Can Magarola (Lliçà de Vall)

masia de Lliçà de Vall

Bella i majestuosa Masia amb torre rodona fortificada a la seva cantonada SE. Situada sobre el torrent homònim. Actualment ja no té la funció d'antany, ara amb la funció d'equipament municipal, queda envoltada d'un espai verd, a partir del qual s'hi entra pel barri de la Casa. Té una porta dovellada d'arc de mig punt i un allargat i esbelt finestral trebolat germinat sobre la porta, amb un finestral conopial lobulat al costat dret.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Magarola
Imatge
Masia de Can Magarola
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construccióp. segle XVI Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLliçà de Vall (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 34′ 52″ N, 2° 13′ 07″ E / 41.581225°N,2.218739°E / 41.581225; 2.218739
Activitat
Propietat deLliçà de Vall Modifica el valor a Wikidata

Arquitectura i situació modifica

 
Façana de Can Magarola

Ubicada a la urbanització de La Miranda del Vallès, Lliça de Vall. Abans s'hi arribava pel camí de can Magarola, que venia del Camí Ral, ara pels carrers de la urbanització. Actualment és de titularitat municipal.[1]

Abans de la seva restauració (encara que es va mantenir la seva estructura i les característiques arquitectòniques), era un edifici de planta regular i constava de planta baixa, pis, i golfa, al qual s'adossava pel cantó Oest un cos de dues plantes.

La coberta era de dues aigües, amb el caraner perpendicular a la façana principal (orientada al Sud) i formada per una estructura de bigues de fusta, llates per canal i teules.

L'accés és precedit per un barri que s'alinea amb la façana lateral de l'est la qual presenta en l'angle Nord Est una torre adossada de planta circular, que fa pensar que la masia era fortificada en el seu origen. La distribució interior, modificada a partir de la seva restauració, responia a la masia tradicional basilical, amb tres crugies paral·leles i contigües: a la central, en planta baixa, se situava l'entrada amb el cos de l'escala al fons; en planta pis, la sala principal; i al damunt, la golfa. A les crugies laterals s'ubicaven la resta de dependències: a la planta baixa cuina, menjador, celler, etc; i als dormitoris a la planta alta.

A la façana principal es conserven alguns elements tardogòtics, com el portal adovellat de mig punt (central a l'exi vertical), una finestra geminada al damunt amb una columneta i capitell esculpit i festejadors a l'interior, i una altra finestra també amb festejador, arc conopial decorat amb calats i impostes amb roses en relleu. Aquests elements fan pensar que es tracta d'un edifici del voltant del segle xvi amb reformes al segle xviii.[2]

Entorn [3] modifica

El camí de Can Magarola modifica

Aquest camí va ser urbanitzat i forma part, com a passeig Magarola, del teixit urbá de la nova urbanització de la Miranda. Tanmateix comença just en el punt termenal amb Parets, a la Casilla, on ara coincideix amb la carretera de Granollers a Sabadell, travessa el camí Ral i porta fins a la casa, amb el mateix recorregut del carrer actual. Però, més enllà de la masia, la part que continuava fins a travessar el torrent de Can Magarola i comunicava amb la casa de Can Prat; aquest segon tram, ha desaparegut.

L'era de Can Magarola modifica

Situada al costat SE de la masia, ara formant part de l'espai verd a l'entorn de la casa, pertanyent a la urbanització de la Miranda. Amb el terra encaironat i la lliça del vol baixa, construïda de pedra coronada amb totxo a plec de llibre. Actualment amb una cistella a cada punta, donant-li una utilitat de pista de bàsquet.

El Mas de Can Magarola modifica

Bosquet, bosc i quintana Gran, mas Oms, mas Prat, serra de Sant Valerià.

El torrent de Can Magarola modifica

De llarg recorregut, comença al sot de les Serps, al límit de les propietats de Can Tabaquet i can Farnés. En alguns trams té un llit ample, encara que l'aigua circuli normalment encaixonada; va a parar a la riera Seca en el punt on passa la carretera de Granollers a Sabadell.

Les Vinyes de Can Magarola modifica

Les terres que dedicaven a aquest conreu arribaven al límit de la propietat de Can Magarola, fins a la partició de can Gordi.

Referències modifica

  1. Garcia-Pey, Enric. Lliçà d'Avall / de Vall. Granollers: Ajuntament de Lliçà de Vall, 1999, p. 125-126. 
  2. Busto Veiga, Anna Maria. Els nostres records: a l'Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. Santa Eulàlai de Ronçana: Ajuntament de Lliçà de Vall, 2017, p. 27. ISBN DL B:4104-2017. 
  3. Garcia-Pey, Enric. Recull onomàstic Lliçà de Vall (en català).