Can Galceran de Vall

masia a Montgat

Can Ribas, antigament Can Galceran de Vall, és una masia del municipi de Montgat (Maresme), actualment la seu del Club de Tennis Turó del Mar. La seva capella romànica de Sant Martí està protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Ribas
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXI-XII, XVIII-XIX
Característiques
Estil arquitectònicRomànic, obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMontgat (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Jordana, 70. Montgat (Maresme)
Map
 41° 28′ N, 2° 17′ E / 41.47°N,2.28°E / 41.47; 2.28
IPA
IdentificadorIPAC: 8748
BCIL
Capella de Sant Martí
IdentificadorIPAC: 8747

Masia modifica

És una masia formada per una planta baixa i un pis, coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés principal és d'arc de mig punt adovellada i es troba descentrada de l'eix central de la façana. Al seu damunt hi ha tres obertures d'arc de mig punt formant una galeria. Hi ha un fort desnivell entre la part dreta de l'edifici i la part esquerra, que es troba a una alçada inferior.[1]

Hi ha un mur que tanca tot el recinte de Can Riba. La porta d'entrada és d'estil neoàrab: està formada per un arc de ferradura amb l'extradós decorat amb una línia que fa ziga-zaga com si es tractés de puntes d'estrella. A banda i banda, hi ha tres rectangles decorats amb rajola de colors. La porta es tanca amb unes reixes de ferro forjat.[1]

Capella de Sant Martí modifica

Petita capella de planta rectangular, d'una sola nau i coberta per una teulada de dues vessants que interiorment és sostinguda per una estructura de fusta. La façana, amb una petita porta d'arc de mig punt, es prolonga a la seva part superior en una espadanya d'un sol ull. La part posterior de la capella presenta un absis semicircular amb una finestra. A finals del segle xx va ser restaurada i se li va afegir el campanar d'espadanya.[2]

La capella es troba damunt de les restes d'una vil·la romana i per la seva construcció es va aprofitar material romà.[2]

El dissabte més proper a la diada de sant Martí, s'hi celebra un aplec.[3]

Història modifica

En els fonaments de la capella són visibles dues moles de molí i un fust de columna, presumiblement romans i reaprofitats com a material constructiu. S'han documentat ceràmiques ibèriques i romanes que indicarien la localització en aquest indret d'un establiment romà.[4]

El document més antic on es menciona la capella és del 1027 i es tracta d'una donació. També es troba esmentada a una escriptura de definició d'alou de l'any 1067, de la Canonja de Santa Creu i Santa Eulàlia. A l'acta de consagració de l'església de Tiana consta amb el nom de Santa Susanna (1104).[2]

La masia era coneguda antigament com a Can Galceran de Vall, o Can Galceranet, documentada al segle xvi. Va passar a ser la masoveria de la finca de Can Ribas que ocupava bona part del turó del Mar. A la segona meitat del segle xx, el casal principal de Can Ribas va ser enderrocat per construir la urbanització el Turó del Mar, conservant la masoveria i la capella.[5] La masia ha estat restaurada i adequada a la seva nova finalitat de club de tenis.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Galceran de Vall
  1. 1,0 1,1 «Can Ribas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ermita de Sant Martí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
  3. «Sant Martí». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 13 desembre 2012].
  4. «Can Ribes». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 gener 2013].
  5. «Can Galceran de Vall». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 13 desembre 2012].