Llengües ta-arawak

Llengües ta-arawak
Tipus	família lingüística
Ús
Estat	Hondures i Belize
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües arawak
Codis
Glottolog	cari1281

Les llengües ta-arawak, també conegudes com Ta-maipure i caribenyes, són el grup de les llengües arawak parlades pels indígenes de les costes del mar Carib d’Amèrica Central i del Sud. Es diferencien pel prefix pronominal de primera persona ta-, en oposició al na- de l'arawak comú.^[1]^[2]^[3]^[4]

Llengües modifica

Kaufman (1994) proporciona la següent subclassificació:

Taïno
Guajiro (Wahiro)
- Wayuunaiki (Guajiro, Wahiro)
- Paraujano (Parauhano, Añun) (†)
- Arawák (Lokono)
Iñeri (Inyeri)
- Kalhíphona (Caribeny illenc, garifuna o carib negre)

Aikhenvald hi afegeix el shebaya, que Kaufman havia deixat sense classificar, i treu l'iñeri del Ta-arawak pròpiament dit:

Arawak caribeny

Iñeri
- Kalhíphona
Ta-Arawakan
- Taïno
- Wayuunaiki
- Paraujano
- Arawák
- Shebaya
- Caquetío

Comparació lèxica modifica

Els numerals en diferents llengües arawak del Carib són:^[5]

GLOSA	Guajiro			Iñeri		Taïno	PROTO- ARAWAK DEL CARIB
GLOSA	Arawak (Lokono)	Paraujano (añu)	Wayuunaiki	Garifuna	Kalhíphona (Iñeri)	Taïno	PROTO- ARAWAK DEL CARIB
'1'	abã	maneiʤa	wɐˈneː	aban	ábana	heketi	*a-ban(e)
'2'	bian	pimi	piˈɐ.mɐ	biama	biama	yamoka	*piama
'3'	kabɨn	apaniw	ɐˈpɨ.nɨiɲ	(ɨrɨwa)	(íriua)	kanokum	apa-ni- kamɨn-
'4'	bitʰi	pinʧi	piˈeɲ.ʧi̥	(ɡadɨrɨ)	(gádoro)	yamonkobre bibiti	*pinti
'5'	(a)badakʰabo	nadâ	hɐʔˈrɐi	(seiŋɨ)	(sęgo)		*pada-
'6'	(a)batʰian	siami	ˈɐi.pi.ru.ɐ	(sisi)			*
'7'	biantʰian	beremi	ɐˈkɐ.rɐt.ʃi̥	(sedɨ)			*
'8'	kabɨtʰian	pinjüwen	meˈkiː.sɐt̪̚	(widɨ)			*
'9'	bitʰitʰian	heberemi	meˈki.et̪.sɐt̪̚	(nefu)			*
'10'	biandakʰabo		poˈɺoː	(diːsi)			*

Els numerals iñeri i garífuna a partir de 3 són préstecs del francès.

Proto-llengua modifica

Reconstruccions del Proto-Lokono-Guajiro proposada per Captain (1991):^[6]

