Caixer automàtic

Un caixer automàtic és una màquina expenedora utilitzada per a extreure diners utilitzant una targeta magnètica (targeta de crèdit per exemple) —i en algun cas és possible sense targeta i mitjançant les dades d'accés a la banca en línia—, sense necessitat de personal del banc.

Caixer automàtic

Solen tenir una petita impressora matricial o tèrmica per imprimir els resguards de l'operació i les llibretes d'estalvis.

Una llista d'operacions possibles seria:

• Actualització de la llibreta d'estalvis.
• Obtenció de contrasenyes oblidades de banca en línia o telefònica.
• Compra d'entrades.
• Recàrrega de targeta telefònica o títol de transport.
• Recàrrega de targeta moneder.
• Ingrés de diners en el compte —directament o mitjançant un sobre, normalment proporcionat pel mateix caixer, en què introdueix el diner en metàl·lic o un xec.
• Recàrrega del telèfon mòbil amb targeta de prepagament.
• Obtenció del llistat de l'ús del bo transport.
• Enviar remeses de diners a l'estranger.
• Retirada de diners en efectiu del compte bancari o de la targeta de crèdit.

L'ús del caixer automàtic suposa un estalvi per al banc, perquè estalvia en personal que no ha d'atendre els clients per oferir serveis bàsics. Per aquest motiu, molta gent veu abusiu que els bancs cobrin una quota anual per la targeta del caixer.

Tipus

Els caixers automàtics varien depenent de la necessitat de cada banc. Principalment es divideixen en dos tipus: Full i Cash

Els caixers automàtics Full són aquells que permeten extreure diners com així també realitzar dipòsits (mitjançant sobres comunament). Aquests caixers solen estar dins dels bancs ja sigui sol o amb algun/s més que pot/n ser Full o Cash, però aquest sol ser el caixer principal de la sucursal.

Els caixers automàtics Cash no permeten l'opció de dipòsit i solen ser caixers secundaris en sucursals (acompanyats per un Full) o el que es diu Caixer extrabancari, com els que es poden veure a Supermercats, estacions de servei, etc.

Caixers automàtics en països de parla hispana

Caixer automàtic d'intempèrie

Argentina

A l'Argentina, les xarxes utilitzades principalment són Banelco i Xarxa Link, i la forma de comunicar els caixers automàtics amb aquestes xarxes és amb el protocol de capa 2, X.25 (tret d'algunes excepcions, com per exemple el Credicoop que utilitza un protocol de capa 3, el TCP/IP). A l'Argentina hi ha 10.000 caixers ATM fins a l'any 2008. Permeten extreure o $ s 400 per dia.

Xile

A Xile hi ha 3 xarxes de caixers automàtics: Redf (pertanyent al banc Falabella), Redbanc, fundada el 1987, en la qual estan la majoria dels bancs privats i algunes cases comercials (Ripley Corp SA i París) i la xarxa de BancoEstado. Aquestes dues últimes xarxes estan interconnectades des de l'any 2003. A desembre del 2008 es registren 7.056 caixers automàtics al país segons dades anuals proporcionades per la Superintendència de Bancs i Institucions Financeres (SBIF). En general els comptes poden retirar un màxim de $ 200.000, però, els caixers de Redf utilitzen tecnologia biomètrica d'empremta dactilar, permetent als seus clients enrolats obtenir recessos per una suma fins de $ 800.000. Alguns nous caixers que han arribat últimament al país, permeten el dipòsit en efectiu i el pagament de xecs validant l'empremta del carnet d'identitat xilè amb l'empremta digital del client.

Colòmbia

A Colòmbia hi ha diverses xarxes d'ATM que en general són propietat dels principals bancs nacionals, amb excepció de la xarxa Servibanca. Generalment, els usuaris utilitzen només els caixers pertanyents a la xarxa del seu banc emissor evitant el pagament de comissions addicionals. Gràcies a la xarxa Redeban Multicolor qualsevol caixer accepta la targeta de qualsevol altre banc emissor nacional o fins i tot internacional (de les franquícies VISA, Mastercard, Diners Club i American Express, o els seus afiliats).

Les principals xarxes són Bancolombia, ATH (que administra els canals electrònics del Grup Aval), Colpatria i Davivienda. L'única xarxa independent és Servibanca , que accepta totes les targetes i cobra una comissió pel servei.

En general la suma màxima de recés és de 400.000 $ per transacció (al voltant de 200 $) i de 2.000.000 $ diari.

Mèxic

A Mèxic la majoria dels bancs atorguen un nombre de transaccions gratuïtes (sempre que aquestes fossin en els caixers automàtics del seu mateix banc), però en superar aquesta quantitat es fa un cobrament per cada transacció addicional, a més, si s'utilitza un caixer d'un banc diferent del que va expedir la targeta, tots dos bancs cobren una comissió per l'ús de recursos aliens.

Per El general la majoria dels caixers automàtics a Mèxic estan units a XARXA La qual permet que es pugui utilitzar qualsevol targeta de dèbit o crèdit en qualsevol caixer

Espanya

A Espanya, els caixers automàtics, no solen cobrar comissions per efectuar les operacions habituals en els caixers del banc del qual és client, en els altres caixers de les diferents xarxes, es cobraran una comissió que varia en funció de la xarxa que utilitza l'qual és client banc. A Espanya hi ha tres xarxes de caixers Servired, Xarxa 4B i Euro 6000.

Veneçuela

A Veneçuela gairebé totes les institucions financeres tenen un caixer automàtic (on se'ls anomena popularment telecajeros ). En aquest país aquests només permeten fer transaccions com: retirada d'efectiu, consulta de saldo, transferència entre comptes i canvi de clau. Si s'utilitzen amb targetes de la mateixa institució financera la transacció és gratuïta, per si es fan servir targetes d'altres bancs es cobra una comissió. Les principals xarxes són Conexus, Suiche 7B i Cirrus.

Enllaços externs

• Simulador de caixer automàtic xilè. Arxivat 2014-08-22 a Wayback Machine.
• Simulador de Caixer Automàtic ATH. Arxivat 2015-08-22 a Wayback Machine.

Vegeu també

• Xarxa interbancària