Carles Camprós

lingüista francès (1908-1994)

Carles Camprós,[1] en francès Charles Camproux (Marsella, barri de la Bèla de Mai, 30 de juny de 1908- 3 d'abril de 1994[2]) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític occità.

Plantilla:Infotaula personaCarles Camprós
Biografia
Naixement30 juny 1908 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1994 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Castèlnòu de Les (França) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaGaujac Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlbert Dauzat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCultura occitana, literatura occitana, occità, gramàtica, dialectologia, gavaudanés (oc) Tradueix, didàctica de la llengua i trobador Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, occitanista, editor, poeta, romanista, filòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Montpeller III - Paul Valéry Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPaul Fabre Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Societat d'Estudis Occitans
Institut d'Estudis Occitans Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJean-Pierre Chambon Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJean-Marie Petit, sogre Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontDictionnaire des auteurs de langue d'Oc de 1800 à nos jours, (p.73-74) >>>:CAMPROUX (Charles) Modifica el valor a Wikidata

Els seus treballs s'han basat, sobretot, en l'estudi de la llengua occitana i l'ètica de la civilització literària dels trobadors. Dirigí les revistes L'Araire (1931-1933) i Occitània (1934-1939) amb Marcel Carrières, i el 1935 va publicar l'opuscle Per lo camp occitan on desenvolupà una teoria de la nació occitana, amb una estratègia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l'emancipació cooperativista i reformista del pagès i de l'artesanat cap a un federalisme interior per França, però un federalisme no pas capitalista. El 1935 formaria el Partit Federalista Provençal (PFP), qui farà campanya a les eleccions pel Front Popular i definirà la Provença com a "minoria nacional". Però només aconseguiran la participació en alguns actes protocol·laris de l'Ajuntament de Marsella.

Referències

modifica

Literatura

modifica
  • Per lo camp occitan (1935)
  • Histoire de la littérature occitane (1953)
  • Le Joy d'Amor des Troubadours (1965)
  • Òbra poëtica occitana (1984)
  • Présence de Pèire Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1970)
  • Peire Cardenal. Tròces causits (1970)
  • Histoire de la littérature occitane (1971)
  • Vocabulaire courtois chez P. Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1963)
  • Cardenal et Rutebeuf, poètes satiriques (Revue des Langues Romanes, 1971)
  • La mentalité 'spirituelle' chez Pèire Cardenal (Cahiers de Fanjeaux, 1975)

Lingüística

modifica
  • Essai de géographie linguistique du Gévaudan (1962)
  • Petit atlas linguistique discursif du Gévaudan (cap a 1976)
  • Les langues romanes (1974)

Referències

modifica
  1. «Carles Camprós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Revue des Langues Romanes (1994)