Carles I d'Orleans

Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465 ), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).

Infotaula de personaCarles I
Charles I de Valois, Duke of Orléans.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles Ier d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1394 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1465 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Amboise Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
  Duc d'Orleans i Valois
1407 – 1465
Activitat
OcupacióPoeta i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia Valois Dinastia Valois
CònjugeIsabel de Valois
Bonna d'Armagnac
Maria de Cleves
FillsLluís XII de França
Maria d'Orléans
Joan of Valois, Duchess of Alençon (en) Tradueix
Alejandra Of Orleans (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I d'Orleans
Valentina Visconti
GermansMarguerite d'Orléans, Joan I d'Angulema, Jean de Dunois i Philip (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Blason duche fr Orleans (moderne).svg

Musicbrainz: 421abe08-a73e-414d-92d7-0a521a7b53bc Discogs: 648059 IMSLP: Category:Orléans,_Charles_d' Find a Grave: 21055 Modifica els identificadors a Wikidata
Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall

Orígens familiarsModifica

Nasqué el 24 de novembre de 1394 sent fill del duc Lluís I d'Orleans i Valentina Visconti. Era nét per línia paterna del rei Carles V de França i Joana de Borbó, i per línia materna de Joan I de Visconti i Isabel de Valois.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà el 1406 a Compiegne amb Isabel de Valois, filla del rei Carles VI de França i Elisabet de Baviera. Tingueren una filla:

Es casà, en segones núpcies, el 1410 amb Bonna d'Armagnac, filla del comte Bernat VII d'Armagnac. D'aquesta unió no tingueren fills.

Es casà, en terceres núpcies, el 1440 amb Maria de Cleves, filla del duc Adolf II de Cleves. D'aquest matrimoni tingueren tres fills:

Guerra dels Cent AnysModifica

Després que la Guerra dels Cent Anys contra Anglaterra es revifà el 1415, Carles I d'Orleans fou un dels molts nobles francesos que van ser ferits a la batalla d'Agincourt el 25 d'octubre d'aquell any. En aquella batalla fou capturat i traslladat fins a Anglaterra, on va romandre durant 25 anys. Tingué un bon confinament però no tingué la sort de poder demanar un rescat per la seva llibertat, ja que el mateix Enric V d'Anglaterra s'hi oposà amb valentia, sabent que era un dels seus rivals més temibles. Carles era el cap natural de la facció Armagnac i també era una peça cabdal en la successió a la corona francesa. Durant el seu captiveri Carles d'Orleans dedicà bona part del temps a la poesia, uns textos que ens han arribat fins als nostres dies i on explica de forma melancòlica el seu captiveri.

El 5 de novembre de 1440 finalment fou alliberat pels esforços dels seus enemics anteriors, sobretot Felip III de Borgonya i la seva esposa Isabel de Portugal. Al seu retorn es declarà servent de la duquessa de Borgonya i es casà amb la seva neboda, Maria de Cleves la qual aportà en dot la bona part dels 220.000 escuts que costà el seu retorn.

Carles d'Orleans morí el 5 de gener de 1465 a Amboise, i fou enterrat a l'església de Saint-Sauver a Blois.


Precedit per:
Lluís I d'Orleans
Duc d'Orleans i Valois
14071465
Succeït per:
Lluís II d'Orleans
Lluís XII de França
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I d'Orleans