Can Folch
Can Folch era un complex industrial situat a l'actual barri de la Vila Olímpica, al districte de Sant Martí de Barcelona, del que només s'ha conservat la xemeneia, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Envoltada d'una petita plaça enjardinada, té una alçada de 54 m.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Tomàs Casanovas, enginyer | |||
| Cronologia | ||||
| 1883 | construcció | |||
| 1987 | destrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura industrial | |||
| Material | maó i acer | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vila Olímpica del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Lloc | Salvador Espriu, 15-21 | |||
| ||||
| Format per | xemeneia de Can Folch | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| xemeneia de Can Folch | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3003 | |||
.jpg)
Història i descripció
modifica
El 1874, Joaquim Folch i Solà i Frederic Albiñana i Vila[3] fundaren la societat Folch, Albiñana i Cia per al comerç de cereals. Els dos socis visitaren les principals fàbriques d'Europa per a establir una destil·leria d'alcohol al passeig del Cementiri (actual carrer del Doctor Aiguader), inaugurada el 1883.[4][5][6][7] La maquinària era d'origen alemany i va ser instal·lada sota la direcció de l'enginyer M.P. Kyll de Colònia. Contenia una malteria, amb dipòsits que podien emmagatzemar fins a 1 milió i mig de kg de blat de moro i ordi, un edifici destinat a la cocció i procés de sacarificació, els cellers de fermentació i un edifici per a destil·lació.[7] L'energia era subministrada per una màquina de vapor de 25 CV, sistema Corliss,[7] i la producció era d'uns 60 hectolitres diaris, amb un consum de 3.000 kg de carbó. També hi havia uns grans estables amb capacitat per a uns 500 animals (vaques i bous, porcs, gallines), alimentats amb els residus.[8][9] El 1893 s'hi afegí una fàbrica de gel,[10] i cap al 1896, una farinera.[11][12][7]
El 1901, Folch i Albiñana adquiriren els drets sobre les mines de galena de Bellmunt del Priorat i El Molar a la societat belga Compagnie des Mines Bellmunt, amb seu a Anvers.[13][7] El 1908 va morir Joaquim Folch i Solà, casat amb Elena Girona i de Vilanova,[6][7] i el 1916, es va constituir la societat anònima Mines del Priorat SA, fundada per aquesta, el seu fill Joaquim Folch i Girona (secretari), Frederic Albiñana (vicepresident) i el polític valencià Joan Navarro i Reverter (president).[14][15][6][7] El 1917 tenia 600 treballadors.[7]
El 1921, Folch Germans es transformà en la societat anònima Fàbriques Folch SA, de la qual era president Manuel Folch i Girona, vicepresident el seu germà Joaquim i secretari Albert Folch i Rusiñol.[7] A finals de la dècada, Albiñana (aleshores president de la Patronal de Barcelona) va ser assassinat per pistolers del Sindicat Lliure en el transcurs d'un viatge.[16] En aquesta època, marcada pel final de la Dictadura de Primo de Rivera i la gran crisi econòmica, la fàbrica d'alcohol va tancar.[6] El 1931, amb l'arribada de la Segona República, va cessar la producció de farines i les mines de plom van tancar parcialment.[6]
Amb l'esclat de la Guerra Civil, la fàbrica de gel va ser col·lectivitzada i Can Folch va fer tasques pròpies de guerra com a lloc de abastiment i refugi antiaeri.[6] Un cop finalitzada la contesa, va tornar als Folch, que hi van mantenir la fabricació de gel fins al 1971 i llogar la resta d'instal·lacions a petites empreses com a magatzems.[6] Les mines de plom van tancar definitivament el 1978.[17]
La designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 l'octubre del 1986 va donar lloc a la requalificació d'aquesta zona industrial com a sòl residencial per a la construcció de la Vila Olímpica, i Can Folch va ser enderrocada l'agost del 1987.[6]
Referències
modifica- ↑ «Xemeneia de Can Folch». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Xemeneia de Can Folch». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Federico Albiñana Vila». geneanet. cecil2.
- ↑ «Nuevas industrias nacionales. Fábrica de alcoholes de los Sres. Folch, Albiñana y Compañía, de Barcelona». La Ilustración española y americana, 22-01-1883, pàg. 43.
- ↑ «Fabricación de alcoholes». La Gaceta industrial, 25-02-1883, pàg. 62.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 García Daza, 2023.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Cabana, 1992.
- ↑ La Gaceta industrial, 25-09-1885, p. 278.
- ↑ La Gaceta industrial, 10-09-1886, p. 268.
- ↑ El Diario catalán, 06-08-1893, p. 3.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 493.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1420.
- ↑ Abella i Creus, 2008, p. 38, 43.
- ↑ AHPB, notari Antoni Par i Tusquets, 05-05-1916.
- ↑ Abella i Creus, 2008, p. 47.
- ↑ Abella i Creus, 2008, p. 52.
- ↑ Abella i Creus, 2008, p. 64.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Abella i Creus, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt del Priorat. Fons Mineralògic de Catalunya. Grup Mineralògic Català, febrer 2008. ISBN 978-84-612-1213-2.
- Cabana, Francesc «L'alcohol i el gel industrial Folch i Albiñana». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- García Daza, Francisco. Can Folch. Memoria de una fábrica (1882-1987). Ediciones Carena, 2023. ISBN 978-84-19136-28-2.
Enllaços externs
modifica
- «Xemeneia de Can Folch». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.