Cànon de la Medicina

El Cànon de la medicina o, en àrab, Al-qanun fi-t-tibb (en àrab: القانون في الطب, Al-qānūn fī aṭ-ṭibb) és una enciclopèdia mèdica en cinc volums escrita pel científic i filòsof musulmà persa Ibn Sina (Avicenna), acabada de redactar l'any 1020. Conegut també com el Qanun o el Cànon, que significa ‘canya d'amidar’, ‘regle’ o ‘llei’ en àrab i en persa, El cànon de la medicina va ser una autoritat de la medicina fins al segle xviii, en la seva traducció llatina realitzada a Toledo per Gerard de Cremona.[1] Estableix els principis de la medicina a Europa i en el món islàmic.

Infotaula de llibreCànon de la Medicina
(ar) الْقَانُون فِي الطِّبّ Modifica el valor a Wikidata
Handwritten Arabic Manuscript of Canon Medicinae - BuAli Sina (Avicenna) Mausoleum - Hamadan - Western Iran (7423558016).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAvicenna Modifica el valor a Wikidata
Llenguaàrab Modifica el valor a Wikidata
Publicació1020 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gèneretractat i llibre de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaunani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Primera plana del primer llibre del Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb (Llibre del cànon de la medicina) d'Avicenna

El llibre es basava en una combinació de la seva pròpia experiència personal, de medicina islàmica medieval, dels escrits de Galè, Sushruta i Charaka, així com de l'antiga medicina persa i àrab.[2]

Entre altres coses, el llibre introdueix l'experimentació i la quantificació sistemàtiques en l'estudi de la fisiologia[3] i en el descobriment de les malalties contagioses.[4]

George Sarton (1884-1956), que va desenvolupar la història de la ciència als Estats Units, va escriure en la seva Introducció a la història de la ciència:

« Un dels majors exponents de l'universalisme musulmà i una eminent figura de la cultura islàmica va ser Ibn Sina, conegut a Occident com a Avicenna (981-1037). Durant mil anys, ha conservat el seu renom original com un dels més grans pensadors i investigadors de medicina de la història. Les seves obres mèdiques més importants són el Qanun (Cànon) i un tractat sobre medicaments cardíacs. El Qanun fi-t-tibb és una immensa enciclopèdia de medicina. Conté alguns dels pensaments més aclaridors incloent-hi la distinció entre la mediastinitis i la pleuritis, la naturalesa contagiosa de la tuberculosi, l'expansió de les malalties per l'aigua i la terra, descripcions minucioses de problemes dermatològics, les malalties de transmissió sexual i les perversions, i les malalties del sistema nerviós.[4] »

Una traducció catalana medieval, del s. XIV, de part del Cànon es conserva en un manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París.

NotesModifica

  1. Ziauddin Sarda, Science in Islamic philosophy Arxivat 2009-05-05 a Wayback Machine.
  2. Hakeem Abdul Hameed, Intercanvis entre l'Índia i l'Àsia Central en l'àmbit de la medicina
  3. Katharine Park (March 1990). "Avicenna in Renaissance Italy: The Canon and Medical Teaching in Italian Universities after 1500(Avicena en la Itàlia renaixentista: el Cànon i l'ensenyament mèdica a les universitats italianes després de 1.500) per Nancy G. Siraisi ",The Journal of Modern History(Revista d'història moderna)'62 '(1), p. 169-170.
    « "Els estudiants d'història de la medicina el coneixen pels seus esforços per implantar l'experimentació i la quantificació sistemàtiques en l'estudi de la fisiologia ". »
  4. 4,0 4,1 George Sarton,Introduction to the History of Science(Introducció a la història de la ciència).< br> (cf. A. Zahoor and Dr Z. Haq (1997). / Introl1.html Cites de famosos historiadors de la ciència, Cyberistan.)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cànon de la Medicina