Obre el menú principal

Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega. Originàriament, ella i les seves germanes no tenien cap funció específica, però a partir de l'època alexandrina (segona meitat del segle IV aC) se li atribueix la representació de la poesia èpica i l'eloqüència i per això era considerada com la més important de totes les muses.

Infotaula personatgeCal·líope
Calliope, Muse of Epic Poetry by Giovanni Baglione.jpg
Tipus muses
Context
Mitologia Religió a l'antiga Grècia
Dades
Sexe dona
Família
Parella Apol·lo, Magnes Tradueix, Ares, Estrimó (déu), Zeus i Aquelou
Cònjuge Eagre i Aquelou
Mare Mnemòsine
Pare Zeus
Fills Orfeu, Linus Tradueix, Himeneu, Resos, Edonus Tradueix i coribants
Germans Clio, Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Polímnia, Talia i Manes Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Cal·líope, 1869
Urània i Cal·líope

Portava una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia (cal no oblidar la veneració grega per Homer, per exemple, per entendre aquesta jerarquia). A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.

Se li atribueixen Orfeu i Himeneu com a fills més destacats, tot i que alguna tradició reivindica el caràcter virginal de les muses. De vegades se la considera mare de les sirenes que per això eren capaces d'atreure els mariners cantant, i també de Linos i de Resos. Va fer de mediadora, a petició del seu pare Zeus, en la disputa entre Afrodita i Persèfone, que volien repartir-se els favors d'Adonis.[1]

EtimologiaModifica

Cal·líope en grec antic és Καλλιόπη, significant literalment "la del bell esguard o agradable a la vista".

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 84. ISBN 9788496061972. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal·líope