Caquetío
El caquetío (caquetio, kaquetio) és una llengua extingida de la família de llengües arawak parlades pels caquetíos a Veneçuela (a la regió de Santa Ana de Coro, estat Falcón i al golf de Veneçuela) i a les illes ABC (Aruba i Curaçao). La llengua caquetio potser es parlava més enllà de Barquisimeto i Valencia, fins als Llanos de Veneçuela (Oliver 1989: 158-170, 183-310, 593-594).[1][2][3] El 1862 va morir el seu darrer parlant, Nicolaas Pyclas.[4]
| Tipus | llengua no classificada i llengua morta  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Santa Ana de Coro |
| Estat | Veneçuela, Aruba, Bonaire i Curaçao |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak llengües ta-arawak | |
| Codis | |
| Glottolog | arub1238 |
Vocabulari modifica
Algunes paraules de caquetio recollides per Gatschet [5] i Lehmann (1920: 42)[6] (a Ramirez 2019: 648; 2020: 133):[2][7]
| Català | Kaquetio | Comparacions |
|---|---|---|
| dent | d(-)are | loko, iñeri, guajiro -ari |
| 1sg (jo) | d(a)- | loko, taino |
| persona | kaketi-o | loko kakɨ-thi |
| lloc | -bana | loko, iñeri |
| Tapir amazònic | kama / sama | loko kama, guajiro ama |
| Atta | koke | wapixana, yavitero, maipure kʊki/kʊke |
| cactus Cereus jamacaru | kaduʃi | guajiro kajusi |
| agafar | karebe | guajiro aleʔpɨ |
| pajé | boratio | iñeri bʊjai, bahuana wɨratuɨɻɨ |
| tèrmit | kumexen | arawak ou empréstimo? |
| Spondias mombin | hobo | loko, taino, etc., ou empréstimo? |
| Mate | waidãnga | guajiro iida, loko iwida, iñeri wira |
| cacic | [da-]tihao / diao | taino -tiao “amic”, iñeri -tí(ɲ)aʊ͂ “amic”, loko/iñeri -dia / -riã “paelar”, tupi-guarani tɨʃaw “chefe” |
Referències modifica
- ↑ Oliver, José R. (1989). The archaeological, linguistic and ethnohistorical evidence for the expansian of Arawakan into Northwestern Venezuela and Northeastern Colombia. Tese de Doutorado. Urbana-Champaign: Universidade de Illinois.
- ↑ 2,0 2,1 Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
- ↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
- ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 13 d'octubre de 2013. [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ Gatschet, Albert Samuel (1885). The Aruba language and the Papiamento jargon. Proceedings of the American Philosophical Society 22: 299-305. Filadélfia.
- ↑ Lehmann, Walter (1920). Zentral-Amerika. Die Sprachen Zentral-Americas, vol 1. Berlim.
- ↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 290. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4 [Consulta: 9 juliol 2021]. Arxivat 2021-04-19 a Wayback Machine.