Campionat del Món de resistència

El Campionat del Món de resistència (en anglès: Endurance World Championship, abreujat EWC), regulat per la FIM, és la competició principal de la disciplina motociclista de la resistència. La temporada del campionat consisteix en diverses curses celebrades en circuits permanents, els resultats de les quals es combinen per tal de determinar anualment dos Campions del Món (el d'equips i el de fabricants).

BSicon RACE.svgFIM Endurance World Championship
FIMEWC Logo2016.jpg
AcrònimEWC
CategoriaResistència
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
PrecedentsFIM Endurance Cup: 1960 - 75
C. d'Europa: 1976 - 79
1a Temporada1980
Equips21
Campió (2021)França Sylvain Guintoli
Bèlgica Xavier Siméon
França Gregg Black
Equip campióFlag of France.svg Yoshimura SERT M.
Campió de constructorsJAP Suzuki
Web oficialwww.fimewc.com
Darrera revisió: 28/07/2022

HistòriaModifica

El primer campionat internacional de la disciplina fou la FIM Endurance Cup (Copa de Resistència FIM), creada el 1960 i programada inicialment a quatre curses: 24 Hores de Montjuïc, Bol d'Or, les "500 Milles de Thruxton" (a Hampshire) i les "24 Hores de Warsage" (a Dalhem).[1] El 1976, la FIM Endurance Cup esdevingué Campionat d'Europa i el 1980, Campionat del Món.

Durant la dècada de 1980 el calendari d'aquest campionat constava de més de deu proves, però després la seva popularitat anà decandint gradualment, fins a arribar a les quatre curses de què consta actualment. De fet, els anys 1989 i 1990 el campionat tornà a la categoria de Copa del Món (World Cup) en no haver assolit el mínim de proves requerit per la normativa esportiva de la FIM.

Les quatre curses actuals, anomenades "les clàssiques", són les 24 Hores de Le Mans, 24 Hores de Lieja (al Circuit de Spa-Francorchamps), les 8 Hores de Suzuka i el Bol d'Or (disputat al circuit Paul Ricard fins al 1999, i al Circuit de Nevers Magny-Cours des d'aleshores).

Fins al 2000, el títol de campió s'atorgava individualment al pilot que hagués acumulat més punts, però el 2001 les regles canviaren i el títol s'atorga d'ençà d'aleshores als equips.

Sistema de puntuacióModifica

Curses fins a 6 hores (o 1000 km)[2]Modifica

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Curses de 6 a 12 hores (o de 1000 km a 1800 km)Modifica

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 30 24 19 16 13 12 11 10 8 7 6 5 4 2 1

Curses de més de 12 hores (o més de 1800 km)Modifica

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 35 28 22 18 15 14 13 11 10 8 7 6 4 3 1
  • Per a equips, els punts seran els guanyats a cada cursa.
  • Per a fabricants, només la motocicleta del fabricant situada en la posició més alta acumularà punts, d'acord amb la posició assolida a la cursa.

Categories i especificacions (2008)Modifica

Les motocicletes han de ser basades en models de carretera de sèrie, amb l'homologació adient de la FIM.[3]

Fórmula EWCModifica

Cilindrada

  • 4 cilindres de més de 600 cc fins a 1.000 cc 4T
  • 3 cilindres de més de 750 cc fins a 1.000 cc 4T
  • 2 cilindres de més de 850 cc fins a 1.200 cc 4T

La cilindrada ha de romandre dins els límits homologats, sense ser permesa la modificació de diàmetre i carrera per arribar als límits establerts.

Pesos mínims

Per a tres i quatre cilindres fins a 1000 cc:

  • 165 kg: per a curses que no es corren parcialment de nit
  • 170 kg: per a curses que es corren parcialment de nit

Per a dos cilindres de fins a 1200 cc:

  • 170 kg: per a curses que no es corren parcialment de nit
  • 175 kg: per a curses que es corren parcialment de nit

SuperstockModifica

Cilindrada

  • 4 cilindres de més de 600 cc fins a 1.000 cc 4T
  • 3 cilindres de més de 750 cc fins a 1.000 cc 4T
  • 2 cilindres de més de 850 cc fins a 1.200 cc 4T

La cilindrada ha de romandre dins els límits homologats, sense ser permesa la modificació de diàmetre i carrera per arribar als límits establerts.

Pesos mínims

La FIM decideix el valor del pes mínim per a un model homologat tal com es ven al públic mitjançant la determinació del seu pes en sec. El pes en sec d'una motocicleta homologada es defineix com el pes total de la motocicleta (un cop sense combustible, placa de matrícula, eines i cavallet central si en té). Per a confirmar el pes en sec d'un model se'n pesen un mínim de tres unitats i es comparen, arrodonint el resultat al dígit més proper.

