Campionat del Món de sidecarcross

El Campionat del Món de Sidecarcross és un esdeveniment anual organitzat per la FIM, celebrat des de 1980 com a continuació del Campionat d'Europa que es venia disputant d'ençà de 1971.

BSicon RACE.svgFIM Sidecar Motocross
World Championship
CategoriaSidecarcross
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
PrecedentsFIM Cup: 1971 - 74
C. d'Europa: 1975 - 79
1a Temporada1980
Equip campió 2015Països Baixos Etienne Bax
Letònia Kaspars Stupelis
Web oficialwww.fim-live.com
Darrera revisió: 11/03/2020

La temporada de curses comença a la primavera i acaba a la tardor, amb un calendari que consta habitualment de set o vuit Grans Premis repartits per sengles països europeus.

HistòriaModifica

La competició internacional de sidecarcross s'inaugurà el 1971 amb la Copa FIM,[1] una mena de Campionat d'Europa oficiós, disputant-se'n el primer Gran Premi el 25 d'abril d'aquell any a Pernes-les-Fontaines, Occitània.

A partir de 1975, la competició s'anomenà oficialment Campionat d'Europa, passant a dir-se Campionat del Món d'ençà de la temporada de 1980.[2] A la pràctica, però, gairebé tots els participants són europeus (tret d'un petit contingent de pilots dels EUA i d'Austràlia), i totes les curses se celebren a Europa. Tradicionalment, gairebé tots els Grans Premis es disputaven a països de centreeuropa, però l'aparició de competidors letons d'alt nivell ha fet que darrerament se n'organitzin també als estats Bàltics.

A partir de 2007, 24 països europeus han estat seu dels Grans Premis. De vegades se n'han celebrat a països on no hi ha gaire interès pel sidecarcross, com ara Grècia, Noruega, Irlanda del Nord[3] o Catalunya (on el 1984 se'n disputà un al Circuit del Vallès).

ReglamentacióModifica

Un Gran Premi es divideix en dues curses, celebrades el mateix dia, cadascuna amb una durada de 30 minuts més dues voltes. Els punts obtinguts en ambdues curses decideixen l'equip guanyador del Gran Premi (que sol rebre un trofeu especial) i s'acumulen al còmput global de cada equip, proclamant-se Campió del Món aquell que més en tingui al final del campionat.

Un equip consta de conductor i passatger, podent-se aquests intercanviar el seu rol al llarg de la temporada (cosa que passa de vegades a causa de petites lesions), sense que això afecti al total de punts acumulats. Si un conductor fa servir més d'un passatger durant la temporada i guanya el mundial, es considera campió a aquell passatger que hagi pres part en més de la meitat de les curses (o a aquell qui hagi obtingut com a mínim 50% de la puntuació total de l'equip).

El barem de puntuació aplicat durant la temporada 2008 fou el següent:[4]

Posició Punts
1 25
2 22
3 20
4 18
5 16
6 15
7 14
8 13
9 12
10 11
Posició Punts
11 10
12 9
13 8
14 7
15 6
16 5
17 4
18 3
19 2
20 1

Cap de setmana de cursesModifica

Un cap de setmana típic es divideix entre les proves classificatòries (dissabte) i les curses pròpiament dites (diumenge). A les classificatòries de dissabte es trien els dotze millors equips d'entre el total de participants, dividits en dos grups. Els equips rebutjats a la primera ronda en tenen una altra de repesca, en què se'n trien els sis primers i els dos següents queden com a reserva (per si algun dels equips classificats no pot disputar alguna de les dues curses de diumenge).

Diumenge es corren les dues curses i s'atorguen els punts en funció del resultat. Si dos equips acaben empatats, el guanyador del Gran Premi és aquell que hagi aconseguit la millor posició parcial (en cas que tots dos hagin assolit els mateixos parcials, es proclama guanyador al millor de la segona cursa).

