Obre el menú principal

CA-125

(S'ha redirigit des de: CA 125)

CA-125 és una glicoproteïna (mucina) d'alt pes molecular (>200 KD), la qual es troba altament expressada a la superfície cel·lular de l'epiteli celòmic durant el desenvolupament embrionari i en les cèl·lules epitelials de moltes malignitats ovàriques. El CA-125 se sintetitza en diferents epitelis i per tant, no és un antigen específicament tumoral.[1]

Infotaula de genCA-125
Estructures disponibles
PDB Cerca ortòloga: PDBe RCSB
Identificadors
Ontologia genètica
Funció Molecular unió proteica
Component Cel·lular Golgi lumen Tradueix
component integral de la membrana
regió extracel·lular
vesícula
exosoma extracel·lular
membrana
component extrínsec de la membrana
Q14325730 Tradueix
membrana plasmàtica
vesícula
exosoma extracel·lular
Procés biològic adherència cel·lular
O-glycan processing Tradueix
stimulatory C-type lectin receptor signaling pathway Tradueix
Patró de l'expressió de l'ARN
Ortòlegs Humà
Ortòlegs Ratolí
UniProt Q8WXI7
SeqRef (proteïna) NP_078966, XP_016882975, XP_016882976, XP_016882977, XP_016882978, XP_016882979, XP_016882980, XP_016882981, XP_016882982, XP_016882983, XP_016882984, XP_016882988, XP_016882989 i XP_016882990
Modifica les dades a Wikidata
Infotaula de proteïnaCA-125
PDB 1ivz EBI.jpg
Substància proteïna
Locus Cr. 19p13.2 [1]
Identificadors
Símbol MUC16 CA125, FLJ14303
RefSeq NP_078966, XP_016882975, XP_016882976, XP_016882977, XP_016882978, XP_016882979, XP_016882980, XP_016882981, XP_016882982, XP_016882983, XP_016882984, XP_016882988, XP_016882989 i XP_016882990
Q8WXI7
Modifica les dades a Wikidata

Marcador tumoralModifica

El Ca-125 és el marcador tumoral estàndard que s'utilitza per observar les dones durant o després del tractament pel càncer epitelial dels ovaris (el tipus de càncer d'ovari més comú). Els nivells normals a la sang generalment són menors a 35 u/ml (unitats per mil·lilitre). Més del 90% de les dones tenen nivells elevats de CA-125 quan el càncer està avançat.[2] Si el nivell de CA-125 és elevat al moment del diagnòstic, els canvis en aquest nivell poden utilitzar-se durant el tractament per tenir una idea de la seva efectivitat. Els nivells també són elevats en la meitat de les dones, en les quals el càncer no se'ls ha estès més enllà de l'ovari. Per aquesta raó, el CA-125 s'ha estudiat com una prova de detecció. El problema com a prova de detecció és que encara deixaria de detectar molts càncers en estat inicial, i d'altra banda, problemes diferents al càncer ovàric poden generar un nivell elevat de CA-125. Per exemple, sol ser elevat en dones amb fibroides uterines o endometriosi (presència de cèl·lules uterines en llocs atípics).[3]

No totes les dones amb nivells elevats de CA-125 tenen càncer ovàric. Els nivells de CA-125 també poden augmentar pels càncers del coll i cos d'úter, pàncrees, fetge, còlon, pit, pulmó i del tracte digestiu.[4]

Elevació del CA-125 en altres processosModifica

Els trastorns no cancerosos que poden causar augment als nivells de CA-125 són l'endometriosi, la malaltia pelviana inflamatòria, peritonitis, pancreatitis, malaltia del fetge i qualsevol trastorn que inflami la pleura (el teixit que envolta als pulmons i recobreix la cavitat del pit). La menstruació i l'embaràs també poden causar un augment de CA-125.[5] Els marcadors tumorals són substàncies, antigèniques o no, produïdes per cèl·lules tumorals i amb expressió en sang, fluids o teixits en quantitat suficient per a la seva determinació. Poden tenir utilitat en la detecció, diagnòstic, pronòstic i tractament de diferents processos neoplàstics, segons la seva sensibilitat, especificitat i valors predictius.

