És una masia que segueix la tipologia de les de la resta de la contrada. Té coberta de teules àrabs a dues vessants, amb inclinació molt suau i carener perpendicular a la façana. Ràfec incipient. A la façana hi ha restes d'arrebossat que deixa veure el parament de pedres sense escairar i de còdols. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. Les finestres són de dimensions reduïdes i amb formes i mides diferents. A l'arrebossat de l'emmarcament trobem restes de pintura blanca. Només la finestra central, sobre la porta d'entrada, té un cert interès artístic quant a les pedres de l'emmarcament: els angles interiors de la llinda es presenten corbats, trencant la seva forma allindanada. La porta d'accés és rectangular i presenta restes d'emmarcament de pedra, amb llinda de fusta.[1]
Una possibilitat del cognom Grau podem deduir-la, al fogatge de l'any 1515 de Palau Solitar, en el nom de Jaume Garau. L'any 1552, dins dels noms dels caps de casa, torna a sortir dins del terme de Palau-Solitar el nom de Miquel Garau.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Can Grau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2016].
.jpg)
