Buruixaski (بروشسکی - burū́šaskī) és una llengua aïllada[1] parlada a les zones on viu el poble buruixo, és a dir a les valls de Hunza, Nagar, Yasin, Ishkoman-Barjungle i algunes zones de Gilgit al nord del Pakistan i també per uns 300 buruixos que viuen a Srinagar, Índia.[2][3] Altres noms per a la llengua són Brugaski, Kanjut (Kunjoot), Verchikwār, Boorishki, Brushas (Brushias) i Miśa:ski.

Infotaula de llenguaBuruixaski
بروشسکی burū́šaskī
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants87,000 (2000)
Autòcton deGilgit-Baltistan i Jammu i Caixmir
EstatPakistan
Classificació lingüística
llengua humana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaortografia de l'urdú i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3bsk Modifica el valor a Wikidata
SILbsk
Glottologburu1296 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebsk Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1599 Modifica el valor a Wikidata
IETFbsk Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1614 Modifica el valor a Wikidata
Extensió geogràfica del Buruixaski.

Escriptura

modifica

El buruixaski és un idioma parlat. De vegades s'escriu amb l'alfabet utilitzat per l'urdú, una versió de l'alfabet persa, però l'ortografia no ha estat fixada. Nasir al-Din Nasir Hunzai ha escrit poesies en buruixaski utilitzant l'alfabet urdú.

Fonologia

modifica

El buruixaski té cinc vocals /i e a o u/. Diverses contraccions resulten en vocals llargues; les vocals tenses tenen la tendència de ser més llargues i menys "obertes" que les no tenses. ([i e a o u] oposades a [ɪ ɛ ʌ ɔ ʊ]).

Les consonants recollides per Berger (1998) es mostren a continuació en la seva transcripció i AFI:

Bilabial Dental Alveolo-palatal Retroflexa Velar Uvular Glotal
Nasal m /m/ n /n/ /ŋ/
Oclusiva aspirada ph /pʰ/[4] th /tʰ/ ṭh /ʈʰ/ kh /kʰ/ qh /qʰ/[5]
normal p /p/ t /t/ /ʈ/ k /k/ q /q/
sonora b /b/ d /d/ /ɖ/ g /g/
Africada aspirada[6] ch /t͡sʰ/ ćh /t͡ɕʰ/ c̣h /ʈ͡ʂʰ/
plain c /t͡s/ ć /t͡ɕ/ /ʈ͡ʂ/
sonora j /d͡ʑ/[7] /ɖ͡ʐ/[8]
Fricativa sorda s /s/ ś /ɕ/ /ʂ/ h /h/
sonora z /z/ ġ /ʁ/
Vibrant r /r/
Aproximant l /l/ y [j][9] /ɻ/[10] w [w][9]

Referències

modifica
  1. Burushaski language, Encyclopædia Britannica online
  2. Munshi, Sadaf «Jammu and Kashmir Burushaski: Language, language contact, and change». linguistlist.org, 2006. Arxivat de l'original el 2017-02-02 [Consulta: 30 juliol 2010].
  3. «[repositories.lib.utexas.edu/bitstream/handle/2152/2777/munshis96677.pdf?sequence=2 PDF]».
  4. La pronunciació varia: [pʰ] ~ [p͡f] ~ [f]
  5. La pronunciació varia: [qʰ] ~ [q͡χ] ~ [χ]
  6. El dialecte Yasin no té africades aspirades.
  7. De vegades pronunciat [ʑ]
  8. De vegades pronunciat [ʐ]
  9. 9,0 9,1 Berger (1998) considera [w] i [j] com a al·lòfons de /u/ i /i/ que tenen lloc davant vocals tenses.
  10. Aquest fonema té diverses pronunciacions, totes d'elles sons lingüísticament rars. Les descripcions varien.

