Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat

Els Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat (en llatí Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis) són un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica, concretament un orde de canonges regulars. Els membres de la comunitat segueixen la Regla de Sant Agustí i esten integrats a la Confederació de Canonges Regulars de Sant Agustí. Fan servir a continuació del nom les sigles C.R.S.B.

Infotaula d'ordeCanonges de Sant Bernat
BernatMenOrd.gif
Emblema de l'orde; les dues columnes representen els passos de Sant Bernat (el Gran i el Petit)
TipusOrde de canonges regulars
Nom oficialCongregació dels Sants Nicolau i Bernat de Montjoux
Nom oficial llatíCongregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis
SiglesC.R.S.B., C.R.B.
Altres nomsHospitalers de Sant Bernat, Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Hàbittúnica i cogulla de llana, blanques
ObjectiuHospitalitat i assistència als vianants i pelegrins
Fundacióca. 1045 (una tradició errònia diu el 962), Coll del Gran Sant Bernat (Montjoux, a Montigny) per Sant Bernat d'Aosta
ReglaRegla de Sant Agustí (s. IV)
PatronsSant Agustí d'Hipona, Sant Bernat d'Aosta
Branques i reformesIntegrat a la Confederació de Canonges Regulars de Sant Agustí
Primera fundacióAbadia del Gran Sant Bernat, ca. 1045
Fundacions destacadesPetit Sant Bernat (fins al s. XVIII), Chäteau-Verdun (Saint Oyen), Simplon (1801), Lhasa (Tibet), Hwalien (Taiwan)
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha hagut mai
Persones destacadesbeat Maurice Torney
Lloc webhttp://www.gsbernard.ch

HistòriaModifica

La congregació sorgí a Martigny (avui al cantó suís del Valais) el segle xi per a regentar l'alberg de Mont Joux (Mons Jovis o Mont de Júpiter, actual coll del Gran Sant Bernart), fundat per Sant Bernat d'Aosta. Poc després, el mateix Bernat va fundar un segon hospital al Petit Sant Bernat, que va funcionar fins al segle xviii.

Fins als primers decennis del segle xx, els canonges tenien la missió d'acollir, guiar i socórrer els viatgers i pelegrins que, travessant els Alps (el pas era una via natural en els camins de pelegrinatge des d'Europa cap a Roma), hi passaven. Feien servir gossos santbernat per a trobar els vianants perduts i protegir-se de la mala gent.

La construcció de túnels va fer que el trànsit pels ports de muntanya disminuís. L'orde es va establir en 1931 al Tibet, prop de Lhasa, però va haver d'exiliar-se a Taiwan on avui té una seu, a Hwalien.

Des del 1959, formen part dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats.

Activitat i difusióModifica

En 2005, l'orde comptava amb 3 cases (Gran Sant Bernat, Simplon i Saint-Oyen) i 48 membres, 41 dels quals són sacerdots.[1]

NotesModifica

  1. Dades estadístics de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, (Vaticà, 2007), p. 1450

Enllaços externsModifica