El càrnix[1][2] és un antic instrument musical de vent, una trompa recta, vertical, d'aram, d'uns dos metres de llarg, amb un cap de senglar a l'extrem distal. L'usaven els antics celtes en especial per a entrar en combat.

Infotaula d'instrument musicalCàrnix
Tipuscorn i instrument de metall Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs423.121.12 Modifica el valor a Wikidata

Aquest instrument només es coneixia per representacions gràfiques sobre monedes i, molt particularment, en el calderó de Gundestrup trobat a Dinamarca. També se n'havien trobat alguns fragments en excavacions arqueològiques. Des del 2004 se’n coneixen set exemplars sencers, trobats en excavació a Tintignac,[3] comuna de Naves, al departament de Corresa, al Llemosí, França.

Un músic modern, John Kenny, va adoptar una versió actual d'aquest instrument des de 1993 en recitals pùblics.

Referències modifica

  1. Del grec antic ὁ ϰάρνυξ τοῦ ϰάρνυϰος, mot al costat del qual hi havia τὸ ϰάρνον, d'idèntic significat. Tant ὁ ϰάρνυξ com τὸ ϰάρνον són préstecs del cèltic al grec antic.
  2. «càrnix». ésAdir. [Consulta: 15 juliol 2023].
  3. Maniquet, Christophe «Le dépôt cultuel du sanctuaire gaulois de Tintignac à Naves (Corrèze)». Gallia, 65, pàg. 303-307.

Bibliografia modifica

  • Cyril Dumas & Tinaig Clodoré Tissot (2003) «La trompe gauloise», L'archéologue n°63 octobre-novembre
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càrnix