Can Basté
Can Basté és una masia del barri del Turó de la Peira de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Forma part del conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, també catalogat com a BCIL,[2] i actualment acull el Centre Cívic Can Basté.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Part de | Conjunt de Santa Eulàlia de Vilapicina | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Turó de la Peira (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pg. Fabra i Puig, 274-276 i Pere d'Artés, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30282 | |||
| Id. IPAPC | 15685 | |||
| Id. Barcelona | 2884 | |||
| Lloc web | canbaste.com | |||
-08019.2884.jpg)
Història
modifica
A finals del segle xviii era coneguda com a Can Nadal pel cognom del seu propietari,[1] el botiguer de teles Ramon de Nadal-Ferrer i Golorons.[3] Va morir el 1781,[4][5] i la seva vídua Margarida de Dou i de Bassols va invertir-hi molts diners en la reedificació de la masia, incloent-hi el pont cobert que l'uneix amb l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[3][6][7][8]
Margarida de Dou va morir el 1783,[3] i el seu fill Ramon de Nadal i de Dou fou assassinat a la seva casa de Barcelona la matinada del 8 d'agost del 1818.[3] En el seu testament, llegà la major part del seu patrimoni a la Casa de la Caritat, l'Hospital de la Santa Creu i la Casa dels Infants Orfes, a parts iguals.[9][10]
A principis del xx, era propietat dels Marés, amos de Can Carabassa. Després passà als Fargas, de Sant Andreu de Palomar, fins que l'any 1955 es traslladaren a Can Fargas. La casa passà als Rocafort i posteriorment fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.[1]
La casa es feia servir de magatzem i estava molt malmesa, fins que l'any 1995 finalitzaren les obres de rehabilitació com a centre cívic, que transformà totalment el seu interior.[1]
Descripció
modificaÉs un edifici a quatre vents i de planta quadrada del segle xviii, edificat sobre una torre medieval.[1] De planta baixa i dos pisos i amb coberta a quatre vessants, la façana principal s'ordena simètricament, a banda i banda d'un eix on se situen un balcó i una portalada de pedra amb arc de mig punt adovellada.[1][8] Uns esgrafiats a base de pilastres, emmarcament de les obertures imitant llindes triangulars i un gran sòcol que imita carreus de pedra, en configuren el disseny.[8]
Intervencions arqueològiques
modificaDurant les obres de rehabilitació, hi aparegué una estructura arquitectònica i nombrosos carreus ben tallats, dispersos i aprofitats en altres fases de l'edifici. L'estructura, feta d'opus incertum amb un enlluït de morter de calç, es trobava en un nivell inferior a les fonamentacions de la masia, i es recolzava en un mur més antic, fet de grans carreus ben treballats.[8] Mossèn Clapés havia esmentat l'existència de restes d'època romana en un document de 1896, tot i que no hi van aparèixer les restes de la vil·la romana situada sota l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[11]
S'hi va trobar una sitja davant l'entrada a la masia, amb boca quadrada d'obra, planta ovoide i fons pla amortitzada pel paviment del segle xviii. També es va trobar un mur de cronologia indeterminada en la paret de la sitja a 2,40 m del paviment.[11] Finalment, es recolliren materials arqueològics dels farciments dels carcanyols de les voltes: fragments de morter, ceràmica de cuina i àmfora romana, fragments de ceràmica decorada en verd i morat, algun reflex metàl·lic i força bols de blaves catalanes i terrissa comuna.[11]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cal Basté». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Conjunt de Santa Eulàlia de Vilapicina». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Sánchez i Ruiz, 2015, p. 30.
- ↑ AHPB, notari Pere Màrtir Golorons, 07 i 09-10-1781. Publicació del testament de Ramon de Nadal i Golorons.
- ↑ «Testament de Ramon de Nadal, Golorons i Ferrer». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/6, f. 378v-381, 23-09-1818. Continuació de l'inventari post mortem de Ramon de Nadal i de Dou.
- ↑ «L'Arxiu participa per quart any consecutiu a la Festa Major de Vilapicina i la Torre Llobeta amb una passejada de barri». Blog de l'Arxiu de Històric Roquetes Nou Barris, 09-10-2018.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Can Basté». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/6, f. 258-262, 08-08-1818.
- ↑ Sánchez i Ruiz, 2015, p. 32.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Can Basté». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
modifica- Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 31.
- Sànchez Ruiz, Jordi «L’assassinat del propietari de can Basté». L’Arxiu: butlletí de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, núm. 68, 2015, pàg. 30-33.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- Can Basté - Lloc web oficial
- «Can Basté». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.