Campionat del Món de biketrial
El Campionat del Món de biketrial (en anglès: World Biketrial Championship) és la màxima competició internacional de biketrial. L'organitza la BIU des de 1992 (any de la seva fundació) i és considerat la continuació de l'anterior Campionat del Món de trialsín.
| Tipus | competició esportiva  |
|---|---|
| Esport | biketrial |
| Organitzador | Unió Internacional de Biketrial |
| Localització i Dates | |
| Àmbit | mundial |
| Vigència | 1992 – |
El campionat atorga un títol mundial específic per a cadascuna de les categories federatives establertes per la BIU (les quals han anat variant històricament fins a arribar a les vigents actualment: Elite, Senior, Junior, Minime, Benjamin, Poussin i Femina), més un per a Nacions i un altre per a Constructors. Les antigues categories Màster i Expert (reservades a bicicletes amb roda de 26") i Cadet han estat discontinuades. La selecció catalana hi competeix oficialment d'ençà de l'edició del 2010, ja que la federació catalana (la BAC) fou reconeguda per la BIU un cop acabada la temporada de 2009.
Al contrari del que passa als mundials de ciclisme de muntanya i trial organitzats per l'UCI, on hi ha títols per separat en funció de la mida de la roda de la bicicleta emprada (els mundials de trial de 20" i 26"), actualment als mundials de biketrial hi ha un sol títol per categoria federativa: els pilots hi poden participar amb la mida de roda que vulguin (sempre que estigui dins els límits establerts per a cada categoria), i tots competeixen plegats agrupats per categoria. Això fa que les bicicletes equipades amb roda de 20" siguin les més habituals, ja que són més manejables que les de 26".
Història modifica
El mundial de biketrial s'estrenà el juliol de 1992, coincidint amb les Olimpíades de Barcelona, i ja al seu cinquè any, el 1996, va comptar amb la participació de 330 pilots de 26 països. A la primera edició, la prova inicial fou a Itadori (Japó), seguida per Alcanyís (Espanya), Sinsheim (Alemanya) i Tábor (República Txeca). Anys a venir, el mundial va constar de proves a llocs tan allunyats com ara Llac Tahoe (Califòrnia), Singapur i la Xina. Entre les organitzacions més reeixides s'han citat sovint les de Heidelberg (Alemanya), Bilstain (Bèlgica) i algunes de les celebrades a Eslovàquia, França, Itàlia i Anglaterra.[1]
Als Països Catalans modifica
A Catalunya hi ha hagut també organitzadors molt ben valorats, com ara Màrius Pujol a Berga i Manel Raventós a Castellví de Rosanes. Amb els seus respectius equips -compostos per més de 60 persones- han organitzat recordades proves puntuables per al Campionat de Món (especialment Pujol a la Font Negra de Berga). També han excel·lit en aquesta tasca Jaume Kleiner a L'Estartit, Àngel Batlle a Vilanova de Prades, Josep Fort a Sant Miquel de Campmajor (d'on era batlle) i Ramon Cirera a Sant Fruitós de Bages.[2] Cal fer esment també de l'aragonès Antonio Gaibar, qui a banda de les reeixides proves d'Alcanyís i Tabuenca n'organitzà alguna a Castellseràs (així com diverses proves del campionat dels Països Catalans).[3]
D'altra banda, tant Màrius Pujol com Manel Raventós dirigiren a més a més competitius equips de pilots que es desplaçaren arreu del món tot seguint els Campionats del Món.
