Carles Francesc de Paula de Borbó
Carles Francesc de Paula de Borbó i de Borbó-Parma (San Ildefonso, 5 de setembre de 1783 - San Lorenzo de El Escorial, 11 de novembre de 1784) va ser un infant d'Espanya, fill de Carles IV, mort de manera prematura poc després de complir un any.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 setembre 1783 Real Sitio de San Ildefonso |
Mort | 11 novembre 1784 (1 any) San Lorenzo de El Escorial |
Altres | |
Títol | Infant d'Espanya |
Pares | Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma |
Premis |
Va néixer al Palau Reial de La Granja de San Ildefonso el 5 de setembre de 1783.[1] Va ser el setè fill de Carles IV d'Espanya i de la seva esposa, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, i bessó de l'infant Felip, que va néixer tres hores més tard que Carles. Va ser el primer cas de bessons a la família reial espanyola. Va ser el seu padrí de bateig el seu avi, el rei Carles III.[2] El mateix dia va rebre la distinció i collar de cavaller de l'orde del Toisó d'Or.[3]
En tot cas, el naixement d'ambdós infants, en absència de descendència masculina, va causar molta alegria a la família reial, que va col·locar tots dos al mateix bressol i va permetre que el públic, sense distinció de classe pogués entrar a palau per veure'ls. A més, Carles va esdevenir segon en la línia successòria després del seu pare. Amb tot, tant la seva salut com la del seu germà va ser feble i tots dos van morir l'any següent, aproximadament amb un mes de diferència.[2] Carles va morir a San Lorenzo de El Escorial l'11 de novembre de 1784. Les seves restes descansen al Panteó d'Infants del monestir d'El Escorial.[4]
Referències modifica
- ↑ Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 332.
- ↑ 2,0 2,1 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «Carlos Francisco de Paula de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ Pinedo y Salazar, Julián de. Historia de la insigne Orden del Toyson de Oro (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta Real, 1787, p. 571.
- ↑ Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comúnmente del Escorial, desde su origen y fundación hasta fin del año de 1848 (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 369.