Els pesos mínims per a les motocicletes són els següents:

  • Pes en sec: menys de 120 kg per a curses que no es corren parcialment de nit
  • Pes en sec: menys de 90 kg per a curses que es corren parcialment de nit

Llista de CampionsModifica

Primera etapa (1980-2000)Modifica

Any Pilots Fabricant
1980   Marc Fontan
  Hervé Moineau
Honda
1981   Jean Lafond
  Raymond Roche
Kawasaki
1982   Jean-Claude Chemarin
  Jacques Cornu
Kawasaki
1983   Richard Hubin
  Hervé Moineau
Suzuki
1984   Gerard Coudray
  Patrick Igoa
Honda
1985   Gerard Coudray
  Patrick Igoa
Honda
1986   Patrick Igoa Honda
1987   Hervé Moineau
  Bruno Le Bihan
Suzuki
1988   Hervé Moineau
  Thierry Crine
Suzuki
1989[a]   Alex Vieira Honda
1990   Alex Vieira Honda
1991   Alex Vieira Kawasaki
1992   Terry Rymer
  Carl Fogarty
Kawasaki
1993   Doug Toland Kawasaki
1994   Adrien Morillas Kawasaki
1995   Stéphane Mertens
  Jean-Michel Mattioli
Honda
1996   Brian Morrison Kawasaki
1997   Peter Goddard
  Doug Polen
Suzuki
1998   Doug Polen
  Christian Lavieille
Honda
1999   Terry Rymer
  Jéhan d'Orgeix
Suzuki
2000   Peter Lindén
  Warwick Nowland
Suzuki
  1. Les temporades de 1989 i 1990, el campionat tingué rang de Copa del Món.

Segona etapa (2001-Actualitat)Modifica

A 1 de gener de 2022
Any Pilots Fabricant Equip
Marca Moto
2001   Albert Aerts
  Laurent Naveau
  Heinz Platacis
Honda VTR RC51   WIM Motors Racing 9
2002   Warwick Nowland Suzuki GSX-R1000   Zongshen 2
2003   James Ellison Suzuki GSX-R1000   Suzuki Phase One
2004   David Checa
  William Costes
Yamaha YZF-R1   Yamaha Racing - GMT94
2005   Keiichi Kitagawa Suzuki GSX-R1000   Suzuki Castrol Team
2006   Keiichi Kitagawa
  Vincent Philippe
  Matthieu Lagrive
Suzuki GSX-R1000   Suzuki Castrol Team
2007   Vincent Philippe
  Matthieu Lagrive
Suzuki GSX-R1000   SERT
2008   Julien da Costa Suzuki GSX-R1000   SERT
2009   Gwen Giabbani
  Igor Jerman
  Steve Martin
Yamaha YZF-R1   Yamaha Austria Racing 7
(YART 7)
2010   Vincent Philippe
  Freddy Foray
Suzuki GSX-R1000   SERT
2011   Anthony Delhalle Suzuki GSX-R1000   SERT
2012   Vincent Philippe
  Anthony Delhalle
Suzuki GSX-R1000   SERT
2013   Anthony Delhalle Suzuki GSX-R1000   SERT
2014   David Checa
  Mathieu Gines
  Kenny Foray
Yamaha YZF-R1   Yamaha Racing - GMT94
2015   Vincent Philippe
  Étienne Masson
  Anthony Delhalle
Suzuki GSX-R1000   SERT
2016   Lucas Mahias Suzuki GSX-R1000   SERT
2016-2017   David Checa
  Niccolò Canepa
Yamaha YZF-R1   Yamaha Racing - GMT94
2017-2018   Joshua Hook
  Freddy Foray
  Alan Techer
Honda CBR1000RR   FCC TSR Honda France
2018-2019   Jérémy Guarnoni
  Erwan Nigon
  David Checa
Kawasaki ZX10RR   SRC KAWASAKI France
2019-2020   Étienne Masson
  Gregg Black
Suzuki GSX-R1000   SERT
2021   Sylvain Guintoli
  Xavier Siméon
  Gregg Black
Suzuki GSX-R1000   Yoshimura SERT Motul

ReferènciesModifica

  1. Vignati, Alejandro. «Las "24 Horas Internacionales de Montjuich"». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 51. ISBN 84-01-70016-7. 
  2. «Road Racing World Championship Endurance Regulations» (PDF) (en anglès). fim.ch. [Consulta: 11 gener 2008].[Enllaç no actiu]
  3. «Technical Regulations» (PDF) (en anglès). fim.ch. [Consulta: 11 gener 2008].[Enllaç no actiu]

Enllaços externsModifica