Canals (Peramea)

Canals, també anomenat els Masos de Canals, fou un poble, actualment despoblat i quasi del tot desaparegut, del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme de Peramea.

Canals

Localització
42° 18′ 32″ N, 1° 01′ 13″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Baix Pallars
Població humana
Població	2 (2023)
Geografia
Altitud	865,5 m
Codi INE	25039002000
Codi IDESCAT	2503900020600

Està situat a la part meridional de l'antic terme de Peramea, a migdia de Cortscastell, a llevant de Peracalç i a ponent de Pujol. És a la dreta del Barranc de Canals, gairebé a la capçalera d'aquest barranc, en el vessant de llevant de la Serra de Peracalç. És a migdia dels Plans de Canals i en el sector nord del Bosc de Canals.

L'església del poble, Santa Eulàlia de Canals, és romànica i està abandonada i en ruïnes.

Etimologia

Es tracta d'un altre dels pocs topònims romànics, segons Joan Coromines; és de caràcter descriptiu del tipus d'orografia on es troba el poble.

Història

Edat contemporània

Canals havia format ajuntament amb Pujol, entre 1812 i 1847. Amb la nova llei municipal del 1845 es van veure obligats a formar part de l'ajuntament de Peramea, en no assolir entre els dos pobles el mínim de 30 veïns que era exigit per mantenir l'ajuntament propi. Cal dir que el terme veïns es referia, en aquell moment, a caps de casa electors i elegibles (propietaris i amb un mínim de renda econòmica).

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Canals. S'hi pot llegir que el poble està situat en el peu d'una àrida muntanya envoltada a ponent per una gran penya. La combaten els vents del nord i de l'est, i el clima fred produïa apoplexies i refredats. Tenia en aquell moment quatre cases, amb una placeta on es trobava l'església de Santa Caterina, sufragània de la de Pujol. El cementiri era en un petit pla molt proper a la població.

El territori és muntanyós i bastant àrid, amb un gran bosc amb alzines, roures, boixos, romaní i altres arbusts, a més de prats. S'hi collia una mica de blat, molts aglans. De bestiar, hi havia vaques i cabres, i caça de molts conills i perdius. La població es comptabilitzava amb Pujol.

Demografia

Evolució demogràfica

1960	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011	2013
12	0	0	0	0	0	0	0	0

Les cases del poble

Casa Batllevell Casa Capellans

La Masia dels Motes Casa Motes Casa Pasqual

Casa Pota Casa Rocafort

Bibliografia

• Barbal, Maria. «Canals». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
• Coromines, Joan. «Canals». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
• Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
• MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. V, pàg. 391. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Peramea». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

• Canals en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Web de l'Ajuntament de Baix Pallars Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine..

Viccionari