Premis en metàl·licModifica

Les compensacions econòmiques (dietes i premis) no són gaire importants, ja que el sidecarcross encara és un esport bàsicament "amateur". A la temporada 2009, per exemple, cada equip classificat per a les curses de diumenge va rebre 500 en concepte de despeses de viatge. Els premis en metàl·lic eren de 300 per a l'equip guanyador, 250 per al segon, 200 per al tercer i així gradualment fins als 50 € que rebien els classificats entre la posició dotzena i la vintena.

Temporades recentsModifica

Temporada 2008Modifica

Els top-ten de la temporada 2008 foren:

Pilot / Passatger Equipament Punts 1r 2n 3r
1   Daniël Willemsen /   Reto Grütter Zabel-VMC 531 19 2
2   Kristers Sergis / Kaspars Stupelis KTM-AYR 434 4 12 2
3   Jan Hendrickx / Tim Smeuninx Zabel-VMC 421 1 4 4
4   Joris Hendrickx /   Kaspars Liepins KTM-AYR 394 2 3
5   Marco Happich /   Meinrad Schelbert Zabel-MEFO 317 1 4
6   Maris Rupeiks / Haralds Kurpnieks KTM-AYR 297 2 1
7   Vaclav Rozehnal / Marek Rozehnal Zabel-VMC 273 2 1
8   Janis Daiders / Lauris Daiders KTM-AYR 269 2
9   Nicky Pulinx /   Ondrej Cermak Zabel-VMC 244
10   Etienne Bax / Marc van Deutekom Zabel-VMC 240 1
  • Com a equipament, es llista el motor i el bastidor

Temporada 2009Modifica

Pilot / Passatger Equipament Punts 1r 2n 3r
1   Joris Hendrickx /   Kaspars Liepins KTM-VMC 483 2 8 10
2   Jan Hendrickx / Tim Smeuninx KTM-VMC 465 6 7 3
3   Janis Daiders / Lauris Daiders KTM-VMC 418 3 2 3
4   Marco Happich /   Martin Betschart Zabel-MEFO 377 1 3 1
5   Daniël Willemsen /   Sven Verbrugge Zabel-VMC 366 12
6   Vaclav Rozehnal / Marek Rozehnal Zabel-VMC 365 1 1
7   Maris Rupeiks / Haralds Kurpnieks KTM-WSP 341 3 3
8   Etienne Bax / Marc van Deutekom Zabel-VMC 300 1 1
9   Stuart Brown / Luke Peters Husaberg-VMC 266 1 1
10   Tomas Cermak / Ondrej Cermak JAWA-MEFO 261
  • Com a equipament, es llista el motor i el bastidor

Temporada 2010Modifica

Els equips top-ten de la temporada 2010 foren:[5]

Pilot / Passatger Equipament Núm. Punts
1   Daniël Willemsen / Gertie Eggink Zabel-WSP 111 556
2   Joris Hendrickx /   Kaspars Liepins KTM-VMC 1 547
3   Jan Hendrickx / Tim Smeuninx KTM-VMC 2 464
4   Etienne Bax /   Ben van den Boogaert Zabel-EML 8 456
5   Maris Rupeiks / Kaspars Stupelis KTM-WSP 7 423
6   Ben Adriaenssen /   Kenny van Gaalen KTM-VMC 18 322
7   Tomas Cermak / Ondrej Cermak JAWA-MEFO 10 286
8   Janis Daiders / Lauris Daiders KTM-VMC 3 283
9   Baptiste Bigand / Julien Bigand Zabel-VMC 33 243
10   Jan Visscher / Jeroen Visscher Zabel-VMC 15 232
  • Com a equipament, es llista el motor i el bastidor

Llista de GuanyadorsModifica

Guanyadors de la FIM Cup (1971 - 1974)Modifica

Any Campions Motor-Xassís
1971   Rikus Lubbers / Bart Notten Norton-Wasp
1972   Robert Grogg / Gerhard Martinez Norton-Wasp
1973   Lorenz Haller / Samuel Haller Honda-SPP
1974   Robert Grogg / Andreas Grabner Norton-Wasp

