de la família Meinherings
Des de Fins a Període de vida Notes
Hermann Sterker de Wohlsbach 1170 1180 n. vers 1143; + vers. 1171 Un nebot portava el mateix nom, Herman, comte de Wolfsbach i Schaumburg (n. abans de 1152; + després de 1177)
Meinher I de Werben 1199 abans 1171; + 1217/1218
Meinher II 1214 n. 1203; + després de 1250 En part amb el seu germà Herman II (I)
Meinher (III) 1243
després de 1297
fill de Meinher II.
Herman III. n. abans de 1308; + després 1351 nét de Meinher (III)
Meinher IV (V) n. abans de 1308; + 1352/1355 nét de Meinher (III)
Herman IV † vers 1349 fill de Hermann III.
Meinher V (VI) n. abans de 1308; + 1388 Fundador de la línia de Hartenstein
Bertold I 1388 1398
1398
Fundador de la línia de Frauenstein
Meinher VI 1398 després de 1401 n. abans de 1381; + després de 1403 fill de Bertold I.
Enric I de Hartenstein 1388 1423 n. vers 1381; + 1423 fill de Meinher V (VI)
Enric II 1423 1426 †† ⚔ 1426 darrer Meinhering, fill d'Enric I.
Burgravis
de la casa de Plauen
Des de Fins a Període de vida Notes
Enric I de Plauen 1426 (1439) 1446 n. 1387; + 1446/1447 Originalment Enric X de Plauen
Enric II de Plauen 1446/1447 1482 n. 1417; + 1482/1484 El 1466 la senyoria de la casa de Plauen sobre l'Ämter de Plauen i Voigtsberg es va acabar amb l'expulsió d'Enric II. El territori fou donat al elector de Saxònia Ernest of Saxònia en feu del regne de Bohèmia.
Enric III de Plauen 1482 1519 n. 1453; + 1519 El 1482 Enric III finalment va renunciar als seus drets a favor de la casa de Wettin però va retenir per a ell mateix i els seus descendents el portar el títol de burgravi de Meissen que li donava un seient a la dieta imperial. Se li va confirmar per Frederic en un documento de 1490.
Enric IV de Plauen 1519 1554 n. 1510; + 1554
Enric V de Plauen 1554 1568 n. 1533; + 1568
Enric VI de Plauen 1554 1572 n. 1536; + 1572

Amb l'extinció de Línia Vella dels defensors/protector (Vögte) de Plauen el 1572 la línia familiar dels burgravis de Meißen es va extingir. Els Plauens mai no havien regnat com burgravis, però tenien el títol que llavors va passar als prínceps electors de Saxònia.

Escut d'Armes modifica

L'escut d'armes dels burgravis tenia un saltire negre en un camp d'or. Al casc una junta d'escut rectangular d'or (Schirmbrett), en el qual hi ha una creu, que es guarneix a les cantonades amb 5 plomes de paó. La capa era or i negre. Aquest escut d'armes també es transmetia pels burgraves de Merseburg, Naumburg, Neuenburg prop de Freyburg i Osterfeld.

Bibliografia modifica

  • J.C.Hasche: Versuch einer Geschichte derer Burggrafen zu Meissen, oder Diplomatische Annalen derselben, a: Magazin der sächsischen Geschichte, 1784–1791, 6th part, 1789, pages 4 – 23
  • Traugott Märcker: Das Burggrafthum Meissen, a: Diplomatisch kritische Beiträge zur Geschichte und dem Staatsrechte von Sachsen, 1 vol., Leipzig, 1842
  • Otto Posse: Die Markgrafen von Meissen und das Haus Wettin: bis zu Konrad dem Grossen, Leipzig, 1881
  • "Elisabeth von Meißen", a: Bau- und Kunstdenkmäler Sachsens, 1919, S. 273 und Fig. 361
  • Helmut Gröger: Tausend Jahre Meißen, Meißen, 1929
  • Günter Naumann: Meißner Geschichte in Daten 929-1993, Meißen, 1993
  • Hans-Jürgen Pohl: Geschichten und Sagen des Meißner Landes, Parts I a IV, Meißen, 1996 ff
  • Hans-Jürgen Pohl: Das Burggrafschloss zu Meissen - Bauwerke des Burggrafenhofes einst und heute, Meissen, 2000, ISBN 3-9806962-0-0
  • Hans-Jürgen Pohl: Das Burggrafschloss zu Meissen - einst und heute Bauwerke des Burggrafenhofes, Meissen, 2000, Isbn 3-9806962-0-0
  • Helga Wäß: "Burggrafschaft Meißen" a: "Form und Wahrnehmung mitteldeutscher Gedächtnisskulptur im 14. Jahrhundert. Ein Beitrag zu mittelalterlichen Grabmonumenten, Epitaphen und Kuriosa in Sachsen, Sachsen-Anhalt, Thüringen, Nord-Hessen, Ost-Westfalen und Südniedersachsen" (Bd. 1), "Katalog ausgewählter Objekte vom Hohen Mittelalter bis zum Anfang des 15. Jahrhunderts" (Bd 2), Bristol u.a. 2006, see Vol. 2: pp. 403–428. - ISBN 3-86504-159-0