Són pocs els que es comporten com marcadors ideals, pel que només uns quants s'utilitzen a la pràctica clínica. Per aquest motiu, el CA-125 presenta limitacions a la pràctica clínica per problemes de sensibilitat (falsos negatius) i d'especificitat (falsos positius).[6]

La principal utilitat clínica del CA-125 resideix en el seguiment clínic de les pacients amb carcinoma d'ovari després de la remissió clínica completa per a la detecció precoç de recidives. Diferents processos benignes poden cursar amb elevacions falsament positives del marcador CA-125 com les patologies hepàtiques (cirrosi, hepatitis crònica, hepatitis granulomatosa), processos amb afectació serosa (vessament pleural, vessament pericardic,[7] tuberculosis peritoneal, síndrome de Meigs, col·lagenosi, etc.), patologia ginecològica no maligna (endometriosis, salpingitis, miomes, quists i tumors benignes d'ovari, etc.), processos fisiològics de l'endometri (primer trimestre de l'embaràs, postpart i menstruació), sarcoïdosis, colitis, diverticulitis, pancreatitis i després dels tres primers mesos de cirurgia abdominal.

L'afectació de seroses (pleuritis, ascites, pericarditis), sigui benigna o maligna, pot ser la causa de l'augment del CA-125 i no requerir més avaluació dintre d'un context clínic compatible. És per això que alguns autors suggereixen que davant nivells elevats de CA-125, en presència d'un vessament pleural en insuficiència cardíaca o d'ascites en cirrosi, especialment si no s'acompanya d'elevació d'altres marcadors tumorals, no necessitaria estudis addicionals.

Bioquímica del CA-125Modifica

La molècula CA125 és una glicoproteïna d'alt pes molecular que estructuralment es compon d'un domini petit transmembrana i un domini glicosilat major de localització extracel·lular, compost de 60 repeticions d'aminoàcids, a on s'uneixen els anticossos OC125 i M11, que són els anticossos utilitzats per a la detecció de CA-125 incorporant l'anticòs M11 per la seva captura i l'anticòs OC-125 per la seva detecció, ja que detecten epítops diferents. Proteïna MUC16 es compon d'una regió de repetició de tàndem central, domini N-terminal i domini terminal de carboxil. La MUC16 proteïna òssia està dominada per la regió de repetició de tàndem, que té més de 60 repeticions, cada un, compost per 156 aminoàcids. Les unitats de repetició són riques en residus de serina, treonina i prolina. Els epítops d'anticossos anti-AFP (OC125 y M11) es creu que estan presents en una regió de petits anells de cisteïna presents en la regió de repetició de tàndem de MUC16. El domini carboxil terminal té 284 aminoàcids i pot dividir-se en tres regions diferents: cua extra cel·lular, transmembrana i citoplasmàtica. La part extracel·lular del domini carboxil terminal té molts llocs de N-glicosilació i alguns llocs o glicosilació. La cua citoplasmàtica MUC16 té 31 aminoàcids i té molts llocs de fosforilació possibles. Curiosament, CA125 conté un lloc de fosforilació de tirosina (RRKKEGY), que primer fou reconegut en proteïna de la família Src. Recentment, s'ha demostrat que la cua citoplasmàtica MUC16, que conté una seqüència d'aminoàcids polibàsics, interacciona amb el citoesquelet a través de les proteïnes d'unió a actina ERM (ezrin/radixin/moesin).[8]

Evolució del CA-125Modifica

Aquest antigen es va descobrir en 1981 utilitzant anticossos monoclonals murins, desenvolupats com a resposta immunològica a una línia cel·lular de carcinoma d'ovari. Mostra valors elevats en un 90% de les pacients amb càncer d'ovari.[9] El nivell preoperatori del CA-125 es considera un important factor pronòstic a l'estadi I del càncer d'ovari, sent fins i tot considerat com el més poderós indicador pronòstic per a la supervivència en l'anàlisi multivariant. Al càncer d'ovari avançat, el valor preoperatori del CA-125 no sembla tenir la mateixa correlació amb la supervivència, però el descens de les seves xifres durant els primers cicles de la quimioteràpia, sí que és un important predictor de l'evolució de les malaltes. La vida mitjana del CA-125 és de quatre a set dies, com més prolongat resulta el seu aclariment en el sèrum, pitjor és el pronòstic. En concret, diversos estudis relacionen la disminució de la supervivència amb la vida mitjana de CA-125 superior a 20 dies.[9][10]

Aquest marcador es troba al 50% de les pacients amb estadi I i al 90% amb estadi II, i és el que ha provocat interès en el seu ús per a la detecció precoç del carcinoma d'ovari. Quan s'estudia de forma aïllada, la seva especificitat disminueix.[11]

