Cacajao rubicundus
Cacajao rubicundus és una espècie de primat de la família dels pitècids. És oriünd de l'oest de l'Amazones brasiler, a l'estat d'Amazones, en tres regions molt petites i separades entre si. La primera, la localitat tipus, és un bosc inundat situat entre l'Amazones i el canal natural de Jacurapá. La segona es troba a la riba esquerra del riu Jutaí, un afluent pel sud de l'Amazones. Finalment, la tercera segueix el canal natural d'Auati-Paraná, que connecta el riu Japurá amb l'Amazones.[1] Viu en grups grans i es nodreix principalment de fruits de closca dura.
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Pitheciidae |
| Gènere | Cacajao |
| Espècie | Cacajao rubicundus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Cacajao calvus rubicundus
|
Morfologia modifica
Igual que els seus parents més propers, C. rubicundus es pot identificar pel cap vermell i calb, el pelatge llarg i grenyut i la cua relativament curta i peluda. El pelatge de l'esquena i les vores exteriors de les cames és rogenc o rogenc a castany. El clatell i les espatlles són de color taronja o blanquinós.[2] La coloració varia una mica d'una regió a l'altra.
Als boscos inundats de Jacurapá, té el clatell blanc, que en alguns individus es converteix gradualment en taronja a mesura a mesura que s'acosta al pelatge taronja rogenc de l'esquena. Al riu Jutaí, els individus són més aviat de color castany rogenc. Finalment, els mascles de l'Auatí-Paraná tenen els flancs de color castany rogenc i l'esquena, el clatell i la part superior de la cua de color vermell pàl·lid o una mica blanc.[1]
Sistemàtica modifica
C. rubicundus fou descrit pel zoòleg francès Isidore Geoffroy Saint-Hilaire el 1848.[3] Els espècimens tipus, dos mascles i una femella, foren recollits pel taxidermista francès Émile Deville en una expedició a Sud-amèrica. Durant molt de temps fou considerat una subespècie de C. calvus.[2] El 2022, un estudi que descrigué l'espècie C. amuna també elevà diverses subespècies del uacari calb a la categoria d'espècie, incloent-hi C. rubicundus. Tanmateix, els representants d'aquest grup tenen una relació molt propera i només han divergit en els últims 300.000 anys, a causa de la formació dels actuals sistemes de rius i illes fluvials.[1]
Amenaces modifica
C. rubicundus no és objecte de caça, ni tampoc està amenaçat per una desforestació intensiva. Bona part de la seva distribució està protegida.[1] Així doncs, la UICN el classifica com a tàxon en risc mínim.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Silva, F. E.; Valsecchi do Amaral, J.; Roos, C.; Bowler, M.; Röhe, F.; Sampaio, R.; Janiak, M. C.; Bertuoli, F.; Santana, M. I.; de Souza Silva Júnior, J.; Rylands, A. B.; Gubili, K.; Hrbek, T.; McDevitt, A. D.; Boubli, J. P. «Molecular phylogeny and systematics of bald uakaris, genus Cacajao Lesson, 1840 (Primates: Pitheciidae), with the description of a new species» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 173, 107509, 2022. DOI: 10.1016/j.ympev.2022.107509.
- ↑ 2,0 2,1 Stephen F. Ferrari, Liza M. Veiga, Liliam P. Pinto, Laura K. Marsh, Russell A. Mittermeier i Anthony B. Rylands: Family Pitheciidae (Titis, Sakis and Uacaris). Pàg. 482 a Russell A. Mittermeier, Anthony B. Rylands i Don E. Wilson: Handbook of the Mammals of the World - Volume 3: Primates. Lynx Editions, 2013 ISBN 978-8496553897
- ↑ I. Geoffroy Saint-Hilaire, 1848. «Note sur huit especies nouvelles de singes americaines, faitent parties des collections de M. de Castelnau et Émile Deville». Comptes Rendus hebdomadaires des Seances de l'académie des Sciences 27, pàg. 497-499.
- ↑ Silva, F. E.; De Azevedo, R. B.; Boubli, J. P. «Cacajao calvus ssp. rubicundus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2021-3.RLTS.T3422A206546924.en. [Consulta: 9 juny 2022].