Caràbids
Els caràbids (Carabidae) son una famílies de coleòpters del subordre Adephaga. Són una de les grans famílies de coleòpters amb 1500 gèneres i 40.000 espècies,[1] (7 vegades més que mamífers) a tot el món (2.500 a Europa, 2.200 a Amèrica del Nord). Es tracta de la família d'adèfags més àmplia i representativa. Són típicament habitants del sòl, ja que no són bons voladors.
Carabidae  | |
|---|---|
 Carabus auratus menjant-se un cuc de terra | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | larva i gasteròpodes |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Subordre | Adephaga |
| Família | Carabidae Latreille, 1802 |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica
La seva mida varia entre els 2 i els 60 mm. Hi ha força espècies de color negre o marró, per bé que són freqüents les coloracions amb brillantor metàl·lica (verd, daurat, bronzejat). Les antenes són en general filiformes, les mandíbules són poderoses i les potes són fortes i corredores, els èlitres solen tenir costelles, estries, cadenetes o punts, alineats longitudinalment; acostumen a estar imbricats i les ales membranoses escurçades, de manera que moltes espècies no volen.
Cicle vital i ecologia
modifica
Tant les larves com els adults són generalment habitants del sòl, es refugien sota pedres o entre la fullaraca i són depredadors, caçant principalment altres insectes, cucs i cargol, de manera que contribueixen a controlar les seves poblacions; també mengen fruita madura; rarament són herbívors (Zabrus, Amara).
Els caràbids són una baula important de les xarxes tròfiques, sent depredats per rapinyaires diürnes i nocturnes, gripaus, talps, etc. Com a defensa secreten substàncies repugnatòries pudents o irritants i alguns emeten sons amb un aparell estridulador; les espècies del gènere Brachinus són coneguts com a escarabats bombarders o escopeters, ja que tenen la facultat de llançar raigs d'un líquid acre des del seu abdomen.
Els membres de la subfamília Cicindelinae es coneixen com a escarabats tigre. Al contrari d'altres espècies de Carabidae, que són nocturnes, els escarabats tigre són actius caçadors diürns.
Taxonomia
modificaLa subdivisió en subfamílies d'una família tan àmplia ha estat sempre motiu de controvèrsies; algunes de les subfamílies llistades han estat considerades en algun moment com famílies independents (per exemple, Cicindelidae, Paussidae, Harpalidae, etc.). Les subfamílies adoptades aquí són les reconegudes per Lawrence & Newton,[2] autors de la revisió més recent i exhaustiva dels tàxons de coleòpters del nivell família.
- Brachininae Bonelli, 1810
- Carabinae Latreille, 1802
- Cicindelinae Latreille, 1802
- Elaphrinae Latreille, 1802
- Gehringiinae Darlington, 1933
- Harpalinae Bonelli, 1810
- Hiletinae Schiödte, 1847
- Loricerinae Bonelli, 1810
- Migadopinae Chaudoir, 1861
- Omophroninae Bonelli, 1810
- Paussinae Latreille, 1807
- Pseydomorphinae Newman, 1842
- Scaritinae Bonelli, 1810
- Siagoninae Bonelli, 1813
- Trechinae Bonelli, 1810
Referències
modifica- ↑ Slipinski S.A., Leschen R.A.B., Lawrence J.F. 2011. Order Coleoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang Z.-Q. (ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa 3148: 203–208, 2011
- ↑ Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr. 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, references and data on family-group names). In: Pakaluk y Slipinski (Eds.). Biology, phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A. Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Warszawa. Pp. 779-1006. ISBN 83-85192-34-4.
