Infotaula de compost químicButan-1,2-diol
Molècula de butan-1,2-diol
Substància químicagrup d'estereoisòmers Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular90,121 g/mol
Descobridor o inventorCharles-Adolphe Wurtz
Data de descobriment o invenció1859
Estructura química
Fórmula químicaC4H10O2
Nom sistemàtic de la IUPACButan-1,2-diol
SMILES canònic
OCC(O)CC CCC(CO)O
Identificador InChI1/C4H10O2/c1-2-4(6)3-5/h4-6H,2-3H2,1H3
Propietat
Densitat1,0023 g/cm3 (20°C)
Viscositat cinemàtica7,3 mPa·s (20°C)
Solubilitatmiscible en aigua, soluble en etanol, acetona; parcialment soluble en èsters i èters; insoluble en hidrocarburs.
Punt de fusió−50 °C (−58 °F; 223 K)[note 1]
Punt d'ebullició195 to 196.9 °C (383.0 a 386.4 °F; 468.1 a 470.0 K) (96.5 °C a 10 mmHg)
Entalpia estàndard de formació−532,8 kJ/mol [1]
Entalpia de combustió−2.479 kJ/mol
Perill
Punt d'inflamabilitat90°C (194°F; 363 K) [2]

El butan-1,2-diol és un compost orgànic amb la fórmula HOCH2(HO)CHCH2CH3. És un diol que va ser descrit per primera vegada per Charles Adolphe Wurtz l'any 1859.[3] És un líquid incolor que presenta quiralitat, encara que normalment es troba com la mescla racèmica.

Preparació

modifica

Es produeix industrialment per hidratació d'1,2-epoxibutà.[4][5]

 

Aquest procés requereix que hi hagi un excés d'aigua d'entre deu a vint vegades per tal de suprimir la formació de polièters. Segons la quantitat d'excés d'aigua, la selectivitat varia del 70 al 92%.[6]

L'àcid sulfúric o les resines de bescanvi iònic fortament àcides es poden utilitzar com a catalitzadors i d'aquesta manera la reacció es pot produir per sota dels 160°C i amb una pressió una mica per sobre de la pressió atmosfèrica.

El butan-1,2-diol és un subproducte de la producció de butan-1,4-diol a partir del butadiè.[7] També és un subproducte de l'hidrocraqueig catalític de midons i sucres com el sorbitol a etilenglicol i propilenglicol.

També es pot obtenir a partir de la dihidroxilació del but-1-è per OsO4.

Aplicacions

modifica

Ha estat patentat per a la producció de resines de polièster i plastificants.[7][5] És una matèria primera potencial per a la producció industrial d'àcid α-cetobutíric, un precursor d'alguns aminoàcids.

Seguretat

modifica

La DL50 (oral en rates) és de 16 g/kg.[8]

  1. El valor per al punt de fusió de −50°C ha estat pres de la Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry i el recullen les bases de dades Hazardous Substances Data Bank i la Screening Information Dataset de l'OECD. Altres valors van de −114°C a −30°C.

Referències

modifica
  1. Moureu, H.; Dode. Chaleurs de formation de l'oxyde d'ethylene, de l'ethanediol et de quelques homologues. 4, 1937, p. 637–47. .
  2. «1,2-Butanediol, International Chemical Safety Card 0395». Geneva: International Programme on Chemical Safety, 01-03-1996. [Consulta: 23 setembre 2024].
  3. Wurtz, A. (1859), "Mémoire sur les glycols ou alcools diatomique", Ann. Chim. Phys. 55: 400, <https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6567326h/f403.item>
  4. Gräfje, Heinz; Körnig, Wolfgang; Weitz, Hans-Martin; Reiß, Wolfgang; Steffan, Guido. «Butanediols, Butenediol, and Butynediol». A: Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglès). Wiley‐VCH Verlag GmbH & Co., 15 juny 2000. DOI 10.1002/14356007.a04_455. ISBN 9783527306732. 
  5. 5,0 5,1 «1,2-BUTANEDIOL CAS N°: 584-03-2» (en anglès). OECD. [Consulta: 23 setembre 2024].
  6. Gräfje, Heinz; Körnig, Wolfgang & Weitz, Hans-Martin et al. (2019-07-23), Butanediols, Butenediol, and Butynediol, Weinheim, Germany: Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA, pàg. 1–12, ISBN 978-3-527-30673-2, doi:10.1002/14356007.a04_455.pub2, <https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/14356007.a04_455.pub2>. Consulta: 18 febrer 2022
  7. 7,0 7,1 «US 4596886» (en anglès). Polyester containing impure 1,2-butanediol. Mitsubishi Monsanto Chemical Company, 24-06-1986.
  8. Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglès). Weinheim, Alemanya: Wiley-VCH, 2005. DOI 10.1002/14356007.a04_455. «Butanediols, Butenediol, and Butynediol» 

Enllaços externs

modifica