Cap humà

El cap humà, és la part superior del cos humà que es troba unida al tronc per mitjà del coll. En el cap està contingut el cervell, que és on es produeixen les idees conscients, la imaginació, la memòria, la creativitat i la presa de decisions. Els ulls, boca, orelles i nas són els principals receptors que posseeix el cap. La cara és la part més visible que posseeix el cap humà doncs d'ella depèn la identitat de cada individu. S'hi poden trobar les òrbites dels ulls, músculs de la masticació, diverses glàndules secretores, entre d'altres. Moltes especialitats de les ciències de la salut estudien aquesta zona del cos, entre elles l'anatomia,[1] la neurologia, la neurocirurgia, la neurorradiologia, l'odontologia, la cirurgia maxil·lofacial, la psiquiatria,[2] l'oftalmologia, la rinologia, etc.[3]

Infotaula anatomiaCap humà
Head lateral sagittal brain.jpg
Detalls
Llatícaput Modifica el valor a Wikidata
Part decos humà Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD006257 Modifica el valor a Wikidata
TAA01.1.00.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7154 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1287
Terminologia anatòmica
Cap humà.

Aspectes culturalsModifica

 
Cap humà. Dibuix de Leonardo da Vinci.

Per als humans, la cara és la característica principal que permet distingir entre diferents persones, per les seves característiques fàcilment recognoscibles com els cabells i el color dels ulls, el nas, la boca i també per les arrugues de la pell, etc. El cap humà pesa normalment entre 2,2 kg i 13,6 kg. Quan s'observen diferents espècies, totes les cares semblen idèntiques. Els nadons humans estan biològicament programats per reconèixer les diferències subtils en els trets facials.[4] Al llarg de la història, moltes tribus han considerat el cap com una relíquia protectora o un valuós trofeu de guerra,[5] digne d'exposició per ser contemplat i admirat.[6] La trepanació, tant en el Nou[7] com en el Vell Món,[8] s'ha practicat amb finalitats curatives i rituals des de fa mil·lennis. En els dibuixos animats, els personatges intel·ligents es representen popularment amb caps més grans. En la ciència-ficció una característica dels extraterrestres és representar-los amb caps d'un volum exagerat, el que simbolitza intel·ligència.[9] Fora d'aquesta representació simbòlica, però, els avenços en neurobiologia han mostrat que la mida total del cervell no és un indicador fiable de la intel·ligència d'un individu.[10] Els impulsors de l'anomenat racisme científic basaren moltes de les seves errònies asseveracions en les característiques morfològiques del cap.[11]

VestimentaModifica

 
Representació d'una dona de Isfahan.

En moltes cultures, el cap és vist com un signe de respecte. Sovint, només una part o la totalitat del cap ha d'estar coberta en entrar en llocs sagrats o llocs d'oració. Durant molts segles, les dones a Europa, a l'Orient Mitjà i al sud d'Àsia han cobert el seu cabell en senyal de modèstia o decència. Aquesta tendència ha canviat dràsticament a Europa durant el segle xx, tot i que encara s'observen en altres parts del món. Les dones musulmanes cobreixen els cabells, les orelles i el coll amb una bufanda. La gent pot cobrir el cap per altres raons. El barret generalment cobreix només la part superior del cap. Això pot formar part d'un uniforme, com per exemple l'uniforme d'un policia, un dispositiu de protecció com ara un casc militar dur, una cobertura per protegir de la calor, o un accessori de moda. Diferents peces al cap també poden indicar una determinada simbologia en relació a la religió, espiritualitat, grup social, ocupació i, simplement, una qüestió de moda.[12]

AntropometriaModifica

Com a part del bertillonatge,[13] l'anàlisi antropomètric del cap va ser un dels primers mètodes criminalístics emprats per identificar persones fins que fou substituït per la dactiloscòpia, un procediment molt més fiable.[14]

 
Característiques físiques del cap d'un humà adult. Un estudi realitzat als Estats Units va estimar que la circumferència mitjana del cap humà és de 53 cm en les dones i 57 cm en els homes.[15]

Les teories pseudocientífiques basades en la craniometria[16] van tenir un paper fonamental en el desenvolupament del racisme científic.[17]

