Cañete la Real
Cañete la Real és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga. És un municipi fronterer entre la Serranía de Ronda i la comarca d'Antequera. Limita al nord amb Almargen, El Saucejo i Algámitas; a l'est amb Teba; al sud-est amb Ardales i El Burgo; al sud-oest amb Cuevas del Becerro i Ronda, i a l'oest amb Alcalá del Valle i Olvera.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
| Província | Província de Màlaga  | ||||
| Capital | Cañete la Real (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.598 (2023) (9,68 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 165 km² | ||||
| Altitud | 980 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Ana Ruiz (en) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 29340 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 29035 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | canetelareal.es | ||||
Etimologia modifica
L'origen del nom es remunta a la denominació àrab Hins Cannit o Qanit, que significa castell de Canit o, segons l'autor que es consulti, el terme cannit fa referència als canelles que encara existeixen als voltants del nucli urbà. El nom actual deriva d'aquest terme, al qual es va sumar el qualificatiu de Real, després d'una ordre d'Alfons XI de Castella.
Història modifica
Les restes més antigues d'assentaments humans en el terme de Cañete es remunten al neolític. Excavacions arqueològiques donen com a resultat troballes de fragments ceràmics realitzats pels pobladors que vivien en les proximitats del nucli urbà actual fa 3000 anys. Els ibers van establir la seva base en un turó proper al poble anomenat Sabora. En temps de Plini va ser civitas estipendiaria (ciutat tributària) del Conventus Astigitanus. No obstant això, la dificultat del terreny i les condicions climatològiques (forts vents assolaven a la ciutat), van motivar que en l'any 78 d. de JC, els habitants de Sabora sol·licitessin de l'Emperador Vespasià el trasllat de la ciutat a una zona més plana i fèrtil (Fuentepeones, el Carrascal ?). L'Emperador va despatxar l'ambaixada en les primeres calendes d'agost accedint al que sol·licitaven. Com agraïment, el poble de Sabora va encunyar monedes en les quals apareix l'emperador Vespasià vestit de guerrer amb escut i llança en la mà esquerra i dues espigues en la dreta. També es va gravar en bronze la carta que l'Emperador va enviar als saborencs (la famosa aerea tabula de Vespasià trobada en temps de Carles I d'Espanya, i que es va dur al museu de l'Escorial).
Després de la invasió musulmana de principis del segle viii, es va realitzar la conversió progressiva a l'Islam, el que va significar el canvi de denominació passant-se a dir-se Canit. Fou en aquesta època quan es va portar a terme la construcció del conjunt fortificat que és el castell de Cañete (Hisn Canit). La data exacta de la seva construcció no podem precisar-la, si bé sabem que aviat es va posar al servei del rebel muladí Úmar ibn Hafsun. Després de la conversió d'aquest al cristianisme, Awsaya ibn al-Jali, cap dels amazics de la zona de Ronda convertiria el Hins Canit en un dels principals focus de la revolta mossàrab. Anys més tard, en el 906, la fortalesa de Cañete, en terres de Takaronna, era presa per assalt i dotada d'una guarnició permanent.
Iniciada la conquesta pels reis cristians, van arribar fins a les portes de Cañete les hosts de Ferran III, el Sant, en la seva embranzida per a conquistar Sevilla (1246). Conquistada pel rei Alfons XI de Castella en 1330 (1328?), va ratificar a la vila el títol de Reial, que segons la tradició li havia donat després de les invasions bàrbares, el rei visigot Vítiza. Dècades després sofriria un altre atac de les tropes cristianes, en aquest cas en l'entrada que va realitzar Pere I el Cruel en 1362; en el curs de la qual van ser guanyades als musulmans les places del Burgo, Ardales, Cañete, Turón i las Cuevas. Sis anys més tard, en 1368, aprofitant un període de crisi en les relacions dels regnes cristians, els granadins van recobrar de nou les fortaleses conquistades pel rei castellà.
A l'octubre de 1407 va ser reconquistada pel fill del Mestre de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, Gómez Suárez de Figueroa, aprofitant una nova entrada en la qual es va mantenir un perllongat setge sobre el castell de Setenil, va rebre informació sobre la petita guarnició que mantenia la fortalesa de Cañete i sota pretext de córrer la terra de Ronda es va aproximar fins als murs d'aquesta vila. Però va ser en 1482 després de la conquesta de Ronda i la seva regió muntanyenca, quan passa definitivament a mans cristianes. Tanta escaramussa durant gairebé un segle, va tenir com a conseqüència la destrossa gairebé per complet de la fortalesa, que en l'actualitat és objecte d'un ampli i discutit programa de restauració.