Campions d'Europa (1975 - 1979)Modifica

Any Campions Motor-Xassís
1975   Ton van Heugten / Dick Steenbergen Yamaha-Hagon
1976   Robert Grogg / Andreas Hüsser Norton-Wasp
1977   Robert Grogg / Andreas Hüsser Norton-Wasp
1978   Robert Grogg / Andreas Hüsser Norton-Wasp
1979   Emil Bollhalder / Roland Bollhalder Yamaha-EML

Campions del Món (1980 - Actualitat)Modifica

A data 1 de gener de 2016
Any Campions Motor-Xassís
1980   Reinhard Böhler / Siegfried Müller Yamaha-Wasp
1981   Ton van Heugten / Frits Kiggen Yamaha-Wasp
1982   Emil Bollhalder / Karl Büsser Yamaha-EML
1983   Emil Bollhalder / Karl Büsser Yamaha-EML
1984   Hansi Bächtold / Fritz Fuß EML/Jumbo-EML
1985   Hansi Bächtold / Fritz Fuß EML/Jumbo-EML
1986   Hansi Bächtold / Fritz Fuß EML/Jumbo-EML
1987   Hansi Bächtold / Fritz Fuß EML/Jumbo-EML
1988   Christoph Hüsser / Andreas Hüsser KTM-VMC
1989   Christoph Hüsser / Andreas Hüsser KTM-VMC
1990   Benny Janssen / Tiny Janssen Honda-EML
1991   Eimbert Timmermans / Eric Verhagen Kawasaki-EML
1992   Eimbert Timmermans / Eric Verhagen Kawasaki-EML
1993   Andreas Fuhrer / Adrian Käser Kawasaki-VMC
1994   Andreas Fuhrer / Adrian Käser Kawasaki-VMC
1995   Andreas Fuhrer / Adrian Käser Kawasaki-JHR
1996   Andreas Fuhrer / Adrian Käser Kawasaki-JHR
1997   Kristers Sergis / Artis Rasmanis KTM-EML
1998   Kristers Sergis / Artis Rasmanis Zabel-BSU
1999   Daniël Willemsen / Marcel Willemsen Zabel-BSU
2000   Kristers Sergis / Artis Rasmanis MTH-BSU
2001   Kristers Sergis / Artis Rasmanis MTH-BSU
2002   Kristers Sergis / Artis Rasmanis MTH-BSU
2003   Daniël Willemsen /   Kaspars Stupelis Zabel-VMC
2004   Daniël Willemsen /   Kaspars Stupelis Zabel-VMC
2005   Daniël Willemsen /   Sven Verbrugge Zabel-VMC
2006   Daniël Willemsen /   Sven Verbrugge Zabel-VMC
2007   Daniël Willemsen /   Reto Grütter Zabel-VMC
2008   Daniël Willemsen /   Reto Grütter Zabel-VMC
2009   Joris Hendrickx /   Kaspars Liepins KTM-VMC
2010   Daniël Willemsen / Gertie Eggink Zabel-WSP
2011   Daniël Willemsen /   Sven Verbrugge Zabel-WSP
2012   Daniël Willemsen /   Kenny van Gaalen Zabel-WSP
2013   Ben Adriaenssen /   Ben van den Bogaart KTM-WSP
2014   Ben Adriaenssen /   Ben van den Bogaart Husqvarna-WSP
2015   Etienne Bax /   Kaspars Stupelis Zabel-WSP
  • Passatgers en cursiva.

ReferènciesModifica

  1. Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Sidecar Motocross». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 28 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3. 
  2. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Historia del motocross». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 33. ISBN 84-95664-05-4. 
  3. «Countries with most allocations of GP 1971-2005» (en anglès). thejohndaveypages.org. [Consulta: 29 desembre 2010].
  4. «Ergebnisse: World Sidecarcross Championships 2007» (en alemany). seitenwagen-motocross.de. [Consulta: 29 desembre 2010].
  5. «FIM SIdecar Motocross World Championship Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM. [Consulta: 29 desembre 2010].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de sidecarcross