ReferènciesModifica

  1. Allanson, JE; Cunniff, C; Hoyme, HE; McGaughran, J; et al «Elements of Morphology: Standard Terminology for the Head and Face» (en anglès). Am J Med Genet A, 2009 Gen; 149A (1), pp: 6-28. DOI: 10.1002/ajmg.a.32612. PMC: 2778021. PMID: 19125436 [Consulta: 19 maig 2022].
  2. McGrath, J; El-Saadi, O; Grim, V; Cardy, S; et al «Minor Physical Anomalies and Quantitative Measures of the Head and Face in Patients With Psychosis» (en anglès). Arch Gen Psychiatry, 2002 Maig; 59 (5), pp: 458-464. DOI: 10.1001/archpsyc.59.5.458. ISSN: 1538-3636. PMID: 11982450 [Consulta: 11 juny 2022].
  3. Moore, KL; Dalley, AF; Agur, AMR. Cabeza. A: Anatomía humana con orientación clínica, Cap. 7; Wolters Kluwer Health España S.A., 2013; 7ª Ed., pp: 859-877. ISBN 978-84-15684-77-0 [Consulta: 25 octubre 2019]. 
  4. Simion, F; Giorgio, ED «Face perception and processing in early infancy: inborn predispositions and developmental changes» (en anglès). Front Psychol, 2015 Jul 9; 6, pp: 969. DOI: 10.3389/fpsyg.2015.00969. PMC: 4496551. PMID: 26217285 [Consulta: 25 octubre 2019].
  5. Roque, R «Heads and ‘cultures’: A. C. Haddon, colonial exploration and the ‘Strickland River’ inscription» (en anglès). Hist Anthropol, 2022; 33 (1), pp: 123-142. DOI: 10.1080/02757206.2019.1623211. ISSN: 1477-2612 [Consulta: 19 maig 2022].
  6. Subirà, ME; Rovira, MC «Las “cabezas cortadas” del poblado ibérico del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona). Datos para una reinterpretación» (en castellà). Trab Prehist, 2019 Jul-Des; 76 (2), pp: 286-302. DOI: 10.3989/tp.2019.12238. ISSN: 1988-3218 [Consulta: 29 maig 2022].
  7. Díaz Farfán, R «Los primeros neurocirujanos de América: Pre y postoperatorio en las trepanaciones Incas» (en castellà). Rev Argent Neurocir, 2008 Oct-Des; 22 (4), pp: 197-201. ISSN 1850-1532 [Consulta: 22 juny 2022].
  8. Campillo Valero, D «La trepanación prehistórica en la Península ibérica» (en castellà). A: Paleopatología: ciencia multidisciplinar (González Martín A, Cambra-Moo O, Rascón Pérez J, Campo Martín M, et al; Eds.) Sociedad de Ciencias Aranzadi, 2011, pp: 1-24. ISBN 978-84-938635-0-0 [Consulta: 22 juny 2022].
  9. Hansen, M «Humanization of the Science Fiction Alien -Tesi de Fi de Màster-» (en anglès). Department of Foreign Languages and Translation, Faculty of Humanities and Education. University of Agder (Norway), 2020; Oct 1, pàgs: 85 [Consulta: 11 juny 2022].
  10. Rushton, JP; Ankney, CA «Whole brain size and general mental ability: a review» (en anglès). International Journal of Neuroscience, 2009 Abr; 119 (5), pp: 691-731. DOI: 10.1080/00207450802325843. PMC: 2668913. PMID: 19283594 [Consulta: 19 maig 2022].
  11. Mitchell, PW «The fault in his seeds: Lost notes to the case of bias in Samuel George Morton's cranial race science» (en anglès). PLoS Biology, 2018 Oct 4; 16 (10), pp: e2007008. DOI: 10.1371/journal.pbio.2007008. PMC: 6171794. PMID: 30286069 [Consulta: 5 novembre 2019].
  12. Center for South Asian & Middle Eastern Studies «Cross-Cultural Head Coverings» (en anglès). Illinois Global Institute, College of Liberal Arts & Sciences. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2011; Maig 20, pàgs: 7 [Consulta: 4 novembre 2019].
  13. Camargo Mesa, M «Bertillonaje. A propósito de un sistema de identificación criminal» (en castellà). Archivo Histórico de la Universidad del Rosario, 2016; Oct 26, pàgs: 5 [Consulta: 19 abril 2022].
  14. Piazza, P «Alphonse Bertillon and the Identification of Persons (1880-1914)» (en anglès). Musée Criminocorpus, 2016; Ag 26, pàgs: 16. ISSN: 2108-6907 [Consulta: 3 novembre 2019].
  15. Ching, RP «Technical Report: Relationship Between Head Mass and Circumference in Human Adults» (en anglès). Applied Biomechanics Laboratory, University of Washington, 2007; Jul 20, pp: 1-5 [Consulta: 19 maig 2022].
  16. McMahon, R «The Races of Europe: Anthropological Race Classification of Europeans 1839-1939 -Tesi doctoral-» (en anglès). Department of History and Civilization, European University Institute. Florence, 2007; Jun 6, pàgs: 525. DOI: 10.2870/79569 [Consulta: 16 juny 2022].
  17. Bhopal, R «The beautiful skull and Blumenbach's errors: the birth of the scientific concept of race» (en anglès). British Medical Journal (London), 2007 Des 22; 335 (7633), pp: 1308-1309. DOI: 10.1136/bmj.39413.463958.80. PMC: 2151154. PMID: 18156242 [Consulta: 16 juny 2022].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cap humà