Càndida Majoral i Majoral

trementinaire

Càndida Majoral i Majoral (Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgell, 2 de febrer de 1917 - Sant Julià de Lòria, Andorra, 4 de gener de 2018) fou una de les últimes trementinaires.[1]

Infotaula de personaCàndida Majoral i Majoral
Biografia
Naixement2 febrer 1917 Modifica el valor a Wikidata
Cornellana (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 2018 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Sant Julià de Lòria (Andorra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTrementinaire Modifica el valor a Wikidata

La petita de les tres germanes de cal Peret de Cornellana començà a acompanyar la seva mare, Maria Majoral, en els seus viatges com a trementinarie per vendre herbes medicinals i altres remeis pels masos i pobles de bona part de Catalunya, a la segona meitat de la dècada dels anys vint, quan era molt joveneta, i continuà anant amb ella fins a la postguerra. Totes tres filles de la casa l'acompanyaren en algun moment, «però Càndida va ser la que va anar-hi més temps, perquè en certa manera havia d'esperar el relleu de la generació següent».[2] Càndida Majoral va fer de trementinaire fins als 26 anys, que es casà i es traslladà a viure a Andorra, primer a Aubinyà, i després a Sant Julià de Lòria; va treballar aleshores a la fàbrica de tabac Reig, tant al camp com al taller fent cigars, fins que es jubilà.[1][3]

El seu testimoni i les dades i els records que ha aportat han contribuït als estudis sobre aquest ofici tradicional de moltes dones de la vall de la Vansa i Tuixent. El 2011 va rebre el premi Trementinaire d'Honor que s'atorga cada any a La Vansa amb motiu de la Festa de les Trementinaires.[1][3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Mor als cent anys d'edat Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires». CCMA. 324cat, 11-01-2018. [Consulta: 8 maig 2021].
  2. Frigolé Reixach, Joan. Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la Vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, juliol de 2005, p. 82 (Temes d'etnologia de Catalunya, 12). ISBN 9788439375111. 
  3. 3,0 3,1 J. M., E. «Adeu a la trementinaire Càndida Majoral». Ara Andorra, 11-01-2018. [Consulta: 8 maig 2021].

Bibliografia complementàriaModifica