Can Magarola (Canovelles)
Can Magarola o Can Castells és una masia al nucli de Canovelles (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Masia fortificada amb entrada principal datada l'any 1420 i orientada cap al nord-oest.[1] La masia té la forma d'U, amb una alçada de dos pisos. L'ala dreta de la masia es considera la més antiga de construcció amb ampliacions posteriors a banda i banda. L'ala esquerra era antigament la masoveria.[1]L'ala dreta de la masia està adossada a l'església de Sant Fèlix. En el segon pis de la mateixa hom pot trobar una tribuna amb un enreixat de fusta que dona a l'església.[1] Al mig del pati hi ha un pou.[1]
Can Castells | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Construcció | segles XV, XVI | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Canovelles (Vallès Oriental) | |||
Localització | C. Sant Feliu. Canovelles (Vallès Oriental) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 28509 | |||
Història
modificaVers l'any 1500 fou construït un pas de comunicació amb l'església, per això fou enderrocada l'absidiola semicircular de tramuntana d'aquesta. L'any 1678, Jeroni de Magarola va rebre llicència per a construir una tribuna que dona, encara avui, a l'interior de l'església.[1] Benet de Magarola i Castellví (1768-1823), eclesiàstic, erudit, catedràtic a Cervera, secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres, autor d'escrits que es perderen durant la Guerra del Francès i d'un dietari dels anys 1803-1814, morí a Can Castells.[1] Durant les guerres carlines la masia formava part de la zona anomenada "Cuartel de Levante" i el seu recinte servia de refugi.[1]
Referències
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Magarola |