Crisòbul
Un crisòbul[1] (en llatí: bulla aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, krissovil·lós, és a dir, 'segell d'or'), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'edat mitjana per les corts d'Occident amb el nom de butlla d'or.
Aquest terme deriva del grec antic χρυσος (khrissos), és a dir, 'or', i del llatí bulla, que significa 'objecte rodó', en referència al segell estampat en la part inferior dels documents oficials. Per extensió, el terme va arribar a usar-se per a designar el document sencer. Per indicar la particular importància de l'edicte, el segell tenia la característica de ser d'or.
Entre els documents més importants d'aquest tipus publicats a l'Imperi Romà d'Orient, es troben:
- Crisòbul de 885 de l'emperador Basili I, sobre la concessió d'autonomia al mont Atos.
- Crisòbul del 1082 de l'emperador Aleix I Comnè, sobre els drets comercials de la República de Venècia, a l'Orient.
- Crisòbul de 1126 de l'emperador Joan II Comnè sobre els drets comercials venecians.
Ús a Occident
modifica
Des de la tradició romana d'Orient, la utilització de la Bulla Aurea es va estendre a l'edat mitjana a l'Europa occidental amb les butlles papals, les butlles imperials i les emeses per altres sobirans occidentals.
Entre els documents més importants emesos a Occident, es troben:
- Butlla d'or de 1136, del Papa Innocenci II, o Butlla de Gniezn.
- Bulla Aurea de Sicília de 1212 de l'emperador Frederic II.[2]
- Bulla Aurea de 1213 de l'emperador Frederic II.
- Bulla Aurea de 1214 de l'emperador Frederic II.
- Bulla Aurea de 1222 del rei Andreu II d'Hongria.
- Butlla d'or de 1224 (La Diploma Andreanum o Goldenen Freibrief) de 1224 del rei Andreu II d'Hongria.
- Bulla Aurea de Rímini de 1226
- Butlla d'or de 1242.[3]
- Bulla Aurea de 1267
- Bulla Aurea de 1348 del rei Carles I de Bohèmia.
- Bulla Aurea de 1356 de l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romà, promulgada a la Dieta de Nuremberg i que és potser la butlla d'or més coneguda.[4]
- Bulla Aurea de 1702 de l'emperador Leopold I .
Referències
modifica- ↑ «crisòbul». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ La Bula de Oro Siciliana cumple 800 años. En Radio Praha.Consulta: 29 de abril de 2013.
- ↑ Zlatna bula« - temelj razvoja Zagreba kroz stoljeća. (en croata) Consulta: 29 de abril de 2013.
- ↑ The Golden Bull of Charles IV 1356. Fordham University. Consulta: 29 de abril de 2013.
Enllaços externs
modifica- Golden Bull in the Middle Ages. (en inglés) Consulta: 29 de abril de 2013.
- Bula. Consulta: 29 de abril de 2013.