Cínires
Segons la mitologia grega, Cínires o també Cíniras (en grec antic Κινύρας), va ser un rei de Xipre, el primer que hi va regnar, segons diu la tradició. No era originari de l'illa, sinó que havia vingut d'Àsia. La seva genealogia difereix: de vegades és fill d'Apol·lo i de Pafos, o també d'Epimedont i d'una nimfa de la regió de Pafos. Una altra genealogia el relaciona amb Cèfal, raptat per Eos (l'Aurora), que seria l'avi o el besavi de Cínires.
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | músic |
| Família | |
| Parella | Mirra |
| Cònjuge | Metharme i Cencreis |
| Mare | Amathusa (en)  |
| Pare | Apol·lo, Sandocus (en) i Paphus (en) |
| Fills | Mirra, Adonis, Laogore (en) , Orsedice (en) , Braesia (en) , Oxyporus (en) , Laòdice, Amaracus (en) , Cyprus (en) i Eune (en) |
| Germans | Mopsos |
| Altres | |
| Membre de | Argonautes |
| Càrrec | king of Paphos (en) |
La seva arribada a Xipre hi ha versions contradictòries. Les més comunes diuen simplement que Cíniras arribà a Xipre amb una colònia i fundà Pafos després de casar-se amb Metarme, la filla del rei de Xipre Pigmalió. Va tenir dos fills, Adonis i Oxípor, i tres filles, Orsèdice, Laògore i Brèsia. Les noies van ser víctimes de la còlera d'Afrodita que les obligà a prostituir-se amb tots els estrangers que passaven per Xipre. Van morir a Egipte. Però una altra versió diu que Cíniras, a causa del seu incest involuntari amb la seva filla Esmirna o Mirra, engendrà Adonis i ella es convertí en l'arbre de la mirra. Aquesta filla Mirra l'hauria tingut amb Cencreis.
Cínires va introduir a Xipre el culte a Afrodita, que va tenir molta importància a l'illa. Es deia de Cínires que tenia el do de la profecia i que era un bon músic (el seu nom es relaciona amb l'instrument fenici kinnor, semblant a la lira). Una tradició deia que va voler rivalitzar amb Apol·lo, i que el déu, igual que a Màrsies, el va matar. De forma més general, se li atribueix la introducció de la civilització a Xipre, la descoberta de les mines de coure que van donar riquesa a l'illa, la invenció del treball amb el bronze i la seva fabricació. Va ser estimat per Afrodita, que li va donar riqueses considerables i li va concedir una llarga vida, fins a cent seixanta anys, es deia.
Cínires no era un guerrer, però, com que va viure a l'època de la guerra de Troia, els grecs li van demanar que s'unís a la seva causa. Odisseu i Taltibi, l'herald d'Agamèmnon, van arribar a Xipre com a ambaixadors i Cínires els va prometre un contingent de cinquanta naus. En va equipar una i les altres quaranta-nou les va fer de fang. Va llençar les naus al mar i, naturalment, només en va arribar una a l'Àulida. Però Cínires havia complert la promesa. Després de la guerra, Teucre, desterrat de la seva terra, va refugiar-se a Xipre, on Cínires el va acollir i li va concedir un territori, on Teucre fundà la ciutat de Salamina i es va casar amb Eune, una filla de Cínires. Aquesta unió de l'època llegendària explicava les bones relacions que en època històrica tenien les atenesos i els xipriotes.[1]
Referències modifica
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 105. ISBN 9788496061972.
Bibliografia modifica
Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 51. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cínires |