ReferènciesModifica

  1. http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=s0212-71992005001000018&script=sci_arttext
  2. «National Academy of Clinical Biochemistry Laboratory Medicine Practice Guidelines for Use of Tumor Markers in Testicular, Prostate, Colorectal, Breast, and Ovarian Cancers». Clinical Chemistry, vol.54, n.12, 2008.
  3. Aparición de CA125 sérica en periódicos o metastásicos primarias neoplasias mucoso ovarios de tipo intestinal.Miller K, et al. Soy J Surg Pathol, 2011 sep PMID: 21836488
  4. «Cancer Diagnosis» (en anglès). Stanford University, 2012. [Consulta: 19 gener 2012].
  5. http://www.geosalud.com/Cancerpacientes/marcadores.html
  6. Combinación de CA125 y biomarcadores RECAF para la detección temprana de cáncer de ovario. Tcherkassova J, et al. Tumor Biol, agosto de 2011 PMID: 21625941
  7. http://minnie.uab.cat/~veteri/21274/casos0506/17.pdf
  8. Más de un biomarcador: AFP puede contribuir a la patogénesis del cáncer de ovario.Bast RC Jr, et al. Gynecol Oncol, 1 de junio de 2011. PMID: 21601106
  9. 9,0 9,1 Gupta, Digant; Lis, Christopher G. «Role of CA125 in predicting ovarian cancer survival - a review of the epidemiological literature» (en anglès). Journal of ovarian research, 09-10-2005 [Consulta: 12 març 2012].
  10. «CA 125 half-life in ovarian cancer: a multivariate survival analysis» (en anglès). British Journal of Cancer, juny 1993 [Consulta: 13 març 2012].
  11. http://www.cancer.org/Espanol/servicios/Comocomprendersudiagnostico/fragmentado/marcadores-tumorales-specific-markers

