Can Travi Vell

antiga masia de Barcelona

La masia de Can Travi Vell fou una masia històrica del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. Situada a l'avinguda de Can Marcet, entre l'antic camí de Sant Cebrià i el final del carrer d'Horta.

Infotaula d'edifici
Can Travi Vell
Can Travi Vell.jpg
Entrada de la Masia de Can Travi Vell. Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteHorta-Guinardó Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 00″ N, 2° 09′ 07″ E / 41.433404°N,2.151816°E / 41.433404; 2.151816
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador30270

Can Travi era una masia del segle XVI. La masia tenia a la planta baixa els espais destinats a les feines del camp, el cup, el celler i la cuina. En el primer pis, a més de les habitacions, tenia una gran sala que dóna a dues galeries amb arcades a banda i banda, tant en la planta baixa com en el primer pis. D'un estil gairebé únic dins el món de les masies catalanes i un exemplar singular en el territori de Barcelona, tal com indica Desideri Díez en el seu llibre "Les masies d'Horta".[1][2][3]

Es troben descripcions de la masia en la segona meitat del segle XVIII gràcies al Baró de Maldà que, en el seu llibre "El col·legi de la bona vida", es refereix a aquesta masia com a casa de les "Garrigones" de la família dels Garrigó, propietaris de la masia. Els Garrigó eren una de les tantes famílies que havien arribat al Principat provinents de la Catalunya Nord.[1]

HistòriaModifica

La propietat de la masia passà als Travi, família que tenia grans possessions a la Cerdanya, dels quals prové el nom actual. La riquesa dels aqüífers de can Travi fou tan gran que tenia concertat amb l'Ajuntament d'Horta l'abastiment de la població, motiu pel qual no s'hi podien fer pous. Amb l'aigua de Can Travi es regava bona part de la vall d'Horta, de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals. La masia estava en molt mal estat a causa de les diferents vicissituds que ha hagut de patir. Durant la guerra de 1936, va caure una bomba al pati de la masia, que quedà parcialment derruïda; l'objectiu del bombardeig eren els grans dipòsits d'aigua de la finca, que eren, en aquells temps, plens d'oli i gasolina. Darrerament, en 1975, va explotar una bombona de gas butà que va ensorrar una part de l'església, els cellers, els cups, la cuina i el menjador. L'any 1990 l'Ajuntament de Barcelona va restaurar el que quedava de l'edifici i ara és la seu de la Guàrdia Urbana del districte d’Horta-Guinardó.[1]

Amb motiu d'una denúncia, el dia 17 de març de 1998, es va realitzar el control arqueològic d'un retall que es va documentar durant les obres que s'estan duent a terme a la masia de Can Travi Vell. Les fonts bibliogràfiques consultades situen el començament de la masia al segle xvi, encara que l'estructura original ha patit moltes reformes fruit de la llarga vida de la masia.

La intervenció va permetre documentar un retall parcialment conservat. La seva forma era afusada amb el fons pla i estava reblert de gravetes i pissarra fragmentada. El retall, excavat al terreny natural, es trobava a 2 m sota el nivell de la casa, amb una potència d'1,20 metres i una amplada màxima de 0,70 m.

L'absència de cap mena de material ceràmic no va permetre relacionar l'estructura amb cap cronologia. Quant a precisar la seva funció, i atesa la importància dels aqüífers de la zona és molt probable que es pugui relacionar amb aquests.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Memòria dels Barris» (en català). Carme Martín, 10-05-2013. [Consulta: 10 abril 2016].
  2. «Can Travi Vell». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. «Horta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Can Travi Vell». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

BibliografiaModifica

  • Balari Zanotti, J. «Las últimas masías de Barcelona. Can Travi, subida de Can Travi (Horta)». A: El Noticiero Universal (en castellà), 26 de febrer del 1979. 
  • Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. vol. 3 d’Historia d'Horta. Barcelona: El Tinter, 1986, p. 204. 
  • Alberch i Fugueras, Ramon. El barris de Barcelona: Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1997. ISBN 9788441227729.