Carles Torner i Pifarré
Carles Torner i Pifarré (Barcelona, 1963) és un escriptor català. Ha publicat poesia, assaig i narrativa.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1963  (57/58 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París 8 |
| Activitat | |
| Ocupació | gestor cultural, escriptor |
L'any 1984 obtingué el premi Carles Riba de poesia amb el recull Als límits de la sal. Aquell mateix any havia obtingut el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb el seu primer llibre, A la ciutat blanca.
Va ser secretari del PEN català, i president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN internacional. També va presidir la xarxa d'organitzacions internacionals que van promoure prop de la UNESCO la Declaració Universal de Drets Lingüístics entre el 1994 i el 2004.[3] Des del 2014 és director executiu del PEN Internacional.[4]
Obtingué el doctorat en Ciències de l'Educació per la Universitat de París VIII amb una tesi sobre la pel·lícula Shoah, de Claude Lanzmann.[5] Publicà un llibre d'entrevistes a Samuel Ruiz Garcia arran de la seva jubilació com a bisbe de San Cristóbal de las Casas l'any 2000.
Com a cap de l'Àrea de Literatura i Pensament de l'Institut Ramon Llull, entre el 2004 i el 2010, va contribuir a l'increment de traduccions de literatura catalana durant la primera dècada del segle xx.[6] Ha estat professor de la Universitat Ramon Llull i director de la revista Qüestions de Vida Cristiana.
ObraModifica
PoesiaModifica
- A la ciutat blanca (Mall, 1984)
- Als límits de la sal (Proa, 1985)
- L'àngel del saqueig (Edicions 62, 1990)
- Viure després (Proa, 1998)
- La núvia d'Europa (Edicions 62, 2008)
- Vint-i-set nadals i un rei (Edicions 62, 2020)
Assaig en catalàModifica
- El principi acollida. Sobre el diàleg intercultural (Empúries, 1995)
Assaig en francèsModifica
- Shoah, une pédagogie de la mémorie (Ed de l'Atelier, 2001)
- Samuel Ruiz. Comment les indiens m'ont converti (Ed de l'Atelier, 2002)
NarrativaModifica
- L'estrangera (Proa, 1997)
- Noaga i Joana (Intermón-Octaedro, 1997)
- L'arca de Babel (Proa, 2005)
Volums editatsModifica
- La victòria pòstuma de Hitler (Proa, 1995) En record dels mil dies del setge de Sarajevo.
- Lectures de Salvador Espriu (Proa, 2004)
Premis literarisModifica
- Premi Amadeu Oller 1984 per A la ciutat blanca
- Premi Carles Riba 1984 per Als límits de la sal
- Premi de la Crítica de poesia catalana 1998 per Viure després
Obra traduïdaModifica
- Traduccions de Shoah, une pédagogie de la mémoire
- Català. Shoah, una pedagogia de la memòria (Proa, 2002)
- Espanyol. Shoah: cavar con la mirada (Gedisa, 2005)
- Traduccions de Samuel Ruiz. Comment les indiens m'ont converti
- Català. Samuel Ruiz. Els indis em van convertir (Proa, 2003)
- Espanyol. Samuel Ruiz. Cómo me convirtieron los indígenas (Sal Terrae, 2003)
- Poemes traduïts en antologies
- Anglès. Pere Ballart (ed.), Anna Crowe (trad.). Six Catalan poets (Arc publications, 2013)
- Castellà. Jordi Virallonga, Sol de Sal. La nueva poesía catalana (DVD, 2001)
- Jordi Virallonga, Poetas catalanes (La otra, 2014)
- Eduardo Moga, Medio siglo de Oro. Antología de la poesía contemporánea en catalán (FCE, 2104)
ReferènciesModifica
- ↑ «Carles Torner i Pifarré». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carles Torner i Pifarré». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ «PEN català». Arxivat de l'original el 2013-09-24. [Consulta: 18 juliol 2013].
- ↑ «PEN Internacional» (en anglès/francès/castellà). [Consulta: 2 gener 2014].
- ↑ Xavier Pla, "Shoah, refugio de memorias", La Vanguardia Cultura/s, 17 de juliol 2002, p. 8
- ↑ Arnau Pons i Simona Skrabec (red.), Carrers de Frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Vol. II, Barcelona: EADOP, 2008