Cacera de bruixes al Penedès
La cacera de bruixes al Penedès es concreta en diversos episodis de persecució de la bruixeria que van tenir lloc, a la vegueria de Vilafranca, en el segle xvi.[1] Així, el 1597, tres persones de la regió del Penedès van ser acusades de bruixeria i presentades davant l'inquisidor Diego Fernández de Heredia, qui presidia aleshores el tribunal del Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona.[1] Aquestes persones van ser: Anna Farrera,[2] Gilaberta (de qui no ha transcendit el cognom)[3] i Francesc Cicar, un home vilatà de Bellvei.[4] Aquestes tres persones van ser jutjades per bruixeria, però finalment la causa de totes tres va ser desestimada.[3] Gilaberta i Anna Farrera, ambdues oriündes de Vilafranca del Penedès, són les dues úniques dones de l'Alt Penedès, incloses en el primer atles de la cacera de bruixes a Catalunya, publicat per la revista Sàpiens.[1]
| ||||
| Tipus | cacera de bruixes judici per bruixeria  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | Penedès (Catalunya) | |||
| Estat | Espanya | |||
| Jurisdicció | Barcelona | |||
| Tribunal | Inquisició | |||
Entre els anys 1551 i 1614, període històric en que es va produir el judici a Anna Farrera, Gilaberta i Francesc Cicar, estan documentats amb detall més d'un centenar de judicis per bruixeria a Catalunya.[5] A mitjans del segle xvi va tenir lloc la primera gran onada repressiva a les terres centrals i meridionals del Principat, en un context d'epidèmies i carestia. Moltes de les encausades van ser aleshores condemnades a penes de mort. Només van ser absoltes, o condemnades a penes lleus, aquelles dones, com Anna Farrera o Gilaberta, que van poder presentar el seu cas davant el Sant Ofici de la Inquisició, amb seu a Barcelona.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Perea i Sabaté, Francesc «Les bruixes de Subirats» (PDF). delPenedés. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedencs, 2015, pàg. 81 [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ «Anna Ferrera». Sapiens. [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Gilaberta». Sapiens. [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ Castell Granados, Pau. «Con toda templança y moderación. El Santo Oficio ante la caza de brujas en Cataluña (siglos XVI y XVII)». A: Mª Jesús Zamora. Mulieres inquisitionis. La mujer frente a la Inquisición en España (PDF) (en castellà). Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, 2017. ISBN 978-84-16187-74-4 [Consulta: 4 maig 2021].
- ↑ «Període: 1551-1614 - Atles de la cacera de bruixes». Sàpiens, n.d. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Atles de la cacera de bruixes». Sàpiens, n.d. [Consulta: 28 abril 2021].
Bibliografia complementària modifica
- BADA ELIES,J. 1992. El Tribunal de la Inquisició a Barcelona ¿un Tribunal peculiar?. Revista de la Inquisición. 2:190-120 . pág. 13.
- BADA ELIES, J. (2007), La inquisició i la cacera de bruixes a Catalunya, a Per Bruixa i Metzinera.
- PERARNAU, J. (1982) Activitats i fórmules supersticioses de guarició a Catalunya en la primera meitat del segle XIV. Arxius Catalans de textos antics 1: 47-78.