Cēsis (en alemany: Wenden) és un poble al nord de la regió de Vidzeme Letònia del municipi de Cēsis (antigament Raion de Cesu). Es troba a la vall del riu Gauja on s'ha construït en una sèrie de nivells sobre el riu amb vistes als boscos adjacents.

Infotaula de geografia políticaCēsis
Cesu Karogs.png Cesis gerb.png
Church of Saint John the Baptist in Cesis 2015-02-21 (3).jpg
Església de Sant Joan Baptista

Localització
 57° 18′ 47″ N, 25° 16′ 29″ E / 57.313055555556°N,25.274722222222°E / 57.313055555556; 25.274722222222
PaísLetònia
Municipality of Latvia (en) Tradueixmunicipi de Cēsis
Capital de
Població
Total15.293 (2017)
• Densitat793,21 hab/km²
Geografia
Superfície19,28 km²
Altitud119 m
Història i celebracions
Creació1206 (Gregorià)
Identificador descriptiu
Codi postalLV-41(01-03)
Identificador LGIA42936
Altres

Lloc webcesis.lv
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La distribució de la vila es va portar a terme a la segona meitat del segle XIII. El centre de la població era el mercat i una església. El centre residencial era el castell de pedra de l'Orde Livonià amb les seves tres torres fortificades. La vila estava envoltada per una muralla dolomita amb vuit torres i cinc portes. Els fragments de les construccions medievals, incloent l'església de sant Joan Baptista (1281-1284), les ruïnes del castell de l'Orde, el castell de Cēsis i les muralles, encara poden veure's als carrers de Vaļņu i Palasta de la ciutat.

A més a més de la xarxa d'antigues carreteres el traçament dels edificis també ha sobreviscut des de l'Edat mitjana, encara que molts dels edificis han desaparegut -l'últim destruït el 1748-. Entre els números 16 al 25 del carrer Rīgas poden veure's edificis del segle XVIII mentre que les cases vuitcentistes es troben entre el 15 i el 47. A la segona meitat del segle XIX, la construcció de la carretera Riga-Pskov (1868) i la línia fèrria Riga-Valka van accelerar el desenvolupament de la vila. Al número 10 del carrer Raunas, que parteix des de l'estació de tren a la part antiga de la ciutat, es troba la Casa de la Societat Letona de l'arquitecte A. Malvess i al número 14 el Tribunal Regional de l'arquitecte P. Mengelis.

La batalla de Cēsis al juny de 1919 quan les forces estonianes i letones combatien contra les alemanyes va ser una de les batalles decisives a la guerra de la Independència de Letònia.

Cēsis ha adquirit fama per la seva aigua termal, a més a més per un mercat d'alta gamma de cases d'estiueig i balnearis als voltants del Gauja. «Cīrulīši» a prop de la Cova Svētavots, és el més destacable d'ells, amb una font que es creu que té poders curatius.

Ciutats agermanadesModifica

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cēsis