Itadori modifica
Una de les fites d'aquest campionat fou el fet d'introduir-se al Japó, gràcies a les gestions del president de la BIU Hiroshi Hirano. A Itadori (Gifu) s'hi ha celebrat la prova japonesa del mundial ininterrompudament entre 1992 i el 2007, essent sempre molt lloada per la seva excel·lent organització i espectacular posada en escena, gràcies als grans pressupostos amb què han comptat els organitzadors[4] (l'any del seu debut s'hi van aplegar 10.000 espectadors, i el cost de la seva organització fou de 85.000 dòlars). Una de les característiques d'aquesta prova és que anualment s'hi han fabricat zones especials tipus indoor amb fusta (sovint la primera i la darrera per tal de donar espectacle al parc tancat). El disseny de les zones el suggeria el mateix Hirano i sovint eren al·legòriques a una situació atmosfèrica, com ara el foc, un terratrèmol, el vent, un volcà, etc.[5]
Bicicletes de 26" modifica
Una de les principals novetats del campionat, al moment de la seva creació, fou la inclusió d'un parell de categories reservades a bicicletes amb roda de 26" (Màster i Expert), amb la idea d'aprofitar l'auge de les bicicletes de mountain bike en aquella època. La idea era oferir zones específiques per a aquesta mena de bicicletes, amb fortes pujades i baixades, pocs salts i rodades llargues que facilitessin l'ús del canvi de marxes.[6] Tot i les bones intencions inicials, aquestes categories anaren decandint amb els anys, degut bàsicament al poc interès per part dels fabricants i, alhora, dels organitzadors (que acabaven marcant-ne zones massa fàcils, aprofitant les infantils). La manca de seguiment i participació provocà finalment la desaparició de les categories Màster i Expert i la preeminència actual de bicicletes de 20".[6]
Llista de campions per categories modifica
- A 1 de gener de 2013
Elit (A), Fèmina (C), Nacions i Constructors modifica
Màster, Expert i Grup A modifica
Cadet i Grup B modifica
Resum estadístic modifica
- A 1 de gener de 2013
Campions múltiples modifica
Per a confeccionar la llista següent s'han considerat tots els resultats obtinguts pel pilot de forma individual, sense computar per tant els que hagi pogut aconseguir com a membre d'una selecció nacional o equip de constructor.
| Pilot | Elit | Fèmina | Màster | Expert | Sènior | Júnior | Cadet | Minime | Benjamí | Poussin | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cèsar Cañas |
8 | - | 1 | 1 | - | 1 | - | - | - | - | 11 |
| Dani Comas |
6 | - | - | - | - | 1 | - | - | - | - | 7 |
| Ot Pi |
2 | - | 5 | - | - | - | - | - | - | - | 7 |
 Gabriela Danikova |
- | 7 | - | - | - | - | - | - | - | - | 7 |
 Kazuki Terai |
1 | - | - | - | - | - | 2 | 2 | - | - | 5 |
| Gemma Abant |
- | 5 | - | - | - | - | - | - | - | - | 5 |
 Vaclav Kolar |
- | - | - | - | - | - | 1 | 2 | 2 | - | 5 |
 Benito Ros |
3 | - | - | - | - | 1 | - | - | - | - | 4 |
| Mireia Abant |
- | 4 | - | - | - | - | - | - | - | - | 4 |
| Armand Mollà |
- | - | - | - | - | 2 | - | 1 | 1 | - | 4 |
| Iker Lezeta |
- | - | - | - | - | 1 | 1 | 1 | 1 | - | 4 |
| Tomonori Kokyu |
- | - | - | - | - | - | - | 1 | 2 | 1 | 4 |
| Alexandre Fabregas |
- | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | 1 | 3 |
| Martin Simunek |
- | - | 3 | - | - | - | - | - | - | - | 3 |
 Vincent Hermance |
- | - | 2 | - | 1 | - | - | - | - | - | 3 |
 Eric Hernández |
- | - | - | - | - | - | 1 | 2 | - | - | 3 |
| Bernat Seuba |
- | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | 1 | 3 |
| Marius Merger |
- | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | 1 | 3 |
| Jeroni Fajardo |
- | - | - | - | - | - | - | - | 1 | 2 | 3 |
| Petr Kraus |
1 | - | 1 | - | - | - | - | - | - | - | 2 |
| Josef Dressler |
- | - | 2 | - | - | - | - | - | - | - | 2 |
| Mio Suemasa |
- | 2 | - | - | - | - | - | - | - | - | 2 |
 Ben Savage |
- | - | 1 | - | - | - | 1 | - | - | - | 2 |
| David Cachón |
- | - | - | 2 | - | - | - | - | - | - | 2 |
| Eduard Planas |
- | - | - | - | 1 | - | 1 | - | - | - | 2 |
| David Herka |
- | - | - | - | - | 2 | - | - | - | - | 2 |
| Ladislav Janoska |
- | - | - | - | - | 1 | - | - | - | 1 | 2 |
| Kazuhiro Onishi |
- | - | - | - | - | - | 2 | - | - | - | 2 |
| Premysl Vicek |
- | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | - | 2 |
| Carlos Vallés |
- | - | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | 2 |
| Ryoga Tsuchiya |
- | - | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | 2 |
| Charlie Rolls |
- | - | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 | 2 |
Títols per nacionalitat modifica
Per a confeccionar la llista següent s'han considerat els resultats de tots els campionats en disputa, tret del de Nacions i el de Constructors.