BibliografiaModifica

  • Argüeso P, Guzman-Aranguez A, Mantelli F, et al. «Association of cell surface mucins with galectin-3 contributes to the ocular surface epithelial barrier.». J. Biol. Chem., 284, 34, 2009, pàg. 23037–45. DOI: 10.1074/jbc.M109.033332. PMC: 2755710. PMID: 19556244.
  • Dogru M, Matsumoto Y, Okada N, et al. «Alterations of the ocular surface epithelial MUC16 and goblet cell MUC5AC in patients with atopic keratoconjunctivitis.». Allergy, 63, 10, 2008, pàg. 1324–34. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2008.01781.x. PMID: 18782111.
  • McLemore MR, Aouizerat B «Introducing the MUC16 gene: implications for prevention and early detection in epithelial ovarian cancer.». Biol Res Nurs, 6, 4, 2005, pàg. 262–7. DOI: 10.1177/1099800404274445. PMID: 15788735.
  • Palmieri RT, Wilson MA, Iversen ES, et al. «Polymorphism in the IL18 gene and epithelial ovarian cancer in non-Hispanic white women.». Cancer Epidemiol. Biomarkers Prev., 17, 12, 2008, pàg. 3567–72. DOI: 10.1158/1055-9965.EPI-08-0548. PMC: 2664299. PMID: 19064572.
  • Sangoi AR, Higgins JP, Rouse RV, et al. «Immunohistochemical comparison of MUC1, CA125, and Her2Neu in invasive micropapillary carcinoma of the urinary tract and typical invasive urothelial carcinoma with retraction artifact.». Mod. Pathol., 22, 5, 2009, pàg. 660–7. DOI: 10.1038/modpathol.2009.16. PMID: 19270645.
  • Huhtinen K, Suvitie P, Hiissa J, et al. «Serum HE4 concentration differentiates malignant ovarian tumours from ovarian endometriotic cysts.». Br. J. Cancer, 100, 8, 2009, pàg. 1315–9. DOI: 10.1038/sj.bjc.6605011. PMC: 2676558. PMID: 19337252.
  • Bekci TT, Senol T, Maden E «The efficacy of serum carcinoembryonic antigen (CEA), cancer antigen 125 (CA125), carbohydrate antigen 19-9 (CA19-9), carbohydrate antigen 15-3 (CA15-3), alpha-fetoprotein (AFP) and human chorionic gonadotropin (hCG) levels in determining the malignancy of solitary pulmonary nodules.». J. Int. Med. Res., 37, 2, 2009, pàg. 438–45. PMID: 19383238.
  • Bjerner J, Høgetveit A, Wold Akselberg K, et al. «Reference intervals for carcinoembryonic antigen (CEA), CA125, MUC1, Alfa-foeto-protein (AFP), neuron-specific enolase (NSE) and CA19.9 from the NORIP study.». Scand. J. Clin. Lab. Invest., 68, 8, 2008, pàg. 703–13. DOI: 10.1080/00365510802126836. PMID: 18609108.
  • Madendag Y, Col-Madendag I, Kanat-Pektas M, Danisman N «Predictive power of serum CA-125 and LDH in the outcome of first trimester pregnancies with human chorionic gonadotropin levels below discriminatory zone.». Arch. Gynecol. Obstet., 279, 5, 2009, pàg. 661–6. DOI: 10.1007/s00404-008-0798-x. PMID: 18797897.
  • Wang ML, Huang Q, Yang TX «IgE myeloma with elevated level of serum CA125.». Journal of Zhejiang University. Science. B, 10, 7, 2009, pàg. 559–62. DOI: 10.1631/jzus.B0820399. PMC: 2704975. PMID: 19585675.
  • Camlica H, Duranyildiz D, Tas F, Yasasever V «Statistical interpretation of CA125 and Bcl-2 in serum of patients with late stage ovarian cancer.». Am. J. Clin. Oncol., 31, 6, 2008, pàg. 585–8. DOI: 10.1097/COC.0b013e318174dbd2. PMID: 19060592.
  • Caffery B, Joyce E, Heynen ML, et al. «MUC16 expression in Sjogren's syndrome, KCS, and control subjects.». Mol. Vis., 14, 2008, pàg. 2547–55. PMC: 2613075. PMID: 19122828.
  • Prat A, Parera M, Adamo B, et al. «Risk of recurrence during follow-up for optimally treated advanced epithelial ovarian cancer (EOC) with a low-level increase of serum CA-125 levels.». Ann. Oncol., 20, 2, 2009, pàg. 294–7. DOI: 10.1093/annonc/mdn601. PMID: 18820245.
  • de Larrea CF, Cibeira MT, Vallansot R, et al. «Increased serum tumor markers (CA125 and CA15.3) in primary plasma cell leukemia: a case report and review of the literature.». Clinical lymphoma & myeloma, 8, 5, 2008, pàg. 312–4. DOI: 10.3816/CLM.2008.n.045. PMID: 18854288.
  • Cebesoy FB, Balat O, Dikensoy E, et al. «CA-125 and CRP are elevated in preeclampsia.». Hypertens Pregnancy, 28, 2, 2009, pàg. 201–11. DOI: 10.1080/10641950802601187. PMID: 19437230.
  • Yu B, Xu PZ, Wang QW, et al. «Clinical value of tumour specific growth factor (TSGF) and carbohydrate antigen-125 (CA-125) in carcinoma of the endometrium.». J. Int. Med. Res., 37, 3, 2009, pàg. 878–83. PMID: 19589273.
  • Kaneko O, Gong L, Zhang J, et al. «A binding domain on mesothelin for CA125/MUC16.». J. Biol. Chem., 284, 6, 2009, pàg. 3739–49. DOI: 10.1074/jbc.M806776200. PMC: 2635045. PMID: 19075018.
  • Kouba EJ, Lentz A, Wallen EM, Pruthi RS «Clinical use of serum CA-125 levels in patients undergoing radical cystectomy for transitional cell carcinoma of the bladder.». Urol. Oncol., 27, 5, 2009, pàg. 486–90. DOI: 10.1016/j.urolonc.2008.03.019. PMID: 18555706.
  • Samuels TL, Handler E, Syring ML, et al. «Mucin gene expression in human laryngeal epithelia: effect of laryngopharyngeal reflux.». Ann. Otol. Rhinol. Laryngol., 117, 9, 2008, pàg. 688–95. PMID: 18834073.
  • De Gennaro L, Brunetti ND, Bungaro R, et al. «Carbohydrate antigen-125: additional accuracy in identifying patients at risk of acute heart failure in acute coronary syndrome.». Coron. Artery Dis., 20, 4, 2009, pàg. 274–80. DOI: 10.1097/MCA.0b013e3283229d82. PMID: 19440066.

Enllaços externsModifica