Bibliografia

modifica
  • Anderson, Gregory D. S. 1997. Burushaski Morphology. Pages 1021–1041 in volume 2 of Morphologies of Asia and Africa, ed. by Alan Kaye. Winona Lake, IN: Eisenbrauns.
  • Anderson, Gregory D. S. 1999. M. Witzel's "South Asian Substrate Languages" from a Burushaski Perspective. Mother Tongue (Special Issue, October 1999).
  • Anderson, Gregory D. S. forthcoming b. Burushaski. In Language Islands: Isolates and Microfamilies of Eurasia, ed. by D.A. Abondolo. London: Curzon Press.
  • Backstrom, Peter C. Burushaski in Backstrom and Radloff (eds.), Languages of northern areas, Sociolinguistic Survey of Northern Pakistan, 2. Islamabad, National Institute of Pakistan Studies, Qaid-i-Azam University and Summer Institute of Linguistics (1992), 31-54.
  • Bashir, Elena. 2000. A Thematic Survey of Burushaski Research. History of Language 6.1: 1–14.
  • Berger, Hermann. 1956. Mittelmeerische Kulturpflanzennamen aus dem Burušaski [Names of Mediterranean cultured plants from B.]. Münchener Studien zur Sprachwissenschaft 9: 4-33.
  • Berger, Hermann. 1959. Die Burušaski-Lehnwörter in der Zigeunersprache [The B. loanwords in the Gypsy language]. Indo-Iranian Journal 3.1: 17-43.
  • Berger, Hermann. 1974. Das Yasin-Burushaski (Werchikwar). Volume 3 of Neuindische Studien, ed. by Hermann Berger, Lothar Lutze and Günther Sontheimer. Wiesbaden: Otto Harrassowitz.
  • Berger, Hermann. 1998. Die Burushaski-Sprache von Hunza und Nager [The B. language of H. and N.]. Three volumes: Grammatik [grammar], Texte mit Übersetzungen [texts with translations], Wörterbuch [dictionary]. Altogether Volume 13 of Neuindische Studien (ed. by Hermann Berger, Heidrun Brückner and Lothar Lutze). Wiesbaden: Otto Harassowitz.
  • Casule, Ilija. 2010. Burushaski as an Indo-European language. Languages of the World 38. Múnic: Lincom.
  • Casule, Ilija. 2003. Evidence for the Indo-European laryngeals in Burushaski and its genetic affiliation with Indo-European. The Journal of Indo-European Studies 31:1-2, pp 21-86.
  • van Driem, George. 2001. Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region, containing an Introduction to the Symbiotic Theory of Language (2 vols.). Leiden: Brill.
  • Greenberg, Joseph H., and Merritt Ruhlen. 1992. Linguistic Origins of Native Americans. Scientific American 267(5): 94–99.
  • Grune, Dick. 1998. Burushaski – An Extraordinary Language in the Karakoram Mountains.
  • Lorimer, D. L. R. 1935–1938. The Burushaski Language (3 vols.). Oslo: Instituttet for Sammenlignende Kulturforskning.
  • Morgenstierne, Georg. 1945. Notes on Burushaski Phonology. Norsk Tidsskrift for Sprogvidenskap 13: 61–95.
  • Munshi, Sadaf. 2006. Jammu and Kashmir Burushaski: Language, language contact, and change. Unpublished Ph.D. Dissertation. Austin: University of Texas at Austin, Department of Linguistics.
  • van Skyhawk, Hugh. 2003. Burushaski-Texte aus Hispar. Materialien zum Verständnis einer archaischen Bergkultur in Nordpakistan. Beiträge zur Indologie 38. ISBN 3-447-04645-7.
  • Starostin, Sergei A. 1996. Comments on the Basque-Dene-Caucasian Comparisons. Mother Tongue 2: 101–109.
  • Tiffou, Étienne. 1993. Hunza Proverbs. University of Calgary Press. ISBN 1-895176-29-8
  • Tiffou, Étienne. 1999. Parlons Bourouchaski. Paris: L'Harmattan. ISBN 2-7384-7967-7
  • Tiffou, Étienne. 2000. Current Research in Burushaski: A Survey. History of Language 6(1): 15–20.
  • Tikkanen, Bertil. 1988. On Burushaski and other ancient substrata in northwest South Asia. Studia Orientalia 64: 303–325.
  • Varma, Siddheshwar. 1941. Studies in Burushaski Dialectology. Journal of the Royal Asiatic Society of Bengal, Letters 7: 133–173.
  • Witzel, Michael. 1999. Early Sources for South Asian Substrate Languages. Mother Tongue (Special Issue, October 1999): 1–70

Enllaços externs

modifica