Obre el menú principal

Cambra de Castella

organ de consell privat dels reis

La Cambra de Castella fou un consell privat de la Monarquia espanyola, encarregat d'aconsellar al rei en els nomenaments, l'administració de la gràcia i mercès reals, concepte jurídic propi del poder que exerceixen els reis per la seva mera voluntat.[1][2][3]

Infotaula d'organitzacióCambra de Castella
Cámara de Castilla from Carte du Gouvernement civil de l´Espagne et de tous les Conseils Souverains (cropped).jpg
Dades bàsiques
Tipus consell
Forma jurídica
Creació 1518
Fundador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Joana I de Castella
Data de dissolució 1834
Organització i govern
Seu 
Part de Consell de Castella
Modifica les dades a Wikidata

Va ser fundat el 1518 per Carles V del Sacre Imperi Romanogermàni. El seu origen està en el Despatx de la Cambra que ja funcionava en el regnat dels Reis Catòlics. Des de 1528 comencen a redactar-se instruccions per regular el seu funcionament. En les instruccions de 1588 es parla de tres secretaries: de cambra o gràcia, d'oficis de justícia i de patronat reial.

Va existir una vinculació estreta entre el Consell de Castella i el Consell de Cambra de Castella, d'aquesta manera, compartien el President del Consell de Castella, i tots els consellers de la Cambra eren també del Consell de Castella, a més tenia un secretari real.[3] Al ser una comissió reduïda del Consell de Castella, però separat d'aquest, funcionava com a despatx secret i reservat.

L'extensió territorial de la seva actuació fou la Corona de Castella, i, a partir de 1707, també la Corona d'Aragó, per la qual es va crear una nova secretaria.

Les seves atribucions eren:

  • Proposar al rei persones per a les places dels consells, cancelleries i audiències i altres oficis de justícia
  • Proposar els arquebisbes, bisbes i altres prebendes i dignitats eclesiàstiques
  • Expedir les gràcies de grans d'Espanya i altres altes ocupacions
  • Convocar les Corts de Castella del regne per al jurament dels reis i prínceps hereus i altres assumptes públics de la major consideració.
  • Moltes altres mercès i regalies: perdons, legitimacions, llicències de majorat, exempcions de vila, cartes de naturalesa, llicències per a mines o molins...
  • Assumptes relacionats amb els majorats.

El Consell de Cambra de Castella també intervenia en el procés legislatiu del regne de Navarra, ja que era l'encarregat de transmetre les disposicions legals a virrey de Navarra i al Consell Reial de Navarra, amb una real cèdula que contenia l'ordre de compliment signada pel rei.[4]

Encara que les seves decisions no necessitaven ser remeses a cap altra instància, les gràcies concedides en la càmera que lesionessin drets de tercers podien donar origen a un recurs de retenció en el Consell de Castella. En 1834, tant el Consell Real de Castella com la Cambra de Castella acaben sent eliminats.

ReferènciesModifica

  1. «Cambra de Castella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Escudero. Feliciano Barrios. . Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. ISBN 9788484271802. 
  3. 3,0 3,1 José Luis de las Heras Santos. La justicia penal de los Austrias en la Corona de Castilla. Universidad de Salamanca, 1991, p. 36–. ISBN 978-84-7481-653-2. 
  4. María Isabel Cabrera Bosch. El Consejo Real de Castilla y la ley. Editorial CSIC - CSIC Press, 1993, p. 41–. ISBN 978-84-00-05155-6.