Camps de Ras al-Ayn
Els camps de Ras al-Ayn (també camps de Ras ul-Ain) eren camps d'extermini al desert, a prop de la ciutat siriana de Ras al-Ayn, on molts armenis van ser deportats i assassinats durant el genocidi armeni.[1] El lloc va rebre el nom de «sinònim de sofriment armeni».[2]
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Camp d'extermini  | ||
Història modifica
Ras al-Ayn va esdevenir una de les principals zones on eren deportats els armenis residents a la península d'Anatòlia, governada per l'Imperi Otomà.[3] El setembre de 1915, els grups de refugiats arribaven després d'un exhaustiu viatge.[4] L'abril de 1916 el cònsol alemany afirmava «una altra massacre a Ras ul Ain […] entre 300 i 500 deportats són transportats fora del camp de concentració cada dia i assassinats a una distància de 10 km de Ras Ul Ain».
L'estiu de 1916 es van produir més massacres, imposades pel govern turc a la zona de Deir al-Zor, Ar-Raqqà i Ras al-Ayn.[5][6] Durant el 1916 més de 80.000 armenis van ser massacrats a Ras al-Ayn.[7] Segons diversos informes, en només un dia van arribar als camps unes 400 dones completament nues on van ser robades per txetxens i gendarmes: «Tots els cossos, sense excepció, estaven completament nus i les ferides que se'ls havien infligit mostraven que les víctimes havien sigut assassinades després d'haver estat sotmeses a brutals tortures».[8] No consideraven que hi hagués res dolent en el fet de robar i assassinar deportats, ja que el governador local havia ordenat massacrar als armenis deportats. Daurri (Diirri) Bey, fill del turc Defterdar Djemal Bey d'Alep, era l'alt oficial executor dels armenis a Ras-el-Ain. «Aquest inútil, després de robar-los les seves joies va triar les noies més joves de bones families i les hi va quedar per a un harem.[9]
| « | Mentre marxàvem, els soldats turcs, amb les espases desembeinades, es van obrir pas de sobte entre la multitud i, com a bèsties deixades anar en un ramat d'ovelles, van matar i van ferir a molts. La resta va continuar arrossegant-se sota la influència de les espases ensangonades fins a Ras-ul-Ain. Desert va ser aconseguit. Aquest lloc era especialment notori pel transport de les seves carnisseries, perquè tots els que eren enviats a aquestes parts eren enviats allí a morir | » |
| — Un testimoni a, "Armenian Tells Of Death Pilgrimage", New York Times, 27 de juliol de 1919 | ||
Diversos cops els camps de Ras ul-Ayn van ser completament aniquilats com a forma de perseguir les epidèmies de febre tifoide.[10] Segons l'ambaixador dels Estats Units, Henry Morgenthau, tot el camí fins a Ras-ul-Ain l'existència dels desgraciats viatgers armenis «va ser un prolongat horror».[11]
Deportats cèlebres modifica
- Aram Andonian, periodista, historiador i escriptor.
- Hovhannes Kımpetyan (1894-1915), poeta i educador, va morir durant la deportació a Ras ul-Ain a l'edat de 21.[12]
En la cultura popular modifica
Algunes escenes de la pel·lícula The Cut (2014) representen els camps.
Referències modifica
- ↑ World War One: The Global Revolution, By Lawrence Sondhaus, Cambridge University Press, 2011, p. 390
- ↑ Genocide: A Comprehensive Introduction, by Adam Jones, 2006, Page 110
- ↑ Suny, Ronald Grigor. "They Can Live in the Desert but Nowhere Else": A History of the Armenian Genocide (en anglès). Princeton University Press, 2015-03-22, p. 314. ISBN 978-1-4008-6558-1.
- ↑ Massacres, resistance, protectors: Muslim-Christian relations in Eastern Anatolia during World War I, by David Gaunt, Jan Beṯ-Şawoce, Gorgias Press LLC, 2006, p. 249
- ↑ The Widening circle of genocide, Institute on the Holocaust and Genocide (Jerusalem), V. Dadrian, 1994, p. 103
- ↑ Encyclopedia of Genocide: I-Y: Volume 2 - Page 95, 1999
- ↑ Looking backward, moving forward: confronting the Armenian Genocide - Page 99, by Richard G. Hovannisian - 2003
- ↑ Remembrance and denial: author Hilmar Kaiser, Wayne State University Press, 1998, p. 68
- ↑ German responsibility in the Armenian genocide: a review of the historical evidence of German complicity, by Vahakn N. Dadrian, Blue Crane Books, 1996, p. 80
- ↑ Massacres, resistance, protectors: Muslim-Christian relations in Eastern Anatolia during World War I, by David Gaunt, Jan Beṯ-Şawoce, Gorgias Press LLC, 2006, p. 301
- ↑ Ambassador Morgenthau's Story: A Personal Account of the Armenian Genocide, By Henry Morgenthau, III, 2010, p. 219
- ↑ «Professor Fatma Müge Göçek’s word during the 24 April 1915 commemoration, by Fatma Muge Gocek, Date: 22 April 2007, University of Michigan». Arxivat de l'original el 1 de juny 2020. [Consulta: 28 d’agost 2021].