no.	gloss	Proto Lokono-Guajiro
1.	‘abdomen’	*Vteke
2.	‘després’	*dikʰi
3.	‘formiga’	*hayu
4.	‘formiguerol’	*waRiti
5.	‘braç’	*dɨna
6.	‘armadillo’	*yekerV
7.	‘fletxa’	*kimařa
8.	‘cendra’	*baliki
9.	‘pregunta’	*asa (?)
10.	‘destral’	*bařu
11.	‘enrere’	*asabu
12.	‘ratpenat’	*busiri
13.	‘banyar-se’	*aka
14.	‘barba’	*tiima
15.	‘ocell’	*kudibiu
16.	‘sang’	*itʰa
17.	‘os’	*Vbu-na
18.	‘pit’	*(u)di
19.	‘trencar’	*wakVdV-
20.	‘per (agent)’	*duma
21.	‘canya’	*isi
22.	‘canoa’	*kanuwa
23.	‘pit’	*Vluwa
24.	‘nen’	*(?)ibili
25.	‘xilli’	*hatʰi
26.	‘picar’	*lada
27.	‘tenir fred	*tʰunuli-
28.	‘venir’	*andV
29.	‘cricket’	*pʰuti
30.	‘cocodril’	*kayukutʰi
31.	‘deliciós’	*keme-
32.	‘abaix’	*unabu
33.	‘beure (v)’	*VtʰV
34.	‘orella’	*dike
35.	‘garceta’	*wakaRa
36.	‘ull’	*aku
37.	‘sortir (v)’	*apʰuti-
38.	‘greix’	*akusi
39.	‘pare’	*Vtʰi
40.	‘dit’	*kʰabu-ibira
41.	‘ungla’	*bada
42.	‘foc’	*sikʰi
43.	‘peix’	*hime
44.	‘puça’	*kʰayaba
45.	‘carn humana’	*kiruku
46.	‘flor’	*siwi
47.	‘mosca’	*mabuRi
48.	‘peu’	*ukuti
49.	‘per (benefactiu)’	*bura
50.	‘front’	*kibu
51	‘de (LOC)’	*-kee
52.	‘pell’	*Vti
53.	‘anar’	*kuna
54.	‘carbassa’	*iwida
55.	‘avi’	*dukutʰi
56.	‘àvia’	*kVtʰV
57.	‘verd’	*subule
58.	‘pèl’	*Vbařa
59.	‘hamaca’	hamaka; kura
60.	‘mà’	*kʰabu
61.	‘odiar, ser odiat’	*te-
62.	‘cap’	*ikiwi
63.	‘escoltar’	*akanaba
64.	‘aquí’	*yaha
65.	‘mel’	*maba
66.	‘banya’	*ukuwa
67.	‘casa’	*bahɨ
68.	‘jo’	*dakia
69.	‘iguana’	*iwana
70.	‘a’	*luku
71	‘a (un fluid)’	*raku
72.	‘suc’	*Vra
73.	‘matar’	*pʰarV
74.	‘ganivet’	*ruři
75.	‘full	*bana
76.	‘fetge’	*bana
77.	‘dacsa’	*mariki
78.	‘mandioca’	*kʰali
79.	‘midó de mandioca’	*hařo
80.	‘molts’	*yuhu
81.	‘mico’	*pʰudi
82.	‘lluna’	*katʰi
83.	‘mosquit’	*maRi
84.	‘mare’	*uyu
85.	‘coll’	*nuru
86.	‘nas’	*kiri
87.	‘un’	*aba
88.	‘camí’	bɨna; wabu
89.	‘picot’	*tuka-
90.	‘penis’	*ewera
91.	‘rata’	*kuři
92.	‘cru’	*iya
93.	‘petició’	*kʰuyabV-
94.	‘resina’	*Vkʰɨ
95.	‘madur’	*hebe
96.	‘riu’	*sVři
97.	‘arrel’	*akura
98.	‘dir’	*akV
99.	‘mar’	*bařawa
100.	‘seient, tamburet’	*turu
101.	‘ella’	*tʰukia
102.	‘pell’	*Vda
103.	‘dormir’	*dunkV
104.	‘serp’	*uri
105.	‘gendre’	*titʰi
106.	‘so’	*akanVkɨ
107.	‘estrella’	*iwiwa
108.	‘pedra’	*kiba
109.	‘aturar’	*takɨ-
110.	‘batata’	*halitʰi
111.	‘cua’	*isi
112.	‘tapir’	*kama
113.	‘tèrmit’	*kʰumutʰiri
114.	‘allò (masculí)’	*lira
115.	‘allò (no masculí)’	*tura
116.	‘aquí’	*yara
117.	‘ells’	*nakia
118.	‘cuixa’	*(N)bɨku
119.	‘això (masculí)’	*lihi
120.	‘això (no masculí)’	*tuhu
121.	‘vosaltres’	*bukia
122.	‘tres’	*kabɨnV
123.	‘consell’	*kiruku
124.	‘gripau’	*kiberu
125.	‘tabac’	*yuři
126.	‘llengua’	*Vyee
127.	‘dents’	*ari
128.	‘tocar, sentir’	*bebeda
129.	‘arbre’	*kunuku
130.	‘dos’	*biama
131.	‘dalt’	*iu-
132.	‘vòmit’	*ewedV
133.	‘aigua’	*uni
134.	‘nosaltres’	*wakia
135.	‘amb (acomp.)’	*Vma
136.	‘xiulet’	*wiwida-
137.	‘dona’	*hiaru
138.	‘cuc’	*-koma-
139.	‘nosaltres’	*hukia
140.	‘si’	*VNhVN
141.	(absolutiu)	*-hV
142.	(poss. sufix)	*-tʰe

Referències modifica

↑ Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
↑ Ramirez, Henri (2001). Línguas arawak da Amazônia Setentrional. Manaus: Universidade Federal do Amazonas. (PDF)
↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 290. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4 [Consulta: 9 juliol 2021]. Arxivat 2021-04-19 a Wayback Machine.
↑ «Arawakan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 4 juliol 2013].
↑ Captain, D. (1991 [2005]). Proto-Lokono-Guajiro. Revista Latinoamericana de Estudios Etnolingüísticos, 10:137-172.

[Enciclopedia-1] Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)

[Bolivia-2] Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045

[Setentrional-3] Ramirez, Henri (2001). Línguas arawak da Amazônia Setentrional. Manaus: Universidade Federal do Amazonas. (PDF)

[Ramirez-2020-3-4] Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 290. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4 [Consulta: 9 juliol 2021]. Arxivat 2021-04-19 a Wayback Machine.

[5] «Arawakan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 4 juliol 2013].

[6] Captain, D. (1991 [2005]). Proto-Lokono-Guajiro. Revista Latinoamericana de Estudios Etnolingüísticos, 10:137-172.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]