Caritas Pirckheimer

Caritas Pirckheimer (Eichstätt, 21 de març de 1467 - Nuremberg, 19 d'agost de 1532) va ser l'abadessa del convent de Clara Santa de Nuremberg al temps del Reforma Protestant, i es va oposar a l'amenaça plantejada per Martí Luter contra les cases catòliques d'adoració i edificis religiosos, incloent el seu propi convent.[1]

Infotaula de personaCaritas Pirckheimer
Nürnberg Königstraße 70 Ecke Luitpoldstraße Caritas Pirckheimer.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1467 Modifica el valor a Wikidata
Eichstätt Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1532 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Abadessa Klarissenkloster St. Klara, Nürnberg (en) Tradueix
1503 – 1532 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Klarissenkloster St. Klara, Nürnberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonja (1479–) Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Santa Clara Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJohannes Pirckheimer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansWillibald Pirckheimer, Euphemia Pirkheimer (en) Tradueix, Sabina Pirkheimer (en) Tradueix, Clara Pirkheimer (en) Tradueix, Katharina Pirkheimer (en) Tradueix, Walburg Pirckheimer (en) Tradueix i Juliana Geuder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Nascuda amb el nom de Barbara Pirckheimer, era la més gran de 12 germans, tres dels quals van morir joves. Entre els seus germans hi ha l'humanista Willibald Pirckheimer. Fins a la mort de la seva mare el 1488, segons sembla, va rebre una educació d'humanista a casa, on esdevingué gran coneixedora del llatí. Als 12 anys va anar a escola al monestir Franciscà de Clara Santa de Nuremberg. Als 16 anys es va unir a l'ordre, agafant el nom de Caritas (o Caritat).[2]

Quan tenia entre 50 i 60 anys, en la seva lluita per preservar el seu monestir, va rebre el suport de Philipp Melanchthon, que anteriorment havia estat amic íntim de Luter.

Va escriure una crònica dels esdeveniments que van passar al seu monestir entre el els anys 1624 i 1528, incloent la correspondència amb l'administració i transcripcions de les converses. Més tard va incorporar una secció final, potser escrita després de la seva mort, que inclou part de les últimes cartes de Caritas.[3] Ella defensava que es permetés a les monges del seu monestir de Clara Santa romandre al monestir fins que morissin, però sense rebre noves vocacions. El 1591 el monestir va tancar perquè les cases de culte catòliques van deixar d'existir al país.

ReferènciesModifica

  1. Jo Eldridge Carney. Renaissance and Reformation, 1500-1620: A Biographical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 2001, p. 284–. ISBN 978-0-313-30574-0. 
  2. Carter Lindberg. The European Reformations. John Wiley & Sons, 13 setembre 2011, p. 97–. ISBN 978-1-4443-6086-8. 
  3. Caritas Pirckheimer/Charitas Pirkheimer/Barbara Pirkheimer (1467-1532)