Cangur rata nan de Nullarbor
El cangur rata nan de Nullarbor (Bettongia pusilla) era una espècie de Bettongia endèmica de la Plana de Nullarbor a Austràlia Occidental. Només se'n coneix l'existència a partir de registres fòssils.[1]
Bettongia pusilla | |
---|---|
Estat de conservació | |
Extint | |
UICN | 136805 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Diprotodontia |
Família | Potoroidae |
Gènere | Bettongia |
Espècie | Bettongia pusilla McNamara, 1997 |
Distribució | |
Endèmic de |
Taxonomia
modificaEl cangur rata nan de Nullarbor era una espècie de Bettongia, un gènere que inclou espècies encara vives com el cangur rata septentrional, pertanyent a la subfamília Potoroinae. La descripció va ser publicada per primera vegada el 1997 per R. A. McNamara utilitzant exemplars recollits a les coves de Koonalda i Weekesla de la plana de Nullarbor. L'holotip forma part de la mandíbula dreta d'un individu jove, al qual li falten algunes dents, obtingut al jaciment de Koonalda. L'autor va reconèixer una descripció anterior, identificada erròniament com a Caloprymnus campestris per Ernest Lundelius i William D. Turnbull el 1984,[2] i la referència informal a una espècie de potoroid. L'article de McNamara sobre la nova espècie detalla que el seu diagnòstic va sorgir de manera independent, però dona crèdit pel descobriment a la identificació del tàxon per part d'antics estudiosos com a «potoròid sense nom de Thomson» o «potoròid sense nom» (Baynes 1987).[3]
L'epítet pusilla deriva del llatí, una referència a la petita mida de l'animal.[4][3]
Descripció
modificaBetongia pusilla mostra una dentició i estructura de la mandíbula que la distingeix dels seus congèneres. La mandíbula és més lleugera que en les espècies vivents i les dents són més petites. Els molars de Bettongia pusilla tenen costats rectes amb una capçada elevada, que contrasta amb la forma bulbosa d'altres espècies de Bettongia.[4]
Distribució i hàbitat
modificaNomés es coneix per una sèrie de restes esquelètiques trobades a les coves de la plana de Nullarbor, una regió desèrtica àrida del sud d'Austràlia. Se suposa que l'espècie s'ha extingit als estats d'Austràlia Occidental i Meridional durant el període de colonització.[4]
Referències
modifica- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Lundelius, E.L.; Turnbull, W.D.. The mammalian fauna of Madura Cave, Western Australia. Macropodidae: Potoroinae /. 14. Chicago: Field Museum of Natural History, 1984.
- ↑ 3,0 3,1 McNamara, J.A. «Some smaller macropod fossils of South Australia». Proceedings of the Linnean Society of New South Wales, 117, 1997, pàg. 97–106.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Menkhorst, P.W.; Knight, F. A field guide to the mammals of Australia. 3rd. Melbourne: Oxford University Press, 2011, p. 146. ISBN 9780195573954.