| Nacionalitat | Elit | Fèmina | Màster | Expert | Sènior | Júnior | Cadet | Minime | Benjamí | Poussin | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Països Catalans[b 1] |
16 | 10 | 6 | 2 | 4 | 6 | 1 | 6 | 5 | 8 | 64 |
| Catalunya |
16 | 10 | 6 | 1 | 4 | 6 | 1 | 6 | 5 | 7 | 62 |
| Txèquia |
1 | 1 | 6 | 2 | 5 | 3 | 4 | 4 | 3 | 2 | 31 |
| Japó |
1 | 2 | - | 1 | 3 | 4 | 3 | 7 | 5 | 26 | |
| Eslovàquia |
- | 8 | - | 1 | 4 | 1 | - | - | 1 | - | 15 |
| França[b 2] |
- | - | 3 | 2 | 1 | - | 1 | 2 | 1 | 1 | 11 |
| Espanya[b 3] |
- | - | - | 4 | - | - | 2 | 2 | 1 | 1 | 10 |
| País Basc |
3 | - | - | - | - | 3 | 1 | 1 | 1 | - | 9 |
| Regne Unit |
- | - | 1 | 1 | 1 | - | 2 | 1 | 3 | 9 | |
 Bèlgica |
- | - | - | 1 | - | 1 | - | - | 1 | 3 | |
 Alemanya |
- | - | - | - | 1 | - | - | 2 | - | - | 3 |
 Itàlia |
- | - | - | 1 | - | - | - | 1 | - | - | 2 |
 Polònia |
- | - | - | - | 1 | 1 | - | - | - | - | 2 |
 Àustria |
- | - | - | - | 1 | - | - | - | - | - | 1 |
 Lituània |
- | - | - | - | - | - | - | - | 1 | - | 1 |
 Andorra |
- | - | - | 1 | - | - | - | - | - | 1 | |
 Aragó (Franja de Ponent) |
- | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | 1 |
| Total | 21 | 21 | 16 | 15 | 21 | 14 | 16 | 21 | 21 | 21 | 187 |
- Notes
- ↑ El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (62), d'Andorra (1) i de la Franja de Ponent (1).
- ↑ No s'hi compten els aconseguits per pilots catalans.
- ↑ No s'hi compten els aconseguits per pilots dels Països Catalans o del País Basc.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Pi 2012: «212. Campionat del Món de BikeTrial» p. 280
- ↑ Pi 2012: «213. Els grans organitzadors espanyols » p. 285-286
- ↑ Pi 2012: «203. Els grans personatges del BikeTrial» p. 269
- ↑ Pi 2012: «208. La BikeTrial International Union (BIU)» p. 277
- ↑ Pi 2012: «216. La primera organització de BikeTrial al Japó» p. 287-289
- ↑ 6,0 6,1 Pi 2011: «Renovar-se o morir» p. 69-70
- ↑ Coope, Robin. «Final Standings for the International Bike Trials Union 1996 World Championships» (en anglès), novembre 1996. [Consulta: 20 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Coope, Robin. «Biketrial International World Championship Final Standings» (en anglès), 1997. [Consulta: 20 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Coope, Robin. «1998 International Biketrial Union World Championships» (en anglès), 1998. [Consulta: 20 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Coope, Robin. «1999 Biketrial International Union World Championships» (en anglès), 1999. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2013. [Consulta: 20 octubre 2012].
- ↑ Coope, Robin. «2000 Biketrial International Union World Championships» (en anglès), 2000. [Consulta: 20 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «The 21th. BIU 2012 World Biketrial Championship» (PDF) (en anglès). biketrial-spain.com. BIU, 16-08-2012. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 setembre 2012].
- ↑ Pi 2011: «L'últim mundial» p. 137
Bibliografia modifica
- Pi 2012: «Resultats dels campionats del món de BikeTrial» p. 281-285
- Pi, Ot. Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011. ISBN 8415097204.
- Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353.