Camp del Barcarès
El camp del Barcarès va ser un camp d'internament francès de republicans espanyols en retirada que es va fer a la platja[1] del poble rossellonès del Barcarès, a la Catalunya del Nord.
| ||||
| Tipus | camp de concentració camp de concentració francès  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Barcarès (Rosselló) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Codi de catàleg | control d'autoritats EHRI: camps/84. | |||
Estava[2] situat just al nord de l'actual nucli de Port Barcarès, arran de platja, a llevant de la Codalera i al sud del modern nucli creat a la platja del nord del Barcarès.
Història
modifica
Es va construir en quatre setmanes i fou obert a cuita-corrents el 18 de febrer del 1939. Considerat inicialment com un camp provisional, era fet de barracons alçats sobre la sorra de la platja i acollí en condicions molt penoses refugiats que, en general, procedien de dos altres camps de refugiats rossellonesos: el d'Argelers i el de Sant Cebrià. Dissenyat per a 31.500 persones, al juny del 1939 n'arribà a tenir entre 60 i 80.000, que es distribuïen en 18 illots de 25 barracons cadascun. Per bé que no era nominalment de caràcter repressiu com ho podia ser un camp de concentració, el perímetre era vigilat i no se'n permetia la sortida si no era amb autorització.
A l'esclatar la Segona Guerra Mundial va esdevenir també un camp d'instrucció de diversos voluntaris del camp per lluitar contra la invasió nazi.[1] Molts dels internats veien el combat contra els alemanys com una sortida a la seva situació de clausura. El setembre del 1939 el camp va ser posat sota l'autoritat militar per formar tres regiments de soldats. Després de l'armistici del 1940, el govern de Vichy emprà el camp del Barcarès com a punt de concentració de companyies de treballadors estrangers que eren destinades a poblacions de la Zona Lliure (la França de Vichy, per contraposició a la França Ocupada pels alemanys). El camp va ser dissolt a finals del 1942, i els internats que hi restaven foren traslladats a altres camps.
El pintor i dibuixant Josep Subirats, empresonat al camp, en deixà una constància documental que ha estat exposada recentment (2011[3]) al Museu memorial de l'Exili a la Jonquera. Així mateix, de l'artista i poeta d'origen andalús Manolo Valiente (1908-1991) -que esdevindria nord-català per adopció- se n'ha fet recentment (2011[4]) una exposició a la "Maison des Arts" del Barcarès, exhibint-hi les obres que pinta al camp en objectes recollits a la platja: trossos de fusta, pedres o ossos polits.
Bibliografia
modifica- Monique Lise Cohen, Éric Malo Les camps du Sud-Ouest de la France: exclusion, internement et déportation, 1939-1944 Tolouse: Éd. Privat, 1994 ISBN 2708953753
- Geneviève Dreyfus-Armand, Émile Temime Les Camps sur la plage, un exil espagnol. Français d'ailleurs, peuple d'ici Paris: Éditions Autrement, 1995 ISBN 2862605441
- David Tormo Els camps de refugiats. La Guerra Civil: balanç final. D'Argelers a el Barcarès Barcelona: Edicions 62, 2006 ISBN 9788429757873
- Josep Rubió i Cabeceran Camp Definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès Valls: Cossetània, 2010 ISBN 9788497917667
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 97, entrada: "Barcarès, el". ISBN 84-297-3521-6.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Mestre i Campí, 1998.
- ↑ «El Camp del Barcarès, en els ortofotomapes de l'ING». Arxivat de l'original el 2015-12-23. [Consulta: 23 desembre 2015].
- ↑ «Exposiciones Temporales - Exposición "Josep Subirats"». Arxivat de l'original el 2016-11-14. [Consulta: 8 novembre 2011].
- ↑ «El Punt Avui - Notícia: El Barcarès recorda el camp de refugiats amb una exposició de Manolo Valiente».