Obre el menú principal

El Calderó de Gundestrup és un artefacte arqueològic en forma de calderó o marmita de plata gairebé pura (97%), datada en el segle primer a.C., trobada a una torbera de Himmerland, Jutlàndia, Dinamarca, en 1891, i exposada com a peça principal al Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhaguen. A més, n’existeixen tres còpies exposades en els museus francesos de Dijon, Autun (antiga Bibractis) i Lion.

Infotaula d'obra artísticaCalderó de Gundestrup
Gundestrupkarret F.I.7074b.jpg
Tipus obra d'art, troballa arqueològica i recipient
Mètode de fabricació repoussé Tradueix
Material plata
Col·lecció Museu Nacional de Dinamarca (municipi de Copenhaguen)
Catalogació
Número d'inventari C6562-76
Modifica les dades a Wikidata

El calderó, de 69 cm de diàmetre i 42 cm d'alt, està format per 12 peces que confegeixen la part lateral, i una altra de circular per al fons, totes elles de plata repujada a martell, que representen un ric conjunt d'imatges.

La importància d'aquest objecte arqueològic radica principalment en la seva iconografia.

IconografiaModifica

 
Detall dels gravats del calderó

La decoració de la marmita ens mostra dos vessants diferents, dues fonts d'inspiració gairebé incompatibles: d'una banda, animals com el lleó o el dofí, de clara ambientació mediterrània, així com un espectacle de tauromàquia o taurocatàpsia (captura del brau) o taurobòlia representat per triplicat, sense comptar el toro ajagut del fons del calderó. D'altra banda, predominant amb diferència, figures típiques de la cultura i mitologia celtes. El déu Karnonos, posteriorment anomenat Cernunnos, representat amb banyes de cérvol, hi apareix una vegada amb tota seguretat, aguantant una serp amb la mà esquerra, i altres dues més dubtoses. També hi figura Taranis, déu del cel i de la tempestat, aguantant amb la mà dreta una roda de carro, la que fa el soroll dels trons. Probablement també hi figura Teutatès o Tutatis, una mena de Mart gal, déu de la guerra, potser identificat amb algun guerrer famós o amb algun règul. Una deïtat femenina envoltada d'animals fantàstics; una escena de sis guerrers armats, animats per quatre músics tocant càrnix i atacant un llebrer i un gegant que ja ha neutralitzat un onzè soldat. Totes aquestes, com les restants escenes representades, tenen un caràcter clarament diferent de les primeres que hem esmentat.

MitologiaModifica

En la mitologia cèltica les calderes "màgiques" complien tres funcions principals, tenir, saber o viure, és a dir, calderó de l'abundor, del coneixement o de la ressurrecció. Tant podien donar a menjar a un exèrcit de mil combatents, com inspirar una saviesa universal com ressuscitar uns guerrers morts, aquesta darrera funció representada en una de les escenes del calderó de Gundestrup.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calderó de Gundestrup  
  • Green, Miranda Jane. Mitos celtas. Akal, Madrid, 2001, pág. 15.

Coord.: 56° 48′ 21″ N, 9° 34′ 46″ E / 56.805801°N,9.579413°E / 56.805801; 9.579413