Territ de tres dits
El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.
Calidris alba  | |
|---|---|
 Calidris alba alba | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 35 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693369 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Calidris |
| Espècie | Calidris alba Pallas, 1764 |
| Tipus taxonòmic | Calidris |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- Fa 19-20 cm de llargada.
- Cos rabassut i rodanxó.
- Color roig viu tacat de negre, de gris i de blanc, amb el ventre blanc. A l'hivern, és de color gris molt pàl·lid amb el ventre blanc. A l'hivern, també destaca, sobre el fons clar, una taca negra allà on les ales s'uneixen amb el cos.
- Potes molt fosques i proveïdes de tres dits.
- Bec curt, robust i recte.[1]
Reproducció
modificaAlimentació
modificaMenja petits crancs i invertebrats.
Distribució territorial
modificaHabita les regions àrtiques i hiverna a les platges sorrenques de Sud-amèrica, l'Europa mediterrània, Àfrica i Austràlia. És comú, però escàs, a l'hivern, als Països Catalans (tan sols al Delta de l'Ebre la població té una certa estabilitat).
Costums
modificaNormalment se'l pot distingir, molt actiu, quan corre nerviosament vora les onades a les platges, al compàs constant que aquestes marquen d'anar i vindre, perquè hi cerca els crustacis, mol·luscs i cucs marins que queden al descobert sobre la sorra. De vegades, pot aparèixer a l'interior, a les ribes dels tolls d'aigua dolça.[2]
És molt gregari a l'hivern i forma estols molt nombrosos.
Referències
modifica- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 53. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
modifica- Identificació i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
