Yolçatı (Silivri)
|
Per a altres significats, vegeu «Yolçatı». |
Yolçatı, antigament Gelevri, Galivri o Calàbrie,[1] noms derivats del topònim grec Καλαβρύη (Kalavriï), és un llogaret situat prop de Çanta, a la província turca d'Istanbul.
| Tipus | mahalle  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Províncies | Província d'Istanbul | |||
| Districte | Silivri | |||
| Població humana | ||||
| Població | 452 (2007) (41,09 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | Subregió d'Istanbul | |||
| Superfície | 11 km² | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 34582 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 212 | |||
Història
modificaLa població existeix des de l'antiguitat tardana i fins fa poc era coneguda pel nom grec de Kalavriï (Καλαβρύη), citat igualment com a Galavriï (Γαλαβρύη), Kalabria (Καλαβρία), Kalovriï (Καλοβρύη) o Kalavrí (Καλαυρή).[2] Pot ser que a principis del segle iv fos seu d'un bisbe, que a finals del segle s'hauria traslladat a la ciutat veïna de Selímbria.[2] Els habitants del poble estigueren involucrats en la revolta de la Nika del 532 contra l'emperador Justinià I.[2] Torna a aparèixer a les fonts el 1078 com a escenari de la batalla de Calàbrie, en la qual les forces de l'emperador Nicèfor III Botaniates, dirigides per Aleix Comnè, venceren l'exèrcit del general rebel Nicèfor Brienni el Vell.[2]
El següent a esmentar-lo fou el geògraf àrab al-Idrissí, que cita Geliwrî entre els nuclis de població propers a Selímbria.[2] Fins a l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia hi visqué una comunitat grega, que el 1922 es componia de 212 persones.[2] Hi havia una església de la Transfiguració i un pou sagrat associat, però cap dels dos no ha perdurat fins a l'actualitat.[2]
Referències
modifica- ↑ Comnena, A. Alexíada, llibre I, capítol V, secció 2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Külzer, 2008, p. 421 i 422.
Bibliografia
modifica- Külzer, Andreas. Tabula Imperii Byzantini, Band 12: Ostthrakien (Eurōpē), 2008. ISBN 978-3-7001-3945-4.