Còssifa capblanc

espècie d'ocell

El còssifa capblanc[1] (Cossypha heinrichi) és una espècie d'ocell paseriforme de la família dels muscicàpids.[2] Es troba en dos reductes de població a l'Àfrica central. Al nord d'Angola, l'espècie habita en un dens sotabosc de boscos galeria al llarg de rius i rierols a 1.250 m d'alçada, entrant ocasionalment a les zones de sabana circumdants. A l'oest de la República Democràtica del Congo, habita uns quants boscos aïllats i espessos (no en galeria) a la sabana. El seu estat de conservació és considerat de risc mínim, tot i que s'estima que la població (entre 6.000 i 15.000 ondividus) està decreixent.[3]

Infotaula d'ésser viuCòssifa capblanc
Cossypha heinrichi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22709840 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
GènereCossypha
EspècieCossypha heinrichi Modifica el valor a Wikidata
Austin Loomer Rand, 1955

Taxonomia

modifica

El 1954, Gerd Heinrich va recollir exemplars d'ocells a Angola, i els exemplars van ser enviats al Museu Field d'Història Natural, a Chicago. Tres dels exemplars eren còssifes capblanques, i el 1955, Austin Loomer Rand els va descriure com a Cossypha heinrichi.[4] L'espècie és monotípica.[2]

Referències

modifica
  1. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «còssifa capblanc». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 7 gener 2021].
  2. Anar a : 2,0 2,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 701. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  3. BirdLife International. «White-headed Robin-chat. Cossypha heinrichi» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 gener 2021].
  4. Rand, Austin L. «A New Species of Thrush from Angola». Fieldiana Zoology. Chicago Natural History Museum, 34, 31, 1955